Anar al contingut

Austrocactus spiniflorus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Austrocactus spiniflorus (Austrocactus spiniflorus)


Austrocactus spiniflorus, conegut comunament com espinifloro,[1][2] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Austrocactus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del centre de Chile, concretament de l'oest de la regió Metropolitana de Santiago i el nort de la regió d'O'Higgins.

Descripció

[editar | editar còdic]

Austrocactus spiniflorus és una espècie de cactus ramificat i de creiximent estés. Desenrolla brots cilíndrics prims que alcancen fins a 20 cm de llongitut i aproximadament 2 cm de diàmetro. La epidermis varia de color vert a roig obscur. L'espècie posseïx una raïl tuberosa en un coll ben desenrollat, de fins a 20 cm de llongitut, que forma rizomes.

El talle posseïx entre 6 i 8 costelles no tuberculadas. Sobre elles es troben areolas redonejades, de fins a 2,5 mm de diàmetro, cobertes per feltre blanc i diminuts fulls caducs. L'espècie desenrolla entre 1 i 3 espines centrals dirigides cap a davant. Estes són planes, en forma d'agulla i mostren una coloració roig lluenta en la base quan són jóvens. Ademés, produïx fins a 8 espines radials esteses, planes i en forma d'agulla.Les flors tenen forma acopada i alcancen aproximadament 7 cm de llongitut i 7,5 cm d'esgambi. La cavitat del ovari és ovalada i medix al voltant de 2,5 cm de llongitut per 1,2 cm d'esgambi. Els tépals són espatulados, de color blanquecino a groguenc, mentres que els externs són rojos. l'estil és blanc i l'estigma posseïx al voltant de 10 lòbuls de color groc pàlit. El pericarpelo és vert i està cobert per fines escamas rojoses, poca llana blanca i espines fines.

El frut adquirix forma de maza en madurar i alcança aproximadament 5 cm de llongitut i 2,5 cm d'esgambi. El seu color és groc i la superfície està coberta per poques espines curtes. A diferència de la majoria de les espècies del gènero, el frut és fortament mucilaginoso.

Les llavors són negres, mates i àmpliament comiformes. Alcancen aproximadament 3 mm de llongitut i 2 mm d'esgambi, i posseïxen un fil de chicotet tamany.[3][4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'espècie és nativa del centre de Chile i presenta una distribució restringida al sector occidental de la Regió Metropolitana de Santiago i al nort de la Regió del Libertador General Bernardo O’Higgins.[5]


Habita principalment en ambients corresponents al bioma subtropical, a altituts compreses entre els 1200 i 1700 m s. n. m. Es desenrolla en xares andinos, en àrees obertes i planes, en escassa presència de roques i sols humits a on l'aigua procedent del desgel pot permanéixer durant periodos prolongats. Encara que prospera en llocs en alta exposició solar, també requerix cert grau d'ombra. Durant l'hivern, les poblacions permaneixen cobertes per neu durant aproximadament tres a quatre mesos.[5][6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia spiniflora, publicada en 1859 pel botànic alemà Rodulfo Amant Philippi en la revista científica Linnaea 30: 211.[7][8]

Més vesprada, el botànic alemà Friedrich Ritter va traslladar l'espècie al gènero Austrocactus, per lo que va passar a cridar-se Austrocactus spiniflorus. Va registrar estos canvis en la revista científica Sukkulentenkunde. Jahrbücher der Schweizerischen Kakteen-Gesellschaft 7–8: 35, publicada en 1963.[6][9][10]

Etimologia
  • Austrocactus: nom genèric que deriva del terme llatí australis, que significa 'del sur', i de cactus. Este nom fa referència a la distribució austral de les espècies del gènero, que habiten la regió de la Patagonia, en el sur de Sudamérica.[11]
  • spiniflorus: epítet específic latino que significa 'flors en espines', en referència a una característica distintiva de les flors de l'espècie.[12][13]
Sinonímia[6]


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie es classifica com “En Perill (EN)”, una categoria que indica un risc molt alt d'extinció en estat selvat. Esta classificació respon a la seua escassea, ya que les seues poblacions es distribuïxen en chicotets grups de fins a 100 individus. Ademés, l'espècie ocupa un àrea de distribució aproximada de 1400 km² i solament està present en cinc localitats.


Les principals amenaces que comprometen la seua conservació inclouen la recolecció illegal, l'urbanisació, el pastoreig de cabres i l'activitat turística. Estos factors reduïxen la calitat de l'hàbitat i afecten de forma directa la viabilitat de les seues poblacions.[5]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa per mig de llavors o hijuelos, encara que no sol ser molt comuna en les coleccions.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «espinifloro (Austrocactus spiniflorus)» (en és). iNaturalist. Consultat el 2026-07-14.
  2. «Austrocactus spiniflorus (Phil.) F.Ritter | COL» (en en). www.catalogueoflife.org. Consultat el 2026-07-14.
  3. «Systematic and taxonomic revision of the genus Austrocactus (Cactaceae) based on morphology and genome wide SNP-data».TAXON.74(2)
    386–416.ISSN 1996-8175.doi:10.1002/tax.13311.Consultat el 2026-07-14.
  4. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). , Ulmer, p. 85. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Austrocactus spiniflorus: Faundez, L., Walter, H.I., Saldivia, P. & Avilés, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T152930A696350».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2013-1.rlts.t152930a696350.en.Consultat el 2025-07-18.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Austrocactus spiniflorus (Phil.) F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-07-14.
  7. «Opuntia spiniflora Phil. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-02.
  8. «Linnaea».Bd.30=Bd.14 (1859-1860)ISSN 0178-5397.Consultat el 2026-07-14.
  9. «Austrocactus spiniflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 13 d'abril de 2013.
  10. «Austrocactus spiniflorus | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-07-14.
  11. «Austrocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-15.
  12. Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 225.
  13. «Austrocactus spiniflorus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-18.