Baileycloro
El baileycloro és un mineral de la classe dels filosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la clorita”. Va ser descobert en 1988 prop de Chillagoe, en Queensland (Austràlia),[1] sent nomenat aixina en honor de Sturges W. Bailey, geofísico nortamericà, i per clor per ser del grup de la clorita. Un sinònim és la seua clau: IMA1986-056.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un alumini-silicat hidroxilado de cinc, ferro, alumini i magnesi. En estructura molecular de filosilicato en fulls de mica, compost d'anells de tetraedres i octaedres. És el membre final en cinc de la série de solució sòlida del grup de la clorita al que pertany.[1]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: manganeso i calcio.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]S'ha trobat en el depòsit "Ret Drome" de Chigaloe, en Austràlia, a on apareix en vetes de calcita, dins d'una brecha fortament oxidada.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: andesina, granate, vesubiana, chamosita cíncica, goethita, hematites, calcosita, coure, malaquita o calcita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Baileycloro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.