Baccharis halimifolia

Baccharis halimifolia (Baccharis halimifolia)

Baccharis halimifolia, o chilca, chilca de full de orzaga o carqueja, és una planta pertanyent a la família Asteraceae. Originària de Norteamérica.

Planta en flor

Cipselas.

Descripció

Arbustos o arbolitos que medixen d'1-3 m d'altura, i ocasionalment fins a 6 m, en branques erectas/ascendents glabras. Fulls cortamente pecioladas o sésilés, elíptica/obovadas, essencialment caulinares de 3-5 cm per 1-3 cm, espesses i fermes, glabras, glandulosas i resinosas i de vores pràcticament sanceres. Capítuls en grups de 3-4 organisats en panículas. Flors masculines (25-30) i femenines (20-30) diminutes (3-5 mm). Bràcteas involucrales ovadas/lanceoladas d'1-4 mm en el marge escarioso. Cipselas d'1-2 mm, en 8-10 nervis i un vilano centimétrico plumoso.

Florix d'agost fins a novembre.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx per Mèxic i els Estats Units en Texas i Florida. Introduït en uns pocs països d'Europa (França, Espanya i Anglaterra) i en Austràlia.

Llocs arenencs oberts, camps humits, guarets, marismas, plages, llocs remoguts i vores de camins. De 0 a 100 m d'altitut.

Cultiu

Es propaga per esqueje en totes les estacions, també per llavor fresca (germina en 7-15 dies). Es transplanta fàcilment en qualsevol sol, neutre o alcalino (pH 7-8,5), arenenc o àrit, inclús en poc drenage. Millor al sol o entre sol i ombra. Deixar distància entre plantes d'1,5-3 m. No li afecta la gelada intensa ni la falta d'aigua, tampoc els sols encharcados, resistix salpicaduras salobres i sols salinos. De creiximent ràpit, les raïls són molt desenrollades lateralment. Despuix de la floració i caiguda dels fulls, fer una poda intensa.

Propietats

Indicacions: En Mèxic i Estats Units és un remei popular per a patologies respiratòries.

Atres usos: És melífera. S'usa com a barreres en zones llitorals.

Espècie invasora en Espanya

Present en Astúries, Cantàbria, País Vasc i, puntualment, en l'illa de Menorca. Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

Maneig i gestió

Una volta localisada la planta lo important és evitar que es reproduïxca. Per a això es pot tallar la part aérea abans d'ixquen les flors, que ixen en els mesos d'estiu. Els métodos més eficaços per a l'eliminació d'esta planta són el tractament selectiu en herbicida, l'arrancada manual de plantes de menys de 50 cm i l'inundació permanent en aigua salada de la zona invadida.

Taxonomia

Baccharis halimifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 860–861. 1753.

Etimologia

Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, deu del vi, per a una planta en una raïl fragant i reciclat per Linnaeus, puix Macrobius ampre el nom en la Saturnales (3, 16, 1) referint-se provablement a una atra planta.

halimifolia: epítet que es referix als fulls que s'assemblen a les del gènero Halimium.

Sinonímia

• Baccharis axillaris Mart. ex Baker
• Baccharis halimifolia var. angustior DC.
• Conyza halimifolia Desf.