Làtex
El làtex natural és una suspensió acuosa coloidal composta d'algunes grassas, ceras i diverses resines gomosas obtinguda a partir del citoplasma de les cèlulas laticíferas presents en algunes plantes angiosperma i foncs.[1] És freqüentment blanc, encara que també pot presentar tons anaranjados, rojosos o groguencs depenent de l'espècie, i d'apariència lechosa.[2]
El làtex és el material més elàstic conegut. En cap cas es deu confondre al làtex en atres substàncies com poden ser el caucho, la resina o les gomes vegetals, ya que el fet de que tinguen composicions químiques, apariència i funcions similars no vol dir que es tracte del mateix compost. El caucho o hule (hidrocarbur en fòrmula C5H8) és una substància natural (encara que existix una varietat sintètica obtinguda a partir d'hidrocarburs insaturados) caracterisada pel seu insolubilidad en aigua, la seua resistència elèctrica i la seua elasticitat, que es troba en forma de suspensió coloidal en el làtex. Per les seues múltiples aplicacions comercials (els neumàtics, la roba impermeable i certs productes adhesius estan constituïts per esta substància), el làtex és extret de les plantes productores en l'objectiu d'obtindre les partícules de caucho que es troben disperses en ell.[3][4] Les resines naturals engloben a un grup de substàncies en composicions químiques diferents, encara que generalment totes elles presenten carbono, hidrogen i oxigen. Estes manen de les ferides de les plantes productores, evitant l'entrada d'organismes patógenos en el vegetal i la pèrdua excessiva de llacor.[5][6] Finalment, les gomes vegetals són una substància gelatinosa que és exudada per algunes espècies vegetals, que es troba composta per àcit orgànics complexos i sales variades (per eixemple, la goma aràbiga està formada per sals càlciques, potásicas i magnésicas de arabina). Incoloras i inodoras, les gomes tenen una textura semblant a la coa quan es mullen o humixen (són molt solubles en aigua, a diferència del làtex).[5][7]
El làtex de certes plantes resulta tòxic i venenós, com el del cardón (Euphorbia canariensis), que s'utilisa per a caçar peixos,[8][9] o el de Calotropis gigantea, que els natius del sur d'Àsia usen per a enverinar les puntes de les seues flechas.[10] En atres ocasions és dolça i comestible, com el produït per l'arbre de la llet (Euphorbia trigona), o sumament acre i irritante, com succeïx en el cas de la higuera (Ficus carica).
La major part del làtex d'ocupació comercial s'extrau de la siringa (Hevea brasiliensis) i és dedicat a l'obtenció de caucho. No obstant, també existixen atres productes derivats del làtex natural com la gutapercha (material groc o pardo produït a partir del làtex de Palaquium gutta), la balata (material dur molt similar al caucho que s'obté principalment del làtex de Manilkara bidentata) i el chicle (substància de color rosáceo o pardo extreta del làtex de Manilkara zapota) que tenen gran importància comercial.[11]
Els laticíferos
[editar | editar còdic]AP
Els laticíferos, també coneguts com a gots, tubos o conductes laticíferos, són les estructures vegetals encarregades de la secreció i contenció de làtex baix pressió positiva. Presents en unes vint famílies de plantes, estos tubos poden estar associats al floema o estar dispersos pels diferents teixits que formen part del vegetal. Estan formats per una série de cèlules laticíferas alineades, les fines parets de les quals travesseres es quebren en la madurea, a diferència de les llongitudinals, que tenen una major gruixa. Quan alcancen la madurea, les cèlules laticíferas poden carir de núcleu i contar en un número molt reduït d'orgànuls celulars, encara que presenten una o vàries vacuolas que en el seu interior alberguen diferents productes metabòlics. En l'actualitat existixen certes discrepàncies sobre la funció eixercitada per esta estructura, ya que no se sap si constituïx un mecanisme de defensa de la planta o un sistema de secreció interna.[12][13]
Laticíferos no articulats
[editar | editar còdic]Els laticíferos no articulats o apocíticos estan composts per una única cèlula allargada que s'estén des de la raïl de la planta fins a les fulls (podent aplegar en algunes ocasions fins a la cutícula, com en Ficus) sense anastomosarse, per mig d'intrusió en els espais intercelulares. Generalment, les cèlules dels laticíferos no articulats són multinucleadas i alberguen una o vàries vacuoles, en la que es troben almagasenat el làtex, i ademés posseïxen un metabolisme actiu que es manté mentres que els teixits que les circundan permaneixquen vius. Per a que les cèlules laticíferas seguixquen creixent i invadint nous teixits vegetals, es necessita que estes estiguen vives. Els laticíferos no articulats poden ser classificats a la seua volta en ramificados (com en Nerium, Ficus i Euphorbia) i no ramificados (Vinca, Cànnabis i Urtica).[12][13]
Laticíferos articulats
[editar | editar còdic]Els laticíferos articulats o simplásticos es caracterisen per estar formats per cadenes de cèlules laticíferas que es conecten entre sí, ya siga per mig de plasmodesmos (com succeïx en el gènero Allium) o per mig de perforació en la paret comuna, assemblant-se d'esta manera a un got del xilema (com ocorre en el gènero Musa).[12] Els laticíferos articulats poden ser no anastomosados o anastomosados, depenent de si les cèlules laticíferas es fonen o no entre sí originant una ret tridimensional que travessa completament la planta. No obstant, en algunes espècies de Jatropha coexistixen les dos varietats de laticíferos articulats.[13]
Composició química
[editar | editar còdic]| Composició percentual del làtex de diferents gèneros de plantes | |||
| Gènero | Percentage de caucho | Percentage de resina | Percentage d'albúmina |
|---|---|---|---|
| Hevea | 94 | 2 | 1 |
| Manihot | 76 | 10 | 8 |
| Castilloa | 86 | 12 | - |
| Ficus | 84 | 11 | - |
| Landolphia | 80 | 6 | - |
El làtex és una substància en una composició de gran complexitat, ya que entre els seus elements constituents es troben gomes, olis, sucres, sals minerals, àcits nucleicos, proteïnas, alcaloides, terpenos, ceres, hidrocarburs, almidó, resinas, taninos i bàlsems.[14] Pero lo cert és que la cantitat de cada u d'estos composts varia moderadament en funció d'una série de factors, tals com la espècie vegetal, la part de la planta en la que es troba, l'época de l'any, puix la composició no serà la mateixa en estiu que en hivern, o el tipo de sol sobre el que creix el vegetal.
Quan ix de l'arbre el làtex presenta, per norma general, un pH pràcticament neutre que oscila entre 7.0 i 7.2, encara que en entrar en contacte en l'aire es torna àcit. Transcorregudes entre dotze i vintiquatre hores des de la seua extracció, el pH descendix a 5.0, sobrevenint-se la coagulació de la substància quan se situa en un pH igual o inferior a 4.2.[15]
Fent un anàlisis comparatiu de la composició que el làtex té en diverses espècies vegetals, es pot comprovar que el de la siringa és aquell que conté un percentage de caucho més elevat, sent per això l'espècie idònea per a ser cultivada per a la producció comercial d'este compost. En la taula del marge es detalla la composició percentual de caucho, resina i albúmina dels gèneros de major producció laticífera a nivell mundial:[16]
El caucho en el làtex
[editar | editar còdic]Les partícules de caucho, que en estat natural apareixen en forma de suspensió coloidal en el làtex de les plantes productores, es troben carregades negativament i tenen un diàmetro que se situa entre els 0,5 i els 3 µm. El caucho, que en freqüència presenta un to blanquecino, també pot aplegar a ser incoloro.[16]
Químicament, el caucho natural es definix com un polímero del metilbutadieno o isopreno (C5H8) que el seu grau de polimerisació és de 2500 a 4500. En el caucho natural es poden trobar dos formes isómeras, diferenciades pel tipo d'unió (que pot ser cis o trans) entre les unitats isoprénicas fonamentals. Mentres la forma cis és la constituent del caucho normal, la trans és pròpia de la gutapercha i la balata, considerats cauchos de menor noblea en tindre propietats diferents i una utilitat més reduïda.[16]
El caucho pur és insoluble en aigua, álcalis i àcit dèbils, i soluble en benceno, petròleu, hidrocarburs clorados i disulfuro de carbono. En agents oxidants químics es oxida ràpidament, pero en el oxigen de l'atmòsfera l'oxidació és molt més llenta.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Puigdomènech, Pedro; Enciclopèdia de les Ciències; Les plantes, el món de la botànica, Edicions Orbis S.A, 1986; pg. 132
- ↑ Biblioteca Premium Microsoft Encarta 2006, Làtex
- ↑ Puigdomènech, Pedro; Enciclopèdia de les Ciències; Les plantes, el món de la botànica, Edicions Orbis S.A, 1986; pg. 130 - 131
- ↑ 4,0 4,1 Biblioteca Premium Microsoft Encarta 2006, Caucho
- ↑ 5,0 5,1 Puigdomènech, Pedro; Enciclopèdia de les Ciències; Les plantes, el món de la botànica, Edicions Orbis S.A, 1986; pg. 133
- ↑ Biblioteca Premium Microsoft Encarta 2006, Resines
- ↑ Biblioteca Premium Microsoft Encarta 2006, Goma
- ↑ Sánchez Pinte, Lázaro. «Les euforbias de canàries». Consultat el 11 d'octubre de 2009.
- ↑ Bolletí Oficial de Canàries (BOC). «BOC Nº 108. Divendres 3 de juny de 2005 - 1919». Consultat el 11 d'octubre de 2009.
- ↑ Vohra, Rosy. «Calotropis - The Medicinal Weed». Consultat el 11 d'octubre de 2009.
- ↑ Puigdomènech, Pedro; Enciclopèdia de les Ciències; Les plantes, el món de la botànica, Edicions Orbis S.A, 1986; pg. 132 - 133
- ↑ 12,0 12,1 12,2 García Breijo, Francisco José. «Teixits Secretores». Consultat el 10 de setembre de 2009.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Hipertexts de Botànica Morfólogica - TEMA 14. «Estructura Glandulares». Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2009. Consultat el 10 de setembre de 2009.
- ↑ Rojas, Janne; Rondón, María; Meccia, Gina; Morales, Antonio. «Anàlisis per CG/EM d'hidrocarburs i composts terpénicos en les espècies Euphorbia caracasana Boiss i Euphorbia cotinifolia L. (Euphorbiaceae)». Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ Carreón Blaine, Emilie A (2006). El olli en la plàstica mexica: l'us del hule en el sigle XVI, UNAM. ISBN 970-32-2200-5.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Vian Ortuño (1999). Introducció a la química industrial, Editorial Reverté, pp. 496, 497, 498 i 507.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Látex» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.