Atemoya
.jpg){kind=link}
La atemoya, Annona x atemoya o Annona squamosa x A. cherimola[1] és un híbrit de dos frutas, l'anona i la chirimoya, les quals són natives del neotrópico.[2] Esta fruta és popular en Taiwan, a on és coneguda com la pinya anona (鳳梨釋迦), per lo que es creu erròneament que és un creuament entre l'anona i la pinya. En Veneçola és cridada chirimorinon. En Palestina i Líban, la fruta és anomenada achta. Esta és diferent del actha que és usat en molts postres libanesos, incloent el gelat, que en realitat és el desnatat de la llet fresca o nata.
Descripció
[editar | editar còdic]La chirimoya té normalment forma de cor o és redonejada, en una pell verda pàlit, rugosa i plena de bultos. Prop del talle, la pell és rugosa com en l'anona, pero es torna més suau en la part inferior, com la chirimoya. La polpa no està segmentada com en l'anona, sent més similar a la chirimoya en açò. És molt sucosa i suau, sap dolç i llaugerament àcida recordant a la pinya colada. El sabor també pot recordar a la vainilla, per la seua banda de anona.[3] Moltes llavors tòxiques i negres es troben en tota la polpa de l'atemoya.[4] Quan està madura, es pot traure la fruta del clafoll i menjar-se freda.[3]
Història
[editar | editar còdic]El primer creuament per a crear esta fruta va ser fet en 1908 per P.J. Wester, un horticultor del Laboratori Subtropical del Departament d'Agricultura dels Estats Units en Miami.
Els fruts resultants eren d'una calitat superior a la de l'anona i se'ls va donar el nom de "atemoya", una combinació de "nugue", antic nom mexicà de l'anona, i "moya" de la paraula quechua chirimoya.
Posteriorment, en 1917, Edward Simmons en l'Estació d'Introducció de Plantes de Miami va fer créixer en èxit híbrits que varen sobreviure a un descens de la temperatura de -3,1 °C (26,5 °F), mostrant la resistència de atemoya, que prové d'un dels seus pares, la chirimoya.
Híbrits naturals s'han trobat en Veneçola i es varen observar híbrits fortuïts en les plantacions adjacents de anona i chirimoyes en Israel durant les décades de 1930 i 1940.[5]
L'atemoya va ser introduïda en Caçapava, Brasil en 1968. Els cultivares Thompson i Pink's Mammoth varen ser plantats en 1983, en el Núcleu de Producció de Mudes de São Bento do Sapucaí, ubicada en la Microrregión de Campos do Jordão, per a ser evaluats.
En l'atemoya, com en atres Annona, l'autopolinizaació és rara. Per tant, la polinisació artificial garantisa casi sempre frutes de calitat superior. Una varietat, Gefner, produïx be sense la ponilizaació manual. Bradley també produïx bons cultius sense este tipo de polinisació, pero la fruta té la costum de partir-se en l'arbre.[6] Les atemoyas a voltes són deformes, subdesenrollades en un costat, com a resultat de la polinisació inadequada.
La flor de l'atemoya, en la seua etapa femenina, s'obri entre les 14:00 i 16:00; en la vesprada següent, entre les 15:00 i les 17:00 la flor passa a la seua etapa masculina.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jonathan H. Crane, Carlos F. Balerdi, i Ian Maguire. «Atemoya Growing in the Florida Home Landscape» (en anglés).
- ↑ Boning, Charles R. (2006). Florida's Best Fruiting Plants: Native and Exotic Trees, Shrubs, and Vines, Sarasota, Florida: Pineapple Press, Inc., p. 26.
- ↑ 3,0 3,1 Clarke, Joan (1998). «Hawaii», Culinària: The United States: A Culinary Discovery, Köln, Germany: Könemann, pp. 476. ISBN 3-8290-0259-9.
- ↑ Julia F. Morton. «Atemoya Annona squamosa × Annona cherimola».
- ↑ Jonathan H. Crane. «Commercialization of Carambola, Atemoya, and Other Tropical Fruits in South Florida.».
- ↑ Boning, Charles R. (2006). Florida's Best Fruiting Plants: Native and Exotic Trees, Shrubs, and Vines, Sarasota, Florida: Pineapple Press, Inc., p. 27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atemoya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.