Avarícia (Durero)
Avarícia (German: Allegorie dones Geizes) és una obra d'Alberto Durero pintada al oli sobre taula de tilia en unes mides de 35 x 29. Està datada en 1507 i es conserva en el Museu de Història de l'Art de Viena.
Antecedents
[editar | editar còdic]Encara que la traducció de l'alemà, Allegorie dones Geizes, és Alegoria de l'avarícia, el museu no té assignat a esta obra un títul oficial i popularment li la coneix simplement com "Avarícia".
La taula en realitat són dos quadros puix en el costat opost està pintat Retrat de home jove i per això, i per haver indicis d'estar inacabada, hi ha també qui es referix a ella com "l'esbós darrere del retrat de home jove".
S'especula en la possibilitat de que es tractara d'un díptic encara que és impossible saber-ho en seguritat. Atres historiadors afirmen que es tractaria d'una chicoteta venjança de Durero per no rebre el preu acordat pel retrat del home. Per un atre costat i donada la precària situació econòmica del pintor per aquella época, sembla poc provable que Durero ofenguera deliberadament a un client potencial.
L'escritor Jessie Allen descarta per complet esta teoria i pensa més be que li va resultar impossible vendre el treball d'Avarícia i va aprofitar la taula per a pintar en el seu revers alguna cosa més comercial, com un retrat.[1]
Descripció i estil
[editar | editar còdic]"Avarícia" és una obra alegórica i servix com a advertència de lo efímer de la vida i lo inútil de posseir fortuna quan apleguen els últims dies. Normalment li l'agrupa dins de les imagines vanitas de Durero junt a Melancolia I.[2]
L'obra mostra una vella grotesca i desdentada en un flácido pit penjant fòra del seu camisón mentres subjecta en abdós mans una bossa plena de monedes d'or.
Intentant representar tant l'avarícia humana com la natural decadència de la jovenil bellea, la dòna és mostrada de mig cos pintada en grossos empasts de pintura.[3] Té el pèl llarc, pla i ros, els ulls vidriosos, un llarc nas i una boca a on solament queden dos dents que mostra en un somriure jangló. El braç dret visible és musculoso i està desproporcionado en el restant del cos a el hora que una negra mata de pèl aguaita per l'aixella. Únicament el seu pèl i els seus regulars i casi nobles faccions de la seua cara insinuen una passada bellea. L'intens centrat de l'image ho conseguix gràcies a un fort perfilat del contorn i el contrast del exuberante colorit del corfoll i el pèl sobre un fondo negre mat.[4]
Historiadors de l'art comparen "Avarícia" en un llenç de Giorgione, Retrat d'una vella, en el que compartix òbvies similituts temàtiques,[4] encara que l'us de Durero de grossos empasts de pintura i el fort colorit, mostren un deute a l'Escola veneciano. El historiador d'art, T. Sturge Moore, sugerix que Durero va voler simplement demostrar que ell podia pintar com Giorgione.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Avarice (Dürer, Vienna)» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Allen, Jessie. Albert Dürer. Kessinger, 2005. ISBN 0-7661-9475-2
- Bailey, Martin. Dürer. London: Phidon Press, 1995. ISBN 0-7148-3334-7
- Silver, Larry & Smith, Jeffrey Chipps. The Essential Dürer. University of Pennsylvania Press, 2010. ISBN 0-8122-4187-8
- Sturge Moore, T. Albert Dürer. Bastian Books, 2008. ISBN 0-554-23107-7
- Thausing, Moriz. Albert Dürer: His Life and Work, Part 1. Kessinger Publishing, 2003. ISBN 0-7661-5416-5