Azalea
La azalea o, més pròpiament, les azalea (també azáleas, en Mèxic[1]) són els arbustos en flors del gènero Rhododendron, especialment les antigues varietats Tsutsuji (siempreverde) i Pentanthera (caduca). Florixen en primavera, i a sovint les seues flors duren vàries semanes. Toleren l'ombra, i preferixen viure prop o baix dels arbres. Formen part de la família Ericaceae (ericáceas).
Plantes d'interior
[editar | editar còdic]Les dos espècies cultivades com plantes d'interior provenen originalment de China i Japó. En Europa, l'azalea índia (Rhododendron simsii) i una miqueta menys l'azalea japonesa (Rhododendron japonicum) són populars com a plantes d'interior.cita requerida
Les azalea d'interior són heterocigotas i, per lo tant, solament es propaguen vegetativament (per esquejes). Totes són varietats que donarien lloc a centenars de variacions si se sembraren, no són «segures per a les llavors», i les varietats individuals solament es poden obtindre de manera vegetativa. Despuix del enraizamiento, es realisen l'arrelat i la poda per a conseguir plantes ramificadas. La majoria de les voltes es cultiven a l'aire lliure en estiu. Abans de les primeres gelades, els tests deuen colocar-se en hivernàculs en calefacció. Allí es mantenen fresques, sense gelades. Depenent de la varietat, després es coloquen en hivernàculs més càlits per a «forçar» en diferents dates. Es cultiven en vivers especials fins que broten. El forzamiento ocorre a sovint en empreses hortícoles més chicotetes o més diverses. Les azalea requerixen un ambient lo més fresc possible: quant més fresca és, més temps florixen. És important no deixar que se sequen per complet.cita requerida
Cultiu
[editar | editar còdic]
Des de fa centenars d'anys les azalea han segut cultivades pels entusiasta de les flors. Esta selecció per part del ser humà ha donat com a resultat més de 10 000 varietats diferents que es propaguen per mig de gajos. També és possible reproduir les azalea per mig de germinació de llavors.
Per lo general les azalea són de creiximent llent i preferixen sols àcits en bon drenage (4.5-6.0 pH).[2] Requerix poca cantitat de fertilisant; algunes espècies requerixen poda freqüent.
Les azalea són natives de varis continents: Àsia, Europa i Amèrica del Nort. Són utilisades com a plantes ornamentals en el surest d'Estats Units, sur d'Àsia, i parts del suroest d'Europa.
Segons el historiador de les azalea Fred Galle, en Estats Units, Azalea indica (en este cas, el grup de plantes denominat Southern indiques) va ser inicialment utilisada per a decorar parcs i jardins en la década de 1830 en l'explotació agrícola d'arròs denominada Magnolia-on-the-Ashley en Charleston, Carolina del Sur. L'amo de Magnolia John Grimke Drayton va importar les plantes des de Filadèlfia, a on solament li les cultivava en hivernàculs. Encorajat per Charles Sprague Sargent de l'Arnold Arboretum de Harvard, els Jardins Magnolia es varen obrir al públic en 1871, després de concloure la Guerra Civil. Magnolia és un dels més antics jardins públics d'Estats Units. Des de el XIX, durant fins de març i començos d'abril, mils de visitants concorren a presenciar la floració de les azalea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Definició de "azalea"». Diccionari de la llengua espanyola. Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 17 d'agost de 2022.
- ↑ Clemson University Factsheet
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azalea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.