Autopoiesi

La autopoiesis o autopoyesis (en grec: auto, ποίησις [auto, poiesis] ‘a sí mateixa; creació, producció’) és un neologisme que designa la qualitat d'un sistema molecular capaç de reproduir-se i mantindre's per sí mateixa. Va ser propost pels biòlecs chilens Humberto Maturana i Francisco Varela en 1972 per a definir la química de automantenimiento de les cèlules vives. Una descripció breu seria dir que la autopoiesis és la condició d'existència dels sers vius en la contínua producció de sí mateixos.

Definició

La definició original al concepte de autopoiesis es pot trobar en De màquines i sers vius (1972):

Des de llavors el concepte ha segut també aplicat en els camps de la teoria de sistemes i la sociologia, com per eixemple pel sociòlec alemà Niklas Luhmann.

Maturana i Varela

Segons Maturana i Varela, són autopoiéticos els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que els definixen com a tals i els fan distinguibles dels demés sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta als #destorbament del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, dita ret permaneix invariante durant tota la seua existència, mantenint l'identitat d'est. Els sers vius són en particular sistemes autopoiéticos moleculares, i estan vius solament mentres estan en autopoiesis.

Els sers vius són rets de produccions moleculars en les que les molècules produïdes generen en les seues interaccions la mateixa ret que les produïx.

Maturana: Transformació en la convivència.

Esta propietat dels sistemes de produir-se a sí mateixos és la autopoiesis i definix el «acoplament» d'un sistema al seu entorn. A la seua volta, a partir d'esta definició Varela veu la ventaja de poder proporcionar certs criteris de validació per a sostindre que nos trobem front a un sistema autopoiético, i que es poden resumir en tres:

1. Vora semipermeable: Verifique que el sistema es definix per un llímit o vora semipermeable constituït per components moleculars que permet discriminar entre l'interior i l'exterior del sistema en relació en els components rellevants del sistema. Si és aixina, procedixca en el criteri 2.
2. Ret de reaccions: Verifique que els components de la barrera són producte d'una ret de reaccions que opera a l'interior de la barrera. Si la resposta és afirmativa, procedixca en el criteri 3.
3. Interdependencia: Verifique que la ret de reaccions és regenerada per condicions produïdes per l'existència de la mateixa barrera, és dir, que 1 i 2 són interdependents. Si és aixina, el sistema és autopoiético.

Per a Maturana, la autopoiesis és la propietat bàsica dels sers vius, ya que són sistemes determinats en el seu estructura, és dir, són sistemes tals que quan alguna cosa extern incidix sobre ells, els efectes depenen d'ells mateixos, de la seua estructura en eixe instant, i no de lo extern. Els sers vius són autònoms, en els que la seua autonomia es dona en la seua autorreferencia i són sistemes tancats en la seua dinàmica de constitució com a sistemes en contínua producció de sí mateixos.

Encara que un sistema autopoiético es mantinga en desequilibri, és capaç de conservar una consistència estructural absorbint permanentment la energia del seu mig. De la mateixa manera que la cèlula i els sers vius, els sistemes autopoiéticos tenen la capacitat de conservar l'unió de les seues parts i interactuar en elles. Els sistemes autopoiéticos són autònoms, la qual cosa els fa un sistema tancat, que es autorregula contínuament. Estos es constituïxen d'una ret de processos que conseguixen transformar components pero en els que el mateix sistema maneja la seua identitat con relación a l'entorn. La autopoiesis designa la manera en que els sistemes mantenen la seua identitat gràcies a processos interns en que autorreproducen els seus propis components.

Estos sistemes estan oberts al seu mig perque intercanvien matèria i energia pero simultàneament es mantenen tancats operacionalmente, puix les seues operacions són les que els distinguixen de l'entorn. No obstant, són autònoms en les seues operacions per la capacitat que té cada sistema de reaccionar i amoldarse segons els estímuls que incidixen des del mig.

La mort d'un ser viu per eixemple pot ser considerada com la disrupción de la autopoiesis ya que la pèrdua de les constants vitals pot resultar de mecanismes interruptors endógenos o exógenos. En qualsevol dels dos casos, el sistema autopoiético no pot compensar més els efectes disfuncionales d'eixos mecanismes; lo apropiat és que sí els puga compensar.

Este enfocament de Maturana és sistémico, puix explica els sistemes vius per la convergència i no per les propietats en els seus components.

El nostre enfocament serà mecanicista: no s'aduiran forces ni principis que no es troben en l'univers físic. No obstant, el nostre problema és l'organisació de lo viu i, per això, #lo que nos interessa no són les propietats dels seus components, sino els processos i relacions entre processos realisats per mig de components.

Maturana: De màquines i sers vius, autopoiesis de l'organisació de lo viu.

Niklas Luhmann

Luhmann ha utilisat la autopoiesis per a presentar un nou paradigma teòric: el dels sistemes autopoiéticos com a producte d'una reflexió interdisciplinària sobre els exitosos desenrolls d'atres disciplines. L'aplicació del concepte de autopoiesis als sistemes socials implica que el que es dona caràcter autorreferencial d'estos sistemes no es restringix al pla de les seues estructures sino que inclouen els seus elements i els seus components és dir, que ell mateixa construïx els elements dels que consistix.

L'intenció de Luhmann és buscar moltes coses equivalents funcionals a la integració normativa per a donar solució al problema que afecta la autoorganización i la autoproducción de les societats en contexts de contingència i risc. En eixe aspecte introduïx el nou paradigma autopoiético constituït entorn a la distinció entre sistema i entorn com a condició de possibilitat per al sosteniment del llímit, el qual permet les operacions autorreferenciales.

No obstant de lo que veem des del punt de vista de la teoria dels sistemes, l'aplicació del concepte de autopoiesis als fenomens socials ha donat lloc a una important disputa entre Maturana, Varela i Luhmann.

Si lo que fa a un ser viu és ser un sistema autopoiético molecular, #lo que fa al sistema social, no pot de cap manera ser lo mateix, en tant el sistema social sorgix com a sistema distint del sistema viu en sorgir en la distinció com a sistema social, aun cuando la seua realisació implique el viure dels sers vius que li donen orige.

Maturana: De Màquines i sers vius, autopoiesis de l'organisació de lo viu.

No obstant, autors com José María García també mostren lo que, al seu juí, constituïxen els principals aportes del paradigma autopoiético a la teoria sociològica.

En el devindre de la teoria autopoiética des de que va ser formulada, la relació entre Humberto Maturana i Francisco Varela (que va ser alumne seu), es va ser mermant poc a poc. Francisco Varela no va estar d'acort en les proyeccions de la teoria autopoiética més allà de l'àmbit de lo estrictament biològic, en les que cada volta més Humberto Maturana va ser colaborant i recolzant realisant treballs interdisciplinaris tal i com es reflectix en tota la seua obra. No en va, es recalca en un dels últims pròlecs de la seua primera obra "De màquines i sers vius, autopoiesis i l'organisació de lo viu", que esta proyecció sempre serà fructífera si està relacionada en l'operar del sistema nerviós i dels fonaments de la comunicació humana:

…despuix de tots estos anys la meua conclusió és que una extensió a nivells «superiors» no és fructífera i que deu ser deixada de costat, encara per a caracterisar un organisme multicelular. Pel contrari, el lligar la autopoiesis com una opció epistemològica més allà de la vida celular, en operar del sistema nerviós i dels fonaments de la comunicació humana, és clarament fructífer.

Varela: De màquines i sers vius: autopoiesis de l'organisació de lo viu.

Vore també

• Teoria de sistemes
• Dinàmica de sistemes
• Sistema complex
• Sistema dinàmic
• Teoria del caos
• Estructura disipativa
• Teoria de les #catàstrofe
• Caos determinista
• Retroalimentación
• Autotelismo

Referències

• Varela, Francisco J.; & Maturana, Humberto R. (1973). De Màquines i Sers Vius: Una teoria sobre l'organisació biològica. Santiago de Chile: Editorial Universitària. Hi ha edició revisada de 1995, en un prefacio.
• Varela, Francisco J.; Maturana, Humberto R.; & Uribe, R. (1974). Autopoiesis: the organization of living systems, its characterization and a model. Biosystems 5 187–196. —el primer artícul que descriu, en la terminologia contemporànea, el concepte de autopoiesis.
• Luhmann, Niklas R. (1997). Organisació i decisió, autopoiesis i enteniment comunicatiu. Barcelona: Anthropos.
• Maturana, Humberto R. (1976). L'arbre del coneiximent. Santiago de Chile: Editorial Universitària. Primera edició.* Maturana, Humberto. R. (2002). Transformació en la convivència. Santiago de Chile: Dolmen Edicions.
• Maturana, Humberto R. (1997). De Màquines i Sers Vius, autopoiesis de l'organisació de lo viu. Santiago de Chile: Editorial Universitària.
• Maturana, Humberto R. (1996). El sentit de lo humà. Santiago de Chile: Editorial Dolmen edicions S.A. Octava edició.
• Maturana Humberto R. (1997). Emocions i llenguage en educació política. Santiago de chile. Editorial Dolmen edicions S.A. Novena edició.
• Quintana Mejia Oscar. La problemàtica iusfilosófica de l'obediència al dret i la justificació constitucional de la desobediència civil. Bogotà: Unibiblos (Facultat de Dret, Ciències Polítiques i Socials, Universitat Nacional), 2001.
• Niklas Luhmann. (1998). Sistemes socials, Barcelona: Anthropos,
• Niklas Luhmann, “la descripció del futur”, en observacions sobre la modernitat, Barcelona: Paidos, 1997. pp 121-138.
• García, José María (1997) “Autopoiésis: un nou paradigma sociològic”, en revista Anthropos (173/174), Barcelona: Antropos, pp 78-91.
• Maturana H.R. i Varela F.J. Autopoiésis i Cognició. Dordrecht, Països Baixos: D. Reidel, 1980.
• Varela, Francisco J. Autopoiesis i una Biologia de l'Intencionalitat. Enllaçat en giner de 2005.
• Danilo Zolo, «Autopoiesis: un paradigma conservatore», Micromega, 1, 1986, pp. 129-173
• Bastías, Luis Edo. La Autopoiesis en l'organisació.
• Limone, Aquiles i Bastias, Luis Edo. Autopoiesis and knowledge in the organization. Enllaçat en giner de 2006.

Enllaços externs

• Bibliografia completa sobre autopoiesis