Anar al contingut

Bandera d'Europa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flag of Europe.svg
Bandera d'Europa

Artícul bo

La bandera d'Europa, bandera europea o bandera de l'Unió Europea és un símbol que representa l'unió dels Estats i les nacions europees, sent actualment la bandera oficial de l'Unió Europea. Va ser assumida com tal per primera volta en 1955 pel Consell d'Europa (que és una organisació política independent de l'Unió).[1] Si ben abdós organisacions reconeixen la bandera, més freqüentment s'associa en l'Unió Europea pel fort us de l'ensenya que ha fet des de la seua aprovació, incloent-se en les institucions, actes i documents oficials.[2] Va ser dissenyada en 1955 per Arsène Heitz, un pintor d'Estrasburc, i aprovada el 8 de decembre d'eixe mateix any pel Consell d'Europa, que va animar a atres institucions europees a adoptar eixa mateixa bandera. El Parlament Europeu la va acceptar en 1983. Finalment, en 1985 l'insígnia va ser adoptada pel Consell Europeu com a emblema oficial de les Comunitats Europees les institucions de les quals l'utilisen des de 1986.[3]

La bandera està formada per un círcul de dotze estreles dorades —este número simbolisa la perfecció, lo complet i l'unitat— sobre fondo blau.[4] Com el número d'estreles no té res a vore en el número d'Estats membres, la bandera no canvia en les ampliacions de la UE. No obstant, despuix d'aprovació del Tractat de Lisboa els símbols de l'Unió Europea no són jurídicament vinculants per als països membres, setze països pertanyents a la UE han declarat la seua llealtat a estos símbols en una declaració anexa al document, comprometent-se a la seua utilisació en institucions i actes públics.[5] També el Parlament Europeu va modificar el seu reglament intern a fi d'utilisar els símbols més freqüentment.[6][7]

A pesar de ser el Consell d'Europa la primera institució en adoptar la bandera, des de maig de 1999 va deixar d'utilisar-l'en haver-se convertit en un «símbol europeu comú», per a passar a amprar un atre emblema personalisat.[8]

Història

[editar | editar còdic]

Busca d'un símbol comú

[editar | editar còdic]

Abans del desenroll de les institucions polítiques les banderes que representaven a Europa es llimitaven als moviments d'unificació. Les més populars varen ser la bandera del Moviment Europeu (Una gran lletra «I» vert sobre fondo blanc) i la de l'Unió Internacional Paneuropea.[9] En el desenroll dels organismes europeus, ademés de la del Consell d'Europa, varen aplegar atres emblemes i banderes. Cap d'ells va tindre l'intenció de representar a una Europa més àmplia –en l'excepció del Consell– i varen acabar sent substituïdes per l'actual bandera europea.

La busca d'un símbol per part del Consell d'Europa va començar en 1950 quan es va crear un comité que examinaria la qüestió de la bandera europea. Va haver numeroses propostes, pero es repetia la temàtica de círculs i estreles.[10] El comte Richard Nikolaus Graf von Coudenhove-Kalergi va propondre l'adopció de la bandera Unió Paneuropea, que consistia en un fondo blau a on se situava un círcul taronja central en una creu roja, i que havia segut aprovada recentment per l'Unió Parlamentària Europea.[11] Pel simbolisme religiós de la creu, va ser rebujada per Turquia (que era membre del Consell d'Europa des de 1949). Kalergi llavors va sugerir afegir una mija lluna per al disseny travesser i superar aixina les objeccions musulmanes.[12] També es va propondre la bandera del Moviment Europeu, i un atre disseny basat en els anells olímpics que estaria format per huit anells plateados sobre fondo blau. Esta proposta va ser rebujada perque els anells podrien relacionar-se en els esclavons d'una cadena, en discs o en zeros. Una proposta de Carl Weidl Raymon va ser la d'una gran estrela groga sobre fondo blau, pero va ser rebujada per la similitut en la bandera de Burnet adoptada en 1830 per Texas i en la bandera del Congo Belga.[13]

Primera adopció de la bandera europea

[editar | editar còdic]
Archiu:Council of Europe Palais de l'Europe aerial view.JPG
El Consell d'Europa va ser la primera institució en adoptar la bandera europea.

L'Assamblea Consultiva (un comité creat expressament per a l'ocasió, els representants principals de la qual varen ser Rober Bichet, vicepresident del consell; Fritz Erler i Karl Wistrand, ademés d'atres tres experts heràldics)[14] va reduir el número d'opcions a dos dissenys. Un va ser creat per Salvador de Madariaga, el fundador del Colege d'Europa, qui va sugerir una constelació d'estreles sobre fondo blau (posicionades segons les capitals dels Estats membres, en una gran estrela per a Estrasburc, la sèu del Consell).[9] Ell va fer circular esta bandera per distintes capitals europees i va conseguir distints respals.[15] La segona opció era una variant sobre la primera del pintor Arsène Heitz,[9] qui va treballar en el servici postal del Consell d'Europa i va enviar dotzenes de propostes.[16] El disseny d'esta bandera era similar al propost per Madariaga, pero en lloc d'una constelació, les estreles estaven dispostes en un círcul.[9] L'Assamblea Consultiva es va decantar per esta versió (elegint un número de quinze estreles, una per cada estat membre del Consell d'Europa) i va recomanar al Consell la seua adopció.[17]

El Comité de Ministres (el principal cos de presa de decisions del Consell d'Europa) estava d'acort en l'Assamblea en que la bandera deuria ser un círcul d'estreles, pero el número quinze va ser una font de problemes. Finalment, el número dotze va ser elegit per Paul Michel Gabriel Lévy qui va dibuixar el mateix disseny que utilisa la bandera hui en dia.[10] l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa va aprovar esta bandera el 25 d'octubre de 1955. Va ser finalment adoptada el 8 de decembre d'eixe mateix any i presentada al públic en el Château de la Muette de París el 13 de decembre de 1955.[18][9]

Banderes de les Comunitats Europees

[editar | editar còdic]

La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) va ser la primera organisació internacional que intentava agrupar als estats europeus. Va ser promoguda i encorajada des de 1950 pels francesos Robert Schuman, llavors ministre de Relacions Exteriors de França, i Jean Monnet, negociador designat pel govern francés i més tarde primer president de l'Alta Autoritat (organisme rector) de la CECA. Esta va ser, despuix del Consell d'Europa, la segona gran organisació en adoptar una bandera, que va ser presentada en l'Expo de Brusseles de 1958.[19]

Archiu:Flag of the European Parliament (1973-1983).svg
Archiu:FIAV historical.svg Bandera del Parlament Europeu fins a 1983.

La bandera tenia dos franges, blava en la superior i negra en l'inferior, en sis estreles dorades (serien plateadas despuix de 1973), tres en cada franja. El color blau feya referència a l'acer i el negre al carbó, mentres que les estreles simbolisaven els sis Estats membres. El número d'estreles es va incrementar en l'incorporació de nous estats a l'organisació, fins que va ser fixat en dotze en 1986. Quan el tractat constitutiu de la CECA va expirar en 2002, la bandera va ser retirada de la sèu de la Comissió Europea en Brusseles i reemplaçada per la bandera europea.[19][20][21]

El Parlament Europeu també va usar la seua pròpia bandera des de 1973, pero mai la va adoptar formalment. Dita ensenya va caure en desús en l'adopció de la bandera actual en 1983 pel Parlament.[1] La bandera seguia l'esquema de colors blau i groc, encara que en lloc de dotze estreles tenia les sigles "EP" i "PE" (les inicials del Parlament Europeu en les sis llengües comunitàries) rodejades per una corona de llorer.[22][23]

Adopció per les Comunitats Europees i l'Unió Europea

[editar | editar còdic]
Archiu:Banderas europeas en la Comisión Europea.jpg
Banderes europees onejant en l'Edifici Berlaymont, sèu de la Comissió Europea.

Despuix de l'Exposició General de primera categoria de Brusseles de 1958, la bandera dissenyada per Arsène Heitz es va popularisar i el Consell d'Europa va pressionar a atres organisacions europees per a que adoptaren la bandera com a símbol d'unitat.[9] El Parlament Europeu va prendre l'iniciativa en la busca d'una bandera per a que fora adoptada per les Comunitats Europees. Poc despuix de les primera eleccions directes en 1979 es va presentar un proyecte sobre el tema que proponia prendre com a bandera la del Consell d'Europa[18] i l'11 d'abril de 1983 va ser aprovat pel Parlament Europeu.[9]

Archiu:Logo of the Council of Europe (no lettering).svg
Logotip del Consell d'Europa

Durant el cim de Fontainebleau el Consell Europeu de 1984, format pels líders polítics de les Comunitats, va destacar l'importància de promoure una image i una identitat europees als ciutadans i al món. A l'any següent, el Consell Europeu celebrat en Milà va aprovar una proposta del Comité per a l'Europa dels Pobles (Comité Adonnino) en favor d'adoptar la bandera europea


Despuix de l'autorisació del Consell d'Europa,[18] les comunitats varen escomençar a utilisar l'ensenya a partir de 1986, instalant-se per primera volta en la sèu de la Comissió Europea el 29 de maig de 1986.[24] L'Unió Europea, que va substituir en la firma del Tractat de Maastricht en 1992 a les Comunitats Europees i les seues funcions, també va adoptar la bandera. Des d'eixe moment, l'us de la bandera ha segut controlat conjuntament pel Consell d'Europa i l'Unió Europea[18] fins que el Consell d'Europa va decidir deixar d'utilisar-la des de maig de 2009 en haver-se convertit en un "símbol europeu comú", per a passar a amprar un atre anagrama personalisat;[8] per lo que des de llavors l'us oficial de la bandera ho eixercixen les institucions de l'Unió Europea.

El proyecte de la Constitució Europea

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Símbols en el Tractat de Lisboa

[editar | editar còdic]

Plantilla:Caixa de cita Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Utilisació

[editar | editar còdic]

Unió Europea

[editar | editar còdic]
Archiu:Euro banknotes 2002.png
Tots els billets d'euro mostren una bandera europea en el seu cantó superior esquerre.

La bandera simbolisa l'Unió Europea en el seu conjunt,[1] encara que tots els demés cossos i agències de l'Unió Europea tenen els seus propis logotips, freqüentment inspirats pel disseny i els colors de la bandera.[25]

Com a part de l'utilisació per part de les institucions de l'Unió Europea, la bandera apareix en tots els billets d'euro.[26] Les monedes, en canvi, encara que no presenten la bandera com tal sí que mostren el círcul de dotze estreles tant en les cares nacionals com en la comuna;[27] i la bandera europea s'ampra a voltes com a distintiu de l'eurozona.


La bandera també apareix en els documents d'identitat europeus, llicencies de conducció[28] i en les matrícules automovilístiques de l'Unió Europea.[29]

Protocol

[editar | editar còdic]
Archiu:Mrs. Laura Bush and daughter, Barbara Bush, are greeted by Italian Prime Minister Silvio Berlusconi.jpg
En països com Itàlia es mostra la bandera europea junt a la bandera nacional en cerimònies, actes oficials i edificis públics.

És obligatori que la bandera s'utilise en cada discurs o acte públic dels presidents de les institucions comunitàries i dels presidents dels Estats membres. S'utilisa freqüentment en les reunions oficials entre els dirigents d'un Estat membre de l'Unió Europea en un atre, o un atre país estranger (la bandera nacional i la bandera europea apareixen juntes).[30] Mentres que normalment la bandera nacional té prioritat sobre la bandera europea en el context nacional, en les reunions entre líders de la UE açò diferix. Per eixemple, el còdic de la bandera italiana expressament substituïx la preferència de la bandera d'Itàlia per l'europea quan es reben a mandataris d'atres Estats de l'Unió; lo que vol dir que en un grup de tres banderes, l'europea se situaria en mig en lloc de l'italiana.[31]

La bandera és onejada pel govern del país que ostenta la presidència rotatòria del Consell de l'Unió, encara que en 2009 el president chec Václav Klaus, un euroescéptico, es va negar a arborar l'ensenya en el Castell de Praga. En resposta a açò i a la seua postura negacionista del canvi climàtic, Greenpeace va proyectar una image jaganta de la bandera en el castell i en el Pont Carlos i va tractar d'issar la bandera en els propis edificis.[32]


En l'us nacional, per lo general el protocol senyala que la bandera de l'Estat té prioritat sobre l'europea, que es mostra normalment a la seua dreta des de la perspectiva de l'observador. En les ocasions en les que la bandera de l'Unió Europea s'ampra junt en les demés banderes nacionals de la UE, estes últimes es coloquen en orde alfabètic (segons el seu nom en l'idioma principal de l'Estat) i la bandera europea al principi d'elles o al final.[33]

Tant és aixina que pràcticament tots els edificis públics (ministeris, administracions, ajuntaments, etc) onegen la bandera nacional junt a l'europea.

La Comissió Europea recomana situar la bandera europea en un lloc destacat dels edificis públics els dies 25 de març (aniversari de la firma dels tractats de Roma) i el 9 de maig (Dia d'Europa), aixina com en qualsevol acte o celebració de caràcter europeiste o promogut per les institucions europees.[34]

Us militar i naval

[editar | editar còdic]
Archiu:Pennant of the European Union Fishery Inspection.svg
Gallardete dels bucs d'inspecció de peixca de l'EFCA.

La bandera europea s'ampra en operacions militars navals de l'Unió Europea;[35][36] no obstant, no s'ampra com pabelló civil. Un membre del Parlament Europeu va presentar una proposta en una comissió temporal del Parlament Europeu per a que els pabellons civils de les nacions de la UE pogueren ser substituïts o complementats per la bandera europea, pero esta proposta va ser rebujada pel Parlament en 2004, i per tant la bandera europea no s'usa com a pabelló.[37]

Els equips d'inspecció peixquera de l'Agència Europea de Control de la Peixca duen un gallardete distintiu que els identifica, ademés de portar el pabelló nacional del país baix la jurisdicció del qual està el barco i l'europea com conplementaria. Este gallardete triangular, blau i groc, va ser adoptat el 20 de maig de 1978.[38]

Utilisació més àmplia

[editar | editar còdic]

La bandera europea va ser concebuda en l'intenció de representar a Europa en el seu sentit més ampli.[18] En particular, la bandera s'ha convertit en un símbol del europeisme fora de la pròpia Unió Europea, per eixemple, en Geòrgia, que no pertany encara a l'Unió pero a on la bandera es troba en la majoria dels edificis del govern des de l'arribada al poder de Mijaíl Saakashvili,[39] que inclús la va utilisar durant el seu pren de possessió[40] dient: «la bandera europea és també la bandera de Geòrgia, aixina com en quant encarna la nostra civilisació, la nostra cultura, l'essència de la nostra història i perspectiva, i la nostra visió per al futur de Geòrgia».[39]

També s'utilisa com un emblema a favor de la democràcia en països com Bielorússia, a on s'ha utilisat en les marches de protesta junt a l'antiga bandera prohibida nacional i les banderes dels moviments d'oposició.[41][42] La bandera va ser àmpliament utilisada en 2007 en una "Marcha Europea" en Minsk, en la que els manifestants es varen congregar en apoyo de la democràcia i l'adheriment a la UE.[43]

La bandera també s'usa en l'equipaació deportiva i com a representació en deports a on un equip unificat representa a Europa, com ocorre en tornejos com la Ryder Cup o la Mosconi Cup.[44]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «La Bandera Europea (Portal de l'Unió Europea)». Consultat el 29 de juny de 2009.
  2. ↑ «[1]», The Telegraph. Consultat el 23 d'octubre de 2011.
  3. ↑ «Bandera». hablamosdeeuropa.eu. Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2011. Consultat el 23 d'octubre de 2011.
  4. ↑ «Portal de l'Unió Europea». Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2008. Consultat el 3 de giner de 2009.
  5. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada eurlex
  6. ↑ «[2]», The Telegraph. Consultat el 9 d'octubre de 2011 (en anglés).
  7. ↑ «[3]», EUobserver. Consultat el 9 d'octubre de 2011 (en anglés).
  8. ↑ 8,0 8,1 «Portal del Consell d'Europa». Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2009. Consultat el 29 de juny de 2009.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Consell Europeu. «The European flag: questions and answers» (en inglés). Consultat el 23 d'octubre de 2011. «21 de febrer de 2005»
  10. ↑ 10,0 10,1 Conseil de l'Europe. «Témoignage de Paul M.G. Lévy sur la création du drapeau européen» (en francés). Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  11. ↑ Richard Coudenhove-Kalergi. «Carta del secretari general del Consell d'Europa» (en francés). Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2008. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  12. ↑ Richard Coudenhove-Kalergi. «Carta de Richard Coudenhove-Kalergi en motiu de la modificació musulmana de la bandera» (en francés). Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2008. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  13. ↑ Flags of the World. «Flag of the Council of Europe» (en inglés). Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  14. ↑ Rober Bichet. «Li Drapeau de l'Europe» (en francés, inglés, alemà). Consultat el 1 de març de 2009.
  15. ↑ Siguen Murphy. «Memorandum on the Role of Irish Chief Herald Slevin» (en inglés). Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  16. ↑ Arsène Heitz. «Carta de Arsène Heitz a Filippo Caracciolo» (en francés). Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  17. ↑ Consell d'Europa. «Recommendation 56 of the Consultative Assembly of the Council of Europe» (en inglés). Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Consell d'Europa. «Council of Europe's Emblems» (en inglés). Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2007. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  19. ↑ 19,0 19,1 Flags Of The World. «European Coal and Steel Community» (en inglés). Consultat el 23 d'octubre de 2011.
  20. ↑ Comité consultatif de la CECA. «Drapeau de la CECA» (en francés). Consultat el 23 d'octubre de 2011.
  21. ↑ The ECSC Consultative Committee. «The ECSC flag (1986–2002)» (en inglés). Consultat el 23 d'octubre de 2011.
  22. ↑ Flags Of The World. «Flag of the European Parliament» (en inglés). Consultat el 23 d'octubre de 2011.
  23. ↑ Parlament Europeu. «Image de la bandera del Parlament Europeu, despuix d'Emilio Colombo» (en inglés). Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  24. ↑ European Community. «Raising of the European flag in front of the Berlaymont Building» (en inglés). Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  25. ↑ Oficina de Publicacions de l'Unió Europea. «Iconografia institucional». Consultat el 31 de juliol de 2012.
  26. ↑ Banc Central Europeu. «Billets». Consultat el 31 de juliol de 2012.
  27. ↑ Banc Central Europeu. «Monedes en euros». Consultat el 31 de juliol de 2012.
  28. ↑ «[4]», Ràdio Osca. Consultat el 31 de juliol de 2012.
  29. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.(223)Consultat el 31 de juliol de 2012.
  30. ↑ «European Union: Llegal use of the flag».Flags Of The World.Consultat el 29 de novembre de 2009.
  31. ↑ The Rules of Protocol regarding national holidays and the use of the Italian flag Presidency of the Council of Ministers, Department of Protocol (Retrieved 5 October 2008)
  32. ↑ «[5]», Greenpeace. Consultat el 29 de juliol de 2012.
  33. ↑ «An Bhratach Náisiúnta / The National Flag».Department of the Taoiseach.Consultat el 28 de decembre de 2007.
  34. ↑ Banderes Barragan. «PROTOCOLO DE BANDERAS I SU COLOCACIÓN». Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2011. Consultat el 28 de juliol de 2012.
  35. ↑ Tomas Valasek. «Defending European defence in partnership with NATO, strengthening the EU's military muscle is the right idea» (en anglés). Consultat el 31 de juliol de 2012.
  36. ↑ NATO. «EUFOR Welcome Ceremony/Unfolding EU flag» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2008. Consultat el 31 de juliol de 2012.
  37. ↑ Flags of the world. «Rejected proposal of a European civil ensign» (en inglés). Consultat el 31 de juliol de 2012.
  38. ↑ Flags of the world. «European Union Fishery Inspection» (en inglés). Consultat el 31 de juliol de 2012.
  39. ↑ 39,0 39,1 «[6]», EUobserver.com. Consultat el 31 de juliol de 2012 idioma=anglés.
  40. ↑ Templeton Thorp. «Saakashvili Sworn In as New President» (en inglés). Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2007. Consultat el 31 de juliol de 2012.
  41. ↑ «[7]», Ràdio Free Europe. Ràdio Liberty. Consultat el 31 de juliol de 2012 (en anglés).
  42. ↑ «[8]», New York Claves. Consultat el 31 de juliol de 2012 (en anglés).
  43. ↑ «[9]», Charter 97. Consultat el 31 de juliol de 2012 (en anglés).
  44. ↑ David Rennie. «Flag waving at the Ryder Cup» (en inglés). Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 29 de juliol de 2012.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bandera_d%27Europa&oldid=870834»