Autoforesis

La autoforesis, comunament coneguda com autodeposición o ACC^®, és una palesa comercialisada per Henkel i es basa en una tècnica que consistix en aplicar una capa de pintura anticorrosiva per immersió, sobre una superfície metàlica per mig d'una reacció química. Esta reacció només es produïx en el ferro, és dir, podem tractar peces compostes per atres materials i estos no es voran afectats per la capa pintura, per eixemple podem combinar ferro + cauchos, ferro + plàstics.

Descripció

És la tècnica que consistix en aplicar una capa de pintura anticorrosiva sobre la superfície metàlica a tractar per mig d'una reacció química. Hi ha moltes similituts tant en la deposición química de metals com en les tècniques convencionals de pintat.

Esta tècnica proporciona unes característiques úniques que permeten el recobriment de components que en atres sistemes no es podrien pintar.

Funcionament del procés

El procés consistix en 4 etapes bàsiques:

1. Neteja del metal
2. Recobriment
3. Llavat de restants no reaccionats
4. Forn de secat

L'etapa que definix el procés és el propi bany de recobriment. En este bany es fa una dissolució d'una emulsió de pintura en baix contingut en sòlits (generalment al voltant del 5-6 % p/p). Al bany se li afig, també, una solució starter de fluorur fèrric acidificado.

l'emulsió és estable en presència d'ionés fèrrics (Fe3+) pero inestable en presència de ions ferrosos (Fe2+). Per lo tant, si es produïxen ionés ferrosos en la superfície metàlica, açò provocarà la coagulació local de pintura sobre dita superfície, que se seca posteriorment en el forn de curat.

Figura 1

Figura 1

Si se sumergix un component ferroso (tal com es representa en la Figura 1) en el bany, es produïx un atac a la superfície metàlica tant pel fluorur fèrric com per l'àcit lliure. El resultat d'esta reacció és la lliberació de ions ferrosos que desestabilisen localment l'emulsió en la superfície metàlica, provocant la deposición d'una capa de pintura.

Certa cantitat de ferro (Fe) queda atrapada en la capa de pintura que s'ha depositat, de tal forma que este recobriment queda compost finalment per làtex (emulsió), pigment i ferro (Figura 2). Esta combinació única explica per qué el revestiment té una excepcional durea a l'hora que una gran flexibilitat. El ferro depositat en la capa de pintura és el responsable d'obtindre una durea de 5-6 H en l'escala del test de Llàpissos, i no obstant el recobriment no es bada inclús quan es realisa l'ensaig de doblat en la seua màxima exigència: sobre sí mateixa (0-T).

Figura 2

Figura 2