Azarquiel

Archiu:Azarquiel (MUNCYT, Eulogia Merle).jpg

Azarquiel

Azarquiel o Az-Zarqali (Toledo, c. 1029 - Sevilla, 1087), de nom complet Abū Isḥāq Ibrāhīm ibn Yaḥiā al-Naqqāsh az-Zarqālī, va anar un important astrònom i geógrafo d'Al-Ándalus.

El nom Azarquiel és la forma latinizada d'una espècie de renom en el que era conegut en vida pels seus intensos ulls blaus (zarcos). Va viure en Toledo fins que en 1085 la conquista castellana de la ciutat ho va dur a emigrar a Sevilla, a on va morir.

Semblança

Azarquiel va treballar com a ferrer o orfebre i va destacar per la seua destrea en el treball dels metals, va elaborar instruments científics de precisió, com astrolabios, provablement a petició d'astrònoms àraps i hebreus del regne taifa de Toledo. La comunicació en estos erudits i l'inteligència del-Zarqalí va poder dur-li a una notable comprensió de la ciència astronòmica de forma autodidacta, lo que li va dur a crear innovacions a partir del astrolabio, com la azafea.

La seua obra la coneixem fonamentalment a través de les traduccions que varen fer els especialistes en astronomia encarregats de la obra científica del scriptorium real d'Alfonso X l'Sabio. Aixina, entre 1225 i 1231 el també judeu toledà Yehuda ben Moshe i Guillelmus Anglicus varen traduir el seu Tractat de la azafea al llatí, que va ser abocat en els anys 1260 al castellà pel mateix judeu toledà, cridat en els pròlecs de les obres alfonsíes Yehuda Mosca o Mosca el Coheneso.

Una de les més citades contribucions de Azarquiel varen ser la compilació de les Taules Astronòmiques de Toledo en la seua versió àrap. No obstant, resulta paradòxic que, en realitat, Azarquiel tinguera una aportació a este respecto menys important, ya que va ser un treball realisat per Al-Juarismi i Al-Battani. Segons lo que es deduïx de l'estudi de les taules de Toledo, Azarquiel estava en disposició de realisar prediccions de suma importància dins de l'Astronomia. Les Taules tenien com a funció principal la d'oferir als astrònoms les posicions en el cel de cert tipo d'astres i les dates en les que tenien lloc determinats fenomens còsmics (com les fases de la Lluna, etc.). Per tant, eren amprades per a poder concretar la situació exacta d'un cos celest en époques futures. Azarquiel, que tenia en el seu poder senyes precises sobre multitut de fenomens gràcies a la llabor dels seus ajudants, va poder amprar les Taules per a predir els eclipses solars que succeirien anys, i inclús sigles, més vesprada.De la seua enorme difusió dona idea el que es coneguen hui més de 128 manuscrits traduïts al llatí,conservats en numeroses biblioteques europees..La precisió de les Taules era tal que Pierre Simon de Laplace (1749 - 1827), un dels més destacats matemàtics de la Ilustració, seguia utilisant les observacions i anotacions de Azarquiel per a realisar els càlculs de les posicions i prediccions planetàries.

Segons pareix, també va ser capaç, per mig de l'anàlisis detallat de les senyes recaptades, de poder predir l'aparició de cometas. Sobre açò cal ser, no obstant, un tant cautelosos, ya que no es dispon encara dels coneiximents necessaris per a poder assegurar tal extrem. Resulta possible, a pesar de tot, que Azarquiel poguera en efecte tindre coneiximent d'algun procediment pel qual aplegara a predir l'aparició d'un cometa. Si açò fora cert, Azarquiel aventajaria en casi 700 anys a Edmund Halley (1656-1742), qui va comprendre que el cometa que du el seu nom i que s'havia observat en 1681 era el mateix que atres astrònoms varen vore en 1604, i que retornaria les proximitats del Sol en 1757. Halley va assentar les bases per a poder determinar aixina mateix l'any aproximat de tornada del cometa amprant unes poques observacions del mateix. Pero la major aportació de Azarquiel a l'astronomia la constituïx el desenroll de la azafea, una varietat del astrolabio que permetia que l'observador no necessitara trobar-se en un lloc determinat per a desenrollar els còmput astronòmics, sino que podia ser usat en qualsevol latitut terrestre, lo que li convertia en un instrument ideal per a ser usat en la navegació.

Azarquiel va realisar estudis i investigacions en varis camps de l'Astronomia. Per eixemple, va ser capaç de trobar quin era el moviment del apogeu solar (la distància màxima entre la Terra i el Sol). Azarquiel va poder determinar en una gran precisió que el punt de l'apogeu solar variava en 1 grau cada 299 anys, analisant les observacions que es disponien al respecte durant els últims 25 anys.

També va tindre Azarquiel interés en el tema de la precesión dels equinoccios. Va escriure un treball sobre això, hui en dia desaparegut, en el que descriu de quina manera podria explicar-se este fet. Com la Terra és un astre que rep l'influència bàsica del Sol i de la Lluna i, en menor mida, dels atres planetes del sistema solar, el seu moviment de rotació presenta una llaugera variació a lo llarc del temps. En grans periodos de temps, els pols del planeta no es dirigixen sempre al mateix lloc, sino que van modificant la direcció a la que apunten pel moviment de rotació terrestre; açò és lo que es denomina precesión dels equinoccios. En el fondo, és com si la Terra es comportara com una peonza; el seu eix, a mida que gira, canvia llaugerament.

Per encàrrec del seu protector, el rei Al-Mamún de Toledo, va construir la famosa Clepsidra, situada entre “Bab al-dabbagin” (Porta dels Curtidores) i el riu Tajo, en el parage conegut com a Horta de la Alcurnia, que tenia la virtut de senyalar les hores i les fases llunars tant de dia com de nit.

Azarquiel com a personage poc conegut

Molts divulgadores i historiadors de la ciència han apuntat el gran oblit que sofrix Azarquiel com a figura rellevant de la ciència. Alguns divulgadores científics s'han esforçat en explicar el paper de Azarquiel en l'astronomia, com és el cas d'Antonio Claret i el seu llibre Azarquiel i atres històries, l'Astronomia en Al-Andalus. Azarquiel també ha segut interpretat des del punt de vista lliterari, per autors com Mariano Calvo López en la seua novela Azarquiel, l'astrònom de Toledo.

Obres

Azarquiel va escriure sobre astronomia teòrica, taules i instruments astronòmics. També és autor d'una obra de màgia talismánica.

Les obres sobre astronomia teòrica són:

• Un tractat sobre el moviment de les estreles fixes, escrit cap al 1084-1085, del com existix una traducció hebrea. En ell descriu tres models diferents de trepidación dels equinoccios, en el tercer dels quals la precesión pansa a ser independent de l'oscilació de la oblicuidad de la eclíptica.
• Una obra titulada Tractat sobre l'invalidea del método de Ptolomeo per a obtindre el apogeu de Mercurio (Maqāla fī ibḍāl al-ḍarīq allatī salaka-hā Baḍlīmūs fī istijrāŶ al-bu’d al-ab’ad li-’Oḍārid) que solament coneixem per una referència indirecta en Ibn BāŶŶa (Avempace, m. 1139).
• Una obra perduda titulada Sobre l'any solar (Fī sanat al-šams) o Epístola comprehensiva sobre el Sol (al-Risāl'a el-Ŷāel meu’a fī al-šams), provablement escrita entre el 1075 i el 1080 i coneguda a través de fonts secundàries àraps i llatines. En ella Azarquiel hauria establit el moviment propi de l'apogeu solar (1.º en 279 anys julianos) i hauria ideat un model solar d'excentricitat variable l'influència de la qual va alcançar el Magreb i l'Europa llatina.
• Per últim, una obra perduda i, segons afirma Ibn al-Ha’im, autógrafa (bi-jaḍḍ yadi-hi) en la que Azarquiel propon una correcció al càlcul de la llongitut de la Lluna en el model llunar ptolemaico. Ibn al-Ha’im interpreta esta correcció com a resultat del desplaçament del centre del moviment mig en llongitut de la Lluna a un punt sobre la recta que unix el centre de la Terra en l'apogeu solar i a una distància de 24’. Esta correcció apareix posteriorment en Ibn al-Kammād i en les taules magrebins per al càlcul d'eclipses i de la Lluna nova dels astrònoms Ibn Iṣḥāq (1193-1222) i Ibn al-Bannā’ (mort en 1321). També en els cànons de la primera versió de les Taules alfonsíes i en la versió provençal de les taules d'eclipses de Levi ben Gerson (1288-1234), encara que en estes el valor estimat és de 29’.

Sobre taules astronòmiques va escriure:

• El Almanac, conservat en àrap, en llatí i en traducció alfonsí; està basat en l'obra d'un tal Awmātiyūs (sigles III o IV), encara que les taules solars semblen ser resultat de les observacions de Toledo.
• Les Taules de Toledo, conegudes a través de la seua traducció llatina. Azarquiel va encapçalar el grup d'astrònoms entorn al cadí Ṣā^caneu que les va confeccionar. Semblen ser el resultat de l'adaptació a les coordenades toledanes de material astronòmic oriental procedent d'al-Jwārizmī i al-Battānī. Les taules de moviments mijos són originals i resultat d'observacions.

Sobre instruments és autor de diverses obres:

• Un tractat sobre la construcció de la esfera armilar que es conserva únicament en traducció alfonsí, en els Llibres del saber d'Astronomia.
• Sengles tractats sobre la construcció (cap a 1080-1081) i l'us (cap a 1081-82) d'un ecuatorio, dedicat a a el-Mu^ctamid. El ecuatorio de Azarquiel es diferencia del del seu predecessor Ibn al-Samḥ (cap a 1025-26) en que aprofita abdós cares d'una sola làmina per a representar els deferentes de tots els planetes, mentres que els epiciclos corresponents van en una segona làmina. El deferente de Mercurio és una elipse.

• Un tractat sobre la construcció de la azafea zarqāliyya i un atre, en cent capítuls, sobre el seu us, dels que existix traducció alfonsí. La azafea és un instrument universal que mostra, en la seua faç, una proyecció estereográfica meridiana, en el pla del coluro dels solsticis, de les coordenades equatorials i eclípticas de l'esfera celest. En realitat es tracta d'una doble proyecció que correspon a cada u dels dos hemisferis, una en el punt de vista en el principi d'Aries i l'atra en el principi de Lliura. El resultat final s'obté per la superposició de la proyecció des de Aries, que caldrà girar, sobre la proyecció des de Lliura. En l'esquena, ademés dels elements que es poden trobar en el astrolabio, presenta una proyecció ortogràfica meridiana de l'esfera celest, un quadrant trigonométrico i un chicotet círcul usat per a calcular la distància geocéntrica de la Lluna. El mateix Azarquiel és autor d'una variant simplificada d'este instrument que es coneix com azafea šakkāziyya, mencionada per al-Marrākušī en la Summa i ben coneguda també en la tradició magrebí gràcies a una recensió d'Ibn al-Bannāÿ.

• Finalment, una única obra sobre màgia titulada Epístola sobre els moviments i les influències dels planetes. És un tractat de màgia talismánica basat en l'us de quadrats màgics. Existixen dos resums distints del text preservats per dos manuscrits àraps, aixina com un tercer preservat en una traducció llatina.

Eponimia

• El cràter llunar Arzachel du este nom en la seua memòria.

Vore també

• Anex:Astrònoms i astrofísics notables
• Llesta de fabricants d'instruments astronòmics
• Clepsidra de Azarquiel

Bibliografia

• Proyecte Azarquiel, Proyecte educatiu Helvia de la Junta d'Andalusia.
• Història de les Matemàtiques en Espanya, Dorce, Carlos. Sant Cugat. Arpegio, 2017.
• Azarquiel: personage històric i matematico
• Estudis sobre Azarquiel, Millás Vallicrosa, José María 531 pp. Madrit. Consell Superior d'Investigacions Científiques; Institut Miguel Asín. 1943.
• Els Tractats de Construcció i Us de la Azalea de Azarquiel.Roser Puig Aguilar, Quaderns de Ciències de l'Institut Hispà-Àrap de Cultura Madrit, 1987.
• Azarquiel: Alumne i mestre. Miguel Adán Oliver i Antonio Adán Oliver, Cynthiae Figures aermulatur mater amorum, pp 13-31 Ciutat Real, ISBN 978-84-692-1115-1, Ed. Santa María de Alarcos, 2009. https://iesstamariadealarcos.files.wordpress.com/2017/06/nucc81m-5-cynthiae-figures.pdf
• Azarquiel, l'astrònom de Toledo, Mariano Calvo, Ed. Antonio Parella, 2002.