Anar al contingut

Balneari de Escoriaza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Balneari d'Escoriaza (també denominat Establiment balneoterápico de Escoriaza) va ser un balneari termal situat en la localitat de Escoriaza, en la província de Guipúscoa, en el País Vasc (Espanya).[1]

Funcione entre 1865 i 1894 i va ser un dels establiments balnearis més reconeguts del territori guipuscoà durant l'auge del termalisme en eixa época.[2]

Història i descripció

[editar | editar còdic]

El balneari va ser promogut en la década de 1860 per iniciativa de Braulio Fernández,[3] que va constituir una societat per a portar a terme el proyecte. La compra dels terrenys i les obres es varen realisar entre 1862 i 1864, sent encarregat el disseny de l'edifici a l'arquitecte Jerónimo de la Gándara.[4] L'establiment va obrir les seues portes al públic en 1865, despuix de completar les obres i declarar les seues aigües d'utilitat pública. L'edifici balneari estava situat a pocs minuts de la vila de Escoriaza i, de la mateixa manera que atres centres termals de l'época, contava en una fonda per a estajar als visitants i un departament balneari en instalacions de banys. L'estructura principal de l'immoble tenia varis cossos en planta baixa, pis principal i segon pis conectats per una galeria oberta en balconaje de ferro, que oferia vistes a l'entorn i servia de mirador.

El balneari aprofitava manantiales d'aigües sulfurosas, que eren valorades per les seues presuntes qualitats medicinals —típic dels establiments termals del sigle XIX— i atreen a visitants que buscaven curació o consol de diverses dolències, aixina com descans i recree.[5]

Durant els primers anys, el Balneari de Escoriaza va gojar d'una clientela creixent, en varis centenars de banyistes cada temporada. Les memòries oficials de temporades de 1885 i 1886 reflectixen activitat organisada i atenció mèdica, lo que indica la rellevància que va alcançar l'establiment en el context termal guipuscoà.[1]

L'activitat del balneari es va vore afectada per diversos factors, entre ells les convulsions polítiques de l'últim terç del sigle XIX i acontenyiments desafortunats. En 1879, va fallir en el balneari l'infanta María Pilar de Borbón, germana del rei Alfonso XII, lo que va causar un descens significatiu de la clientela i va contribuir a la decadència de l'establiment fins al seu tancament en 1894.[6]

Despuix del seu tancament, les instalacions de l'antic balneari varen ser adquirides per la Companyia de María (marianistas) per a us com a seminari de formació de religiosos, adaptant-se a una nova funció distinta a l'original.[7]


El Balneari de Escoriaza va ser part de l'expansió del termalisme en el País Vasc durant el sigle XIX, quan la regió va contar en numerosos establiments balnearis que atreen a la noblea, l'alta societat i visitants procedents d'atres zones d'Espanya.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Patrimoni Digital Complutense.
  2. Enciclopèdia Auñamendi.
  3. Ajuntament de Galilea.
  4. Real Acadèmia de l'Història.
  5. Governe Vasc.
  6. Diari Vasc.
  7. Diari Vasc.
  8. Institut geològic i marí d'Espanya.