Flecha

Archiu:Annual report of the Board of Regents of the Smithsonian Institution (1900) (18409502316).jpg

Flecha

Archiu:Flèche.jpg

Flecha

Una flecha és un proyectil que es dispara en un arc. Està composta per una punta (de tir sobre diana o caça), un astil i un emplumado que normalment és de tres plomes.

Archiu:3D arrowhead 0001.jpg

Punta de flecha

Les puntes poden tindre diverses formes. Les puntes de tir sobre diana no regloten el diàmetro del astil de la flecha, mentres que les puntes de caça sí ho fan i tenen formes vàries, des de la coneguda forma triangular fins a les que són cilíndriques, usades en la caça menor.

Els materials del astil poden ser fibra de vidre, fusta, alumini, carbono o alumini-carbono.

Archiu:Spliced feather 0002.jpg

Remeras d'una flecha

Les plomes poden ser naturals o de plàstic:

• les plomes naturals usades hui en dia són de pavo i procedixen de l'indústria alimentària; s'usen sobretot en els arcs tradicionals. Històricament es varen utilisar plomes d'oca i inclús de diferents aus rapaces.
• les plomes de plàstic s'utilisen en els arcs olímpics i composts.

Etimologia

La paraula flecha té el seu orige en la paraula fliche, del francés antic, que va derivar a flèche, la qual aixina mateix procedix de fliukka, que significa la que vola en idioma fráncico. En espanyol, primer es va adoptar la forma frecha per a posteriorment passar a denominar-se flecha, la qual va substituir al vocablo saeta, que provenia del llatí sagitta.

Història

Archiu:Breton stone age arrowhead.jpg

Punta de flecha prehistòrica

Era prehistòrica

En els jaciments prehistòrics de major antiguetat s'han trobat numeroses puntes de flecha de pedernal hábilment tallades. Ya en estos primers eixemplars apareix la punta de flecha en forma triangular, que s'ha conservat des de llavors. L'us de l'arc sembla remontar-se en Europa a una época molt lluntana, a la del Edat del Reno. En alguna estació llacustre s'han trobat restants d'arcs de fusta pertanyents a l'época neolítica.

Els tipos de fleches prehistòriques són molt numerosos: uns tenen la forma d'armeles, uns atres la forma de full de llorer o d'olivera, unes atres són triangulars o romboidals. En la seua base solen presentar un semicírcul o be dos puntes. Algunes d'estes puntes de pedernal o cristal de roca es conserven en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.

Antic Egipte

Els egipcíacs, que, com és sabut, eren excelents arqueros, usaven fleches en l'asta de fusta i la punta de bronze, generalment de forma triangular. Per a la caça, se servien de fleches en puntes de fusta o de menuts darts en triple punta de pedernal subjecta a l'asta per mig d'un màstil negre. Les fleches egipcíaques tenien, pel costat opost, tres plomes per a estabilisar el moviment de l'arma durant el vol. En els monuments que es conserven es presenta als guerrers proveïts de carcajes ricament decorats. Els carros de guerra duen sempre al costat un carcaj.

Antiga Mesopotamia

Archiu:Archer frieze Louvre AOD487.jpg

Friso dels arqueros en Susa.

Segons es pot apreciar en els bajorrelieves assiris, les fleches orientals eren del mateix tipo que les egipcíaques. La punta en forma de full de llorer devia ser de bronze, l'asta és prou llarga i du subjectes a l'extrem unes plomes. Els arqueros duen revestit la gobanella d'una espècie de manegueta, que devia ser de cuiro, per a evitar el contacte de la corda. També nos informa Heródoto que els antics orientals, en especial els parts, eren molt hàbils en el maneig de la flecha. També sembla que era un arma terrible en mans dels etíops, que no duyen carcaj, sino que colocaven les fleches sobre una espècie de conya en que es cobrien el cap. Els escitas i els númidas tenien l'habilitat de llançar les seues fleches indistintament en la mà dreta o l'esquerra.

Grècia

Archiu:Tityos Leto Louvre G42.jpg

Vasija grega en que es representa a Artemisa (dreta) en arc i fleches.

Els grecs no varen ser tan bons tiradors de fleches com els orientals. No obstant, varen deure copiar d'estos l'arma. La flecha grega media uns 60 cm, l'asta era de fusta molt llaugera i la punta metàlica, simple o barbada, generalment trilobulada. L'apèndix de les plomes era idèntic al dels orientals. El carcaj grec contenia de 12 a 20 fleches i ho duyen al costat esquerre, guardant també en ell algunes voltes l'arc. Els tiradors grecs acostumaven a estacar en terra un genoll, tal i com ho atesten els monuments que coneixem, i entre ells el frontón del temple de Afea d'Egina. Els cretenses tenien fama de destres en el maneig de l'arc des dels temps d'Homero, i en una época prou alvançada de l'Història varen constituir un cos especial de l'eixèrcit grec.

Europa

Els germans no sembla que utilisaren la flecha més que per a la caça. No obstant, els celtes i gals la varen amprar com un arma de guerra. Els hunos usaven unes fleches de cuiro indistintament per a la caça o per a la guerra.

Sobre l'Edat Mija, els monuments que coneixem servixen de testimoni de l'us de la flecha com a arma de primera importància entre l'infanteria dels primers temps. Sabem que per el XII el arquero duya dos carcajes de cuiro: un per a les fleches i un atre per a l'arc. Els ferro de les fleches eren semblants als de les saetas de les ballestas; és dir, que tenien dos, tres i fins a quatre puntes i rara volta barbadas com en l'antiguetat. Sobre la llongitut de l'asta, guardava relació en la major o menor rigidea de l'arc, aixina com l'estatura del arquero.

Els afamados arqueros anglesos, que es dia tiraven 12 fleches en un minut fins a 220 m de distància, duyen un arc de la seua mateixa estatura i fleches de 90 cm de llongitut.

Fins a el XIV sembla que els ferro de les fleches usats en França oferien en la seua base una part hueca per a subjectar-los a l'asta, i des d'eixa época el ferro es va fer més estret i oferia quatre puntes caigudes. L'aparició de les armes de fòc va desterrar per complet en Europa l'ocupació de la flecha.

Restant del món

En Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania, la flecha es va usar des de temps molt antics i encara s'utilisa per algunes tribus. Les fleches enverinades en suc de plantes o verins d'animal han servit d'arma de guerra en Amèrica, Índia i a lo llarc de les costes des d'Aràbia fins a China.

S'ampraven molt per a la caça i la domesticació de la llar, tant com domesticar animals i després menjar-li'ls.