Back to the land

El moviment back to the land fa referència a un fenomen social nortamericà dels anys 1960 i 70 consistent en una migració des de les àrees urbanes a les ruralés i el moment de la qual de màxim vigor es va donar abans de mitan dels anys 1970.

Present i futur

El moviment migambiental, la vida senzilla i el renovat interés en l'oci a l'aire lliure, tendix crear opinió favorable a la relocalización en la població urbana.

Per una atra part, existix una migració bidireccional: cap a les ciutats i cap als pobles. En la década dels 90, el terme refugiats urbans, va començar a guanyar pes en relació en els neorruralés. Una busca en la web del terme back to the land dona molts més enllaços, lo que podria indicar un gran interés en la forma de vida no urbana.^{cita requerida}

l'agricultura ecològica i l'horticultura varen ser aspectes del moviment Back to the land en els anys 1970. Pero és en époques més recents quan el mercat nortamericà d'alimentació ecològica s'ha expandit. D'acort en l'informació apareguda en el documental El futur del menjar, de Deborah Koon, els consumidors de EE. UU. varen gastar 1000 millons de dólars en alimentació ecològica en 1994 i 13.000 millons en 2003.

Tenint en conte una atra possible tendència clara en el futur, és possible que les condicions econòmiques i socials, junt en les noves capacitats tècniques, com a internet, millora en les comunicacions, nous models de negoci, etc, possibiliten ones d'emigració des de les ciutats al mig rural. El moviment mundial d'ecoaldeas, encara que encara no es troba a una escala com per a denominar-se "ona", té components urbans i rurals que animen a la construcció de cultures ecològiques rurals. Esta ret (Global Ecovillage Network), junt en aproximacions a temes com la permacultura han sorgit del moviment "Back to the land" i discorren en paralel al agrarismo que va començar en la década dels anys 1960 i 70.