Balkarios
Els balkarios (Plantilla:Lang-krc, romana: Malqarlıla or таулула "montañeses") són un poble túrquico de la regió del Caucas, «titular» de la república de Kabardia-Balkaria. l'Idioma karachayo-bálkaro pertany al subgrup ponto-caspiano del grup nort-occidental (kripchak o turc cúmano) de les llengües túrquicas. Relacionat en l'idioma tàrtar de Crimea i en el cumuco. També s'afirma que els balkarios són els remanentes d'una branca d'una tribu dels búlgars que es varen internar en el Caucas despuix del moviment cap a l'oest de l'ona d'hunos iniciada en el IV
Sobre 120 898 balkarios en 2021 vivien en la república russa de Kabardino-Balkaria.
El terme «Balkario» s'afirma que es deriva de Bolgar o Bulgar, suponent-se que els balkarios varen ser els búlgars que varen viure en Onoghur i la Gran Bulgària i que varen permanéixer en el Caucas mentres que uns atres varen emigrar als balcanes i al Volga mig.
Història
[editar | editar còdic]La formació dels balkares i karacháis com a grups ètnics moderns va tindre lloc en el Caucas Central i es va completar entre els sigles XIII i XIV.
La etnogénesis dels balkares i karacháis és un tema complex i encara no del tot comprés. Segons la visió generalment acceptada, estos grups ètnics es varen desenrollar en el context de l'interacció entre numerosos pobles antics, des de les tribus de la cultura arqueològica de Koban fins als polovtsianos.
Durant la Guerra del Caucas, els balkares varen lluitar junt a atres pobles del Caucas Nort. Els príncips cabardinos varen trobar refugi en les inaccessibles montanyes de Balkaria durant les guerres contra l'Imperi rus. Despuix de la caiguda de Kabardia en 1822 i de Karachái en 1828, els príncips montañeses balkares, acossats per tots costats, es varen vore obligats a sometre's a Rússia.[1]
En 1944, Stalin va acusar als balkarios de Kabardino-Balkaria de colaboracioń en l'Alemània nazi, i va deportar a tota la població. El territori va ser renomenat com República Autònoma Socialista Soviètica de Kabardina fins a 1957, quan a la població balkar se li va permetre tornar, el nom va ser restaurat.
Entre el 24 de novembre i el 4 de decembre de 1942, unitats del NKVD, en el pretext de combatre el bandidaje, varen fusilar a centenars de civils en el desfiladero de Cherek —vells, dònes i chiquets— i varen incendiar varis llogarets (Sautu, Glashevo, etc.).[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Robert Conquest, The Nation Killers: The Soviet Deportation of Nationalities (London: MacMillan, 1970) (ISBN 0-333-10575-3)
- Alexander Nekrich, The Punished Peoples: The Deportation and Fate of Soviet Minorities at the End of the Second World War (New York: W. W. Norton, 1978) (ISBN 0-393-00068-0).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balkarios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.