Azhdarchidae
Els azdárquidos (Azhdarchidae, del terme Ajdarxo, el nom d'un dragó (Ashdaar) en la mitologia tayik, derivat de l'antic persa Aži Dahāka) són una família de pterosaurios coneguts sobretot de finals del periodo Cretácico, si ben algunes vèrtebres aïllades d'un aparent azdárquido són conegudes del Cretácico Inferior (finals del Berriasiense, fa prop de 140 millons d'anys).[1] Els azdárquidos inclouen a alguns dels majors animals voladores coneguts de qualsevol época. Originalment li'ls va considerar una subfamília dels pteranodóntidos que Nessov (1984) va nomenar Azhdarchinae per a incloure als pterosaurios Azhdarcho, Quetzalcoatlus, i "Titanopteryx" (ara conegut com Arambourgiania).
Descripció
[editar | editar còdic]Els azdárquidos es caracterisen per les seues llargues extremitats i els seus colls igualment molt allargats, compost per allargades vèrtebres del coll les quals eren redones en cort travessera. Moltes espècies de azdárquidos són conegudes majorment a partir de les seues distintives vèrtebres cervicals i no molt més. Els pocs azdárquidos que són coneguts d'esquelets raonablement complets són Zhejiangopterus i Quetzalcoatlus. Els azdárquidos també es distinguixen pels seus caps relativament grans en mandíbules allargades, en forma de llança, pates gráciles i colls extremadament llarcs, compost de vèrtebres cervicals llargues que són redonejades en secció travessera. Entre els azdárquidos hi ha dos tipos principals de morfologia: les forma de "pico romo" en mandíbules curtes i altes i els "picos prims" en mandíbules més llargues i primes.[2]
S'ha sugerit que els azdárquidos eren voladores que s'alimentaven solcant les seues mandíbules en l'aigua,[3][4] pero investigacions adicionals han posat en dubte esta idea, demostrant que els azdárquidos carien de les adaptacions necessàries per a eixe estil de vol, i que és més provable que hagen tingut un estil de vida terrestre similar al de les modernes cigonyas.[5][6][7][8]
Els azdárquidos generalment eren animals de gran tamany, pero també s'han fet troballes de espècimen de talla més modesta, entorn a 1,5 - 2,5 metros d'envergadura.[9][10] Varen estar entre els últims membres supervivents dels pterosaurios, i varen anar un grup prou exitosos en una distribució mundial. Per l'época de l'extinció en massa del final del Cretácico, moltes famílies de pterosaurios en excepció de Azhdarchidae no es trobaven en el registre fòssil, pero estudis recents indiquen una major varietat en les fauna de pterosaurios, incloent pteranodóntidos, nictosáuridos, tapejáridos i vàries formes indeterminades.[11] Alguns tàxons com Navajodactylus, Bakonydraco i Montanazhdarcho han segut reclasificados de Azhdarchidae a atres clados.[12][13][14]
Classificació
[editar | editar còdic]Els azdárquidos varen ser originalment classificats com a parents propencs de Pteranodon pels seus picos llarcs i desdentados. Uns atres han sugerit que estaven més relacionats en els ctenocasmátidos dentados (els quals inclouen alimentadors per filtració com Ctenochasma i Pterodaustro). Actualment és àmpliament acceptada l'idea de que els azdárquidos eren parents propencs de pterosaurios com Tupuxuara i Tapejara.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La classificació seguix a Unwin (2006), llevat quan s'anote lo contrari.[15]
- Família Azhdarchidae
- Possibles gèneros vàlits de azdárquidos:
Filogenia
[editar | editar còdic]El cladograma més complet dels azdárquidos va ser presentat per Andres (2021):[27]
En este anàlisis es va trobar que Cretornis i Volgadraco eren pteranodontianos, mentres que Montanazhdarcho va terminar en una posició a penes per fòra de Azhdarchidae.[27]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dyke, G., Benton, M., Posmosanu, E. and Naish, D. (2010). "Early Cretaceous (Berriasian) birds and pterosaurs from the Cornet bauxite mine, Romania." Palaeontology, published online before print 15 September 2010. doi:10.1111/j.1475-4983.2010.00997.x
- ↑ Witton, M. P. (2013). Pterosaurs: Natural History, Evolution, Anatomy. Princeton University Press.
- ↑ Nesov, L. A. (1984). ["Upper Cretaceous pterosaurs and birds from Central Àsia. [1] archivat en Wayback Machine."] Paleontologicheskii Zhurnal, 1984(1), 47-57.
- ↑ Kellner, A. W. A., and Langston, W. (1996). "Cranial remains of Quetzalcoatlus (Pterosauria, Azhdarchidae) from Clapix Cretaceous sediments of Big Bend National Park, Texas." Journal of Vertebrate Paleontology, 16, 222-231.
- ↑ Chatterjee, S., and Templin, R. J. (2004). "Posture, locomotion, and paleoecology of pterosaurs." Geological Society of America Special Publication, 376, 1-64.
- ↑ Ősi, A., Weishampel, D.B., and Jianu, C.M. (2005). "First evidence of azhdarchid pterosaurs from the Clapix Cretaceous of Hungary." Acta Palaeontologica Polonica, 50(4): 777–787.
- ↑ Humphries, S., Bonser, R.H.C., Witton, M.P., and Martill, D.M. (2007). "[enllaç trencat]" PLoS Biology, 5(8): i204.
- ↑ http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.posa.0002271
- ↑ Elizabeth Martin-Silverstone; Mark P. Witton; Victoria M. Arbour; Philip J. Currie (2016). "A small azhdarchoid pterosaur from the latest Cretaceous, the age of flying giants". Royal Society Open Science. 3 (8): 160333. doi:10.1098/rsos.160333.
- ↑ Prondvai, E., Bodor, E. R. & Ösi, A. (2014). "Does morphology reflect osteohistology-based ontogeny? A case study of Clapix Cretaceous pterosaur jaw symphyses from Hungary reveals hidden taxonomic diversity". Paleobiology. 40 (2): 288–321. doi:10.1666/13030.
- ↑ “Systematic reinterpretation of Piksi barbarulna Varricchio, 2002 from the Two Medicine Formation (Upper Cretaceous) of Western USA (Montana) as a pterosaur rather than a bird” (2012). Geodiversitas 34 (4): 883–894. doi:.
- ↑ Carroll, N. Reassignment of Montanazhdarcho minor as a senar-azhdarchid member of the Azhdarchoidea, SVP 2015
- ↑ “Lone Star Pterosaurs” (2013). Earth and Environmental Science Transactions of the Royal Society of Edinburgh 103: 1. doi:.
- ↑ Wilton, Mark P. (2013). Pterosaurs: Natural History, Evolution, Anatomy, Princeton University Press. ISBN 0691150613.
- ↑ Unwin, David M. (2006). The Pterosaurs: From Deep Clave, Nova York: Pi Press, p. 273. ISBN 0-13-146308-X.
- ↑ Fernando E. Novas, Martin Kundrat, Federico L. Agnolín, Martín D. Ezcurra, Per Erik Ahlberg, Marcelo P. Isasi, Alberto Arriagada and Pablo Chafrat(2012).Journal of Vertebrate Paleontology.32(6)
- 1447–1452.doi:10.1080/02724634.2012.703979.
- ↑ Ibrahim, N., Unwin, D.M., Martill, D.M., Baidder, L. and Zouhri, S. (2010). "A New Pterosaur (Pterodactyloidea: Azhdarchidae) from the Upper Cretaceous of Morocco." PLoS ONE, 5(5): i10875. doi:10.1371/journal.posa.0010875
- ↑ Averianov, A.O. (2007). "New records of azhdarchids (Pterosauria, Azhdarchidae) from the clapix Cretaceous of Russia, Kazakhstan, and Central Àsia." Paleontological Journal, 41(2): 189-197.
- ↑ “New azhdarchoid pterosaur (Pterosauria, Pterodactyloidea) with an unusual lower jaw from the Portezuelo Formation (Upper Cretaceous), Neuquén Group, Patagonia, Argentina” (27 de juliol 2017). Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências (Annals of the Brazilian Academy of Sciences). doi:. ISSN 1678-2690.
- ↑ Hone, D.. “Cryodrakon boreas, gen. et sp. nov., a Clapix Cretaceous Canadian azhdarchid pterosaur”. Journal of Vertebrate Paleontology. doi:.
- ↑ (2013).PLoS ONE.8
- i54268.doi:10.1371/journal.posa.0054268.
- ↑ “Mistralazhdarcho maggii, gen. et sp. nov., a new azhdarchid pterosaur from the Upper Cretaceous of southeastern France” (2018). Journal of Vertebrate Paleontology Online edition: i1502670. doi:.
- ↑ Cretaceous Research.167
- 106046.doi:10.1016/j.cretres.2024.106046.Consultat el 2024-11-28.
- ↑ (2008).Paleontological Journal.42(6)
- 634–642.doi:10.1134/S0031030108060099.
- ↑ “A new edentulous pterosaur from the Cretaceous Kem Kem beds of south eastern Morocco” (2017). Cretaceous Research in press. doi:.
- ↑ 27,0 27,1 Andres, Brian (7 de decembre 2021). “Phylogenetic systematics of Quetzalcoatlus Lawson 1975 (Pterodactyloidea: Azhdarchoidea)”. Journal of Vertebrate Paleontology 41 (sup1): 203–217. doi:. ISSN 0272-4634.
- Astibia, H., Buffetaut, E., Buscalioni, A.D., Cappetta, H., Corrall, C., Estes, R., Garcia-Garmilla, F., Jaeger, J.J., Jiménez-Fonts, E., Loeuff, J. Li, Mazin, J.M., Orue-Etxebarria, X., Pereda-Suberbiola, J., Powell, J.E., Rage, J.C., Rodriguez-Lazaro, J., Sanz, J.L., and Tong, H. (1991). "The fossil vertebrates from Lafio (Basque Country, Spain); new evidence on the composition and affinities of the Clapix Cretaceous continental fauna of Europe." Terra Nova, 2: 460-466.
- Bennett, S. C. (2000). "Pterosaur flight: the role of actinofibrils in wing function." Historical Biology, 14: 255-284.
- Nesov, L.A. (1990). ["Flying reptils of the Jurassic and Cretaceous of the USSR and the significance of their remains for the reconstruction of palaeogeographic conditions."] Bulletin of Leningrad University, Séries 7, Geology and Geography, 4(28): 3-10 [In Russian].
- Nesov, L.A. (1991). ["Giant flying reptils of the family Azhdarchidae: 11. Environment, sedirnentological conditions and preservation of remains."] Bulletin of Leningrad Universitv Séries 7, Geology and Geography, 3(21), 16-24 [In Russian].
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Azhdarchidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.