Ateriense

<mapframe text="Selecció de llocs aterienses basat en les senyes de ROAD (CC BY-SA 4.0 ROCEEH)" longitude="9.5" latitude="26" zoom="3" width="400", height="300"> {

 "type": "ExternalData",
 "service": "page",
 "title": "ROCEEH/Aterian.map"

} </mapframe> La cultura ateriense va ser una tradició del Paleolític Mig del nort d'Àfrica, desenrollada aproximadament del 38.000 a. C. al 10 000 a. C.).

Es considera la primera civilisació prehistòrica regional d'Àfrica, despuix del Achelense, que va comprendre a tot el continent. D'esta cultura regional sorgixen les seues successores: l'Ibero-Mauritano (o Oraniense), el Capsiense i el Keremiense (este últim propi de l'Argèlia Occidental).

Els llímits de l'expansió territorial són, pel sur el paralel 18, per l'est Tripolitania, Líbia, i part d'Egipte, i per l'oest el Riu d'Or. Segons pareix, a Egipte solament va aplegar una fase tardana, que no va alcançar tot el territori. Llevat en Marroc, el ateriense llitoral és de factura arcaica, corresponent les formes més evolucionades a l'interior de Marroc i nort-centre de Sàhara.

Archiu:Atérien (Djelfa).JPG

Punta pedunculada del Ateriense (Djelfa, Argèlia)

Lo que caracterisa al ateriense és l'indústria lítica de puntes pedunculadas, aplicada a armes i utensilis.

Bibliografia

• Alimen, Marie-Henriette i Stève, Marie-Joseph (1966): Vorgeschichte. S. Fischer Verlag, Fischer Weltgeschichte, 1. Frankfurt/Main [Prehistòria. Sigle XXI d'Espanya Editors, S.A. Història Universal Sigle XXI, 1. 392 págs. Madrit, 1989 ISBN 84-323-0034-9]