Baaltis
Baaltis, Baalat o Baalat Gebal, en la mitologia d'Orient Mig, és el nom que rep una divinitat femenina que acompanyava a Baal. Era considerada pels fenicios i els siris com la germana, l'esposa o la germana i esposa de Baal.
Com Ba'alat Gebal o "Senyora de Biblos", era la deesa de la ciutat de Biblos, Fenicia en l'antiguetat. Per als grecs era coneguda ademés de com Baaltis, com Atargatis.[1][2]
Va ser identificada generalment en la deesa pa-semita 'Ashtart (Astarté) i de la mateixa manera que ella, equiparada a la deesa Afrodita - Venus o Diana i a voltes, com a esposa de Saturn i se li calificava com la senyora de la vida.
Per al fenicio Sanjuniatón seria la germana de Astarté i Astarot i la flama Dione, lo que significa que la va identificar tant en Astarot com en la mare de la grega Afrodita, la deesa titana Dione. Per a Sanjuniatón, Baaltis/Dione, com Astarot i Astarté, era germana i esposa de 'El i puntualisa que va donar a llum a les filles de l'i que va ser El qui la va donar la ciutat de Biblos.
Iconográficamente li la representa com Astarté o en aspectes d'ella o deeses similars en dos altes plomes verticals en el seu tocat.
El temple de Baalat en Biblos va ser construït al voltant de 2700 a. C. Escomencen a aparéixer dedicatòries egipcíaques des de la segona a la sexta dinasties egipcíaques. Dos d'estes inscripcions equiparen a Baalat en la deesa egipcíaca Hathor, una d'elles en una esfinge trobada en Serabit el-Jadim, en el Sinaí, a on en escritura sinaítica es dessifra "amat de Baalat", equivalent a "amat de Hathor", encara que dona també la referència a Qudšu (Qadesh), que és Astarot.[3]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jean-Pierre Thiollet (2005). Je m'appelle Byblos, H & D. ISBN 2 914 266 04 9.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jstor (ed.): «The Role of the Temple of Ba'alat Gebal as Intermediary between Egypt and Byblos during the Old Kingdom». Consultat el 28 d'octubre de 2014.
- ↑ The British Museum (ed.): «Bronze figure of Ba'alat Gebal». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2014. Consultat el 28 d'octubre de 2014.
- ↑ Frank Moore Cross (30 de juny de 2009). Harvard University Press (ed.). Canaanite Myth and Hebrew Epic: Essays in the History of the Religion of Israel, pp. 28–. ISBN 978-0-674-03008-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baaltis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.