Aviónica
La aviónica és l'aplicació de l'electrònica a l'aviació. És un terme procedent de la paraula anglesa avionics, formada en la contracció de aviation (aviació) i de electronics (electrònica). Fa referència als sistemes electrònics usats en aeronaus, satèlits artificials i naus espacials, tant sistemes de comunicació i navegació com els seus indicadors i elements de maneig. També inclou un ingent número de sistemes que s'apliquen als avions per a realisar tasques individuals, tan senzills com un foc de llum en un helicòpter de policia o tan complexos com el sistema tàctic d'una plataforma d'alerta primerenca i control aerotransportado.
Història
[editar | editar còdic]El terme aviónica va començar a estendre's a principi dels anys 1970. Fins a llavors, els instruments, ràdios, radars, sistemes de combustible, controls de motor i els sistemes de navegació per ràdio havien segut sistemes independents, normalment mecànics.
En els anys 1970, la aviónica va aparéixer de mà de la necessitat militar més que de la necessitat de millorar l'aviació civil. Els avions militars s'havien convertit en plataformes sensoras de l'aire, i aglutinar una gran cantitat d'equipament electrònic es va convertir en un repte. Hui en dia, la aviónica usada en els avions militars supon pràcticament la major part de les inversions en desenroll. Per a la construcció d'avions com el F-15E i l'ara retirat F-14, aproximadament el 80% del cost es destina a la aviónica. Per a la majoria dels helicòpters moderns es destina aproximadament el 60%.
El mercat civil també ha incrementat la seua despesa en aviónica. Els sistemes de control de vol electrònics (fly-by-wire) i les noves necessitats de navegació que comporta un espai de navegació més congestionat han impulsat notablement els costs destinats al desenroll d'estes tecnologies. El canvi més important ha segut el recent despertar del vol comercial. Com a més gent utilisa l'avió com a mig principal de transport, s'han inventat métodos més segurs i complexos per a controlar els avions de manera segura en este espai aéreu més restringit. En el continu refinament dels elements de construcció aeroespacial, els sistemes de guia i navegació s'han tornat més exactes.
Equips moderns
[editar | editar còdic]El giroscopi d'anell làser, el MEMS, el giróscopo de fibra òptica, i molts atres alvanços han fet que les cabines de mando es tornen molt més complexes, robustes i integrades. Molts d'estos alvanços es coneixen com sistema de control de vol o FMS (de l'anglés Flight Management System). Estos integren ràdios de comunicació, ràdios de navegació, sensors GNSS, Equips telemétricos, transpondedor, etc. El Garmin G1000 és un eixemple d'este tipo de sistema d'us corrent en els nostres dies. Els Sistemes de control de vol poden estar basats en una unitat de medició inercial o IMS (de l'anglés Inertial Measurement System) per a donar una referència de navegació autònoma. Algunes d'estes unitats usen giróscopos resonantes hemisfèrics o giróscopos de la copa de vi, junt en receptors GNSS per a proporcionar senyes de navegació precisos a la tripulació i als sistemes de vol automàtic.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Ingenieria|20px|Vore el portal sobre Ingenieria]] Portal:Ingenieria. Contingut relacionat en Ingenieria.
- Anex:Abreviatures aeronàutiques i aeroespacials
- Aeronàutica
- Ingenieria aeroespacial
- Instruments de vol
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aviónica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.