Anar al contingut

Negació del canvi climàtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Negació del canvi climàtic
Erro al crear miniatura:
El consens científic és que el calfament global està causat per les activitats humanes.

La negació del canvi climàtic antropogénico és la negació, la desestimació o el dubte que contradiu el consens científic sobre el canvi climàtic, inclosa la mida en que és causat pels sers humans, els seus efectes en la naturalea i la societat humana, o el potencial d'adaptació al calfament global per les accions humanes.[1][2][3] Molts dels que neguen, descarten o dubten injustificadament del consens científic sobre el calfament global antropogénico s'autodenominen "escèptics del canvi climàtic",[4][2] la qual cosa, segons han senyalat varis científics, és una descripció inexacta.[5][6][7] La negació del canvi climàtic també pot estar implícita quan els individus o els grups socials accepten la ciència pero no apleguen a acceptar-la o a traduir la seua acceptació en accions.[8] Varis estudis de ciències socials han analisat estes postures com a formes de negacionisme,[9][10] pseudociencia[11] o propaganda.[12]

La campanya per a socavar la confiança del públic en la ciència del clima ha segut descrita com una "màquina de negació" organisada per interessos industrials, polítics i ideològics, i recolzada per mijos de comunicació conservadors i blogueros escèptics.[13][14][15] La mateixa és de naturalea reactiva i ataca no solament a científics, sino també a periodistes i activistes.[16]


La política del calfament global s'ha vist afectada pel negacionisme del canvi climàtic i la controvèrsia política sobre el calfament global, lo que ha socavat els esforços per a actuar sobre el canvi climàtic o adaptar-se a ell.[17][18][12] Els qui promouen el negacionisme solen utilisar tàctiques retòriques per a donar l'apariència d'una controvèrsia científica a on no el hi ha.[19][20]


Les campanyes organisades per a socavar la confiança del públic en la ciència del clima estan associades a polítiques econòmiques conservadores i respalades per interessos industrials que s'oponen a la regulació de les emissions de CO2.[21] El negacionisme del canvi climàtic s'ha associat en el lobby dels combustibles fòssils, els germans Koch, els defensors de l'indústria i els think tanks conservadors, a sovint en Estats Units.[22][23][24][12] Més del 90% dels documents negacionistas sobre el canvi climàtic procedixen de think tanks de dreta.[25]

Ya en els anys 1970, les empreses petroleres publicaven investigacions que coincidien àmpliament en l'opinió de la comunitat científica sobre el calfament global. A pesar d'això, les companyies petroleres varen organisar una campanya de negació del canvi climàtic per a difondre la desinformació pública durant vàries décades, una estratègia que ha segut comparada en la negació organisada dels perills de fumar tabac per part de l'indústria tabacalera, i que a sovint inclús va ser portada a terme pels mateixos individus que prèviament varen difondre la propaganda negacionista de l'indústria tabacalera.[26][27][28]

Escepticisme front a la negació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → controvèrsia sobre el calfament global.


El "modern escepticisme", d'acort a Michael Shermer, editor de la revista trimestral sobre escepticisme científic Skeptic, "es materialisa en el método científic, que involucra controlar les senyes per a formular i provar explicacions naturals d'un fenomen natural. Una afirmació es fa factual quan es confirma fins a tal punt que seria raonable per a proveir un acort temporal".[29] Térmens com "negació del calfament global" i "negació del canvi climàtic" han segut usats des de 2000 per a descriure oposicions al consens científic.[30] D'acort en un memo estratègic, citat pel llibre 'The Heat Is On' del periodiste Ross Gelbspan, organisacions com la Global Climate Coalition busquen influir en la percepció pública de la ciència del canvi climàtic i "reposicionar el calfament global com una teoria, en lloc d'un fet".[31] Eixa estratègia va ser criticada com a ciència tergiversada. En 2006 la Royal Society del Regne Unit va enviar una carta a ExxonMobil expressant la seua desaprovació a una publicació recent que "deixa als llectors en una impressió tan inexacta i enganyosa de les proves sobre les causes del canvi climàtic documentades en la lliteratura científica".[32]

La revista Newsweek va reportar en 2007 que la negació del calfament global és una campanya coordinada i finançada per científics opositors, think tanks lliberals i industrials que "ha creat una boira paralisant de dubtes al voltant del canvi climàtic."[33] Newsweek ha publicat una refutació del redactor Robert J. Samuelson, cridant a "la vasta sobresimplificaació d'una desordenada història" i "fonamentalment enganyosa". Argumentant que "els periodistes deurien resistir la tentació de retratar el calfament global com un concepte moral... a on qui qüestione la seua gravetat o proponga atres solucions siga ridiculisat".[34]


Varis comentaristes han comparat la negació del canvi climàtic en el negacionisme del Holocaust,[35][36][37] mentres uns atres han condenat eixes comparacions com a inadequades i poc felices.[38][39][40][41][42]

Per una atra part, fa alguns anys, quan es va escomençar a parlar de canvi climàtic, va haver alguns polítics que ho varen negar i inclús varen intentar ocultar-ho desinformando i ocultant informació a la població. Clar eixemple d'això va ser lo ocorregut en el Govern de George W. Bush, a on es varen ocultar unes imàgens preses per satèlits espies que confirmen que en els últims anys grans extensions de terres en latitut molt altes han perdut la capa de gèl que les cobria durant els mesos d'estiu. Les fotografies, un secret ben guardat durant l'administració del president George W. Bush, varen ser classificades per la Casa Blanca per a que no ixqueren a la llum. Els hidrocarburs són actualment el motor del món i qui controla este recurs té el control d'una part substancial de l'economia del planeta. En este context, és molt difícil que nacions com Estats Units accepten la transformació dels sectors energètic i automovilístic, entre uns atres, per a llimitar el canvi climàtic, implicaria realisar inversions per mils de millons de dólars.

Indústria de la negació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Acció empresarial en el canvi climàtic.

"Tan pronte com la comunitat científica va començar a estar en la ciència del canvi climàtic, la reculada es va iniciar," d'acort a la històriadora de l'University of Califòrnia, Sant Diego Naomi Oreskes.[43] Newsweek ha reportat que:


Empreses individuals i associacions de l'indústria - que representen al petròleu, acer, automòvilés i empreses de servicis públics, per eixemple - varen formar grups de pressió com Global Climate Coalition i Consell d'Informació de l'Ambient. El pla de joc de el ICE va demanar allistar-se als que dubten del efecte hivernàcul "reposicionando al calfament global com a teoria més que fets".[43]

En 1998, John H. Cushman del New York Claves va reportar en un memorandum[44] escrit per un especialiste en relacions públiques per al American Petroleum Institute: el memo descriu un pla "per a reclutar quadros de científics que compartixen els punts de vista de l'indústria en el canvi climàtic, i entrenar-los en relacions públiques per a ajudar-los a convéncer a periodistes, polítics i al públic de que el risc del calfament global és molt inexacto en justificar controls sobre els gasos de hivernàcul." Com a part de l'estratègia de posar US$ 5.000.000 per a "maximizar l'impacte de les visions científiques consistents en el Congrés, els mijos i atres audiències importants," el document menciona:

Es propon per als mijos de comunicació un presupost de 600.000 dólars, sense contar els diners de la publicitat, [que] es dirigix a escritors, editors, columnista i corresponsals de la cadena de televisió, en fins a "20" científics climatólogos" contractats expressament "per a injectar credibilitat i responsabilitat científica en el debat sobre el clima mundial, lo que planteja interrogants sobre la subcotizaació i el 'saber científic dominant'"[45]

Varis periodistes han argumentat que l'estratègia recorda l'adoptada per lobbyistas del tabac despuix de ser confrontats en noves evidències vinculant el tabac en càncer — per a canviar la percepció pública dels descobriments cap a la d'un mit, reclams injustificats, o exageració en lloc de la teoria científica dominant. En 2006, The Guardian va reportar:

Hi ha clares similituts entre el llenguage usat i les aproximacions adoptades per Philip Morris i per les organisacions fundades per ExxonMobil. Els dos lobbies varen usar la mateixa terminologia, semblant haver segut inventat pels consultors de Philip Morris. La "ciència fem" en estudis en revisió per parells varen mostrar que fumar està lligat en càncer i atres disfuncions. La "ciència clara" va fer estudis patrocinats per l'indústria del tabac sugerint que l'estudi estava inconcluso. Abdós lobbies varen reconéixer que la seua millor oportunitat d'evitar la regulació era desafiar el consens científic. En un nota interna de l'empresa tabaquera Brown & Williamson varen anotar: "El dubte és el nostre producte, ya que és la millor manera de competir en les evidències que existixen en la ment del públic en general. També és el mig de crear una controvèrsia."[46]

El president de la National Academy of Sciences, Dr. Frederick Seitz, va guanyar "aproximadament US$ 585.000" en les décades de 1970 i 1980 com a consultor de R. J. Reynolds Tobacco Company, mentres continuava "percebent el seu salari com a 'president emèrit' en la Rockefeller University". R.J. Reynolds va contribuir en $45 millons als estudis mèdics coordinats per Seitz et al. Encara que l'estudi no va tocar els temes de tabaquisme i salut, "l'indústria freqüentment feya córrer memos a diaris i revistes citant els seus multimillonaris estudis programàtics com a prova dels seus esforços cap a la ciència i argumentant que l'evidència en els efectes sobre la salut de fumar estaven mesclats."[47]

Seitz va passar a presidir grups tals com el Science and Environmental Policy Project i el George C. Marshall Institute i afirmant que supostament han realisat esforços per a "minimisar" el calfament global. Seitz va dir en els anys 80 que "el calfament global és molt més una qüestió de política que de clima”. En una entrevista d'abril de 2006 va dir que creïa: "estem tenint un canvi natural, siga lo que siga, per causes naturals encara no explorades." Es explayó dient que "yo diria que és poc provable que nos enfrontem a un greu perill pel calfament global" i "Tot bon científic reconeix que hi ha circumstàncies que no poden ser ignorades, pero crec que, en les actuals circumstàncies, lo únic que podem fer és continuar com estem i esperar a vore lo que el resultat és."[48] Seitz és autor del Oregon Petition, document publicat conjuntament per Marshall i l'Oregon Institutes en oposició al Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic. Eixa petició i el seu acompanyant "Revisió d'Estudis de l'Evidència de Calfament Global" va afirmar:

Els llímits proposts dels gasos d'efecte hivernàcul que danyen l'ambient, entorpixen l'alvanç de la ciència i la tecnologia, i els danys a la salut i el benestar de l'humanitat. No hi ha convincent i científica evidència de que el diòxit de carbono, metà o atres gasos de hivernàcul antropogénicos estiguen causant o en un futur previsible, causen catastròfic calfament de l'atmòsfera de la Terra, canviant el seu clima... Estem vivint en un entorn cada volta més exuberante de la flora i fauna com a conseqüència de l'aument de diòxit de carbono. Els nostres chiquets gojaran d'una Terra en molt més plantes i vida animal que la que ara estem beneïts. Açò és un regal maravellós i inesperat de la Revolució industrial.[46]

Guardian ha reportat que, en 1993, Philip Morris va establir the Advancement of Sound Science Coalition (TASSC) en conjunt en la firma de RR.PP. APCO com a part d'un pla per a combatre les regulacions propostes de fumador passiu: "Philip Morris, va dir la APCO, necessita crear l'impressió d'un "moviment popular" -que s'havia format espontàneament pels ciutadans afectats per a lluitar contra "l'excés de reglamentació". Es deu descriure el perill del fum de tabac com un simple "temor infundat", entre uns atres, com les preocupacions sobre els pesticidas i els teléfons celulars."[46] Dins de la década, el grup hi havia també rebut fondos de Exxon:

TASSC, la ‘coalició’ creat per Philip Morris, va ser la primera i més important de les organisacions empresarials finançats per a negar que el canvi climàtic estiga tenint lloc. S'ha fet més dany a la campanya per a posar fi a lo que cap atre orgue.[46]

Varis think tanks finançats per Exxon i, més vesprada, per ExxonMobil, per a impugnar el canvi climàtic també supostament va rebre fondos de Philip Morris com Competitive Enterprise Institute, Taste Institute, Heritage Foundation, Hudson Institute, Institut Fronteres de Llibertat, Reason Foundation, Centre d'Economia i Lleis de la George Mason University, i Independent Institute.[46]

Una enquesta portada a terme per la Royal Society va trobar que en 2005 l'ExxonMobil va distribuir $2,9 m a 39 grups que la Societat va cridar "tergiversadores de la ciència del canvi climàtic per mig de la negació pura i simple de les proves".[49]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ National Center for Science Education 2010: "The first pillar of climate change denial—that climate change is bad science—attacks various aspects of the scientific consensus about climate change ... there llaure climate change deniers:
    • who deny that significant climate change is occurring
    • who ... deny that human activity is significantly responsible
    • who ... deny the scientific evidence about its significant effects on the world and our society ...
    • who ... deny that humans ca take significant actions to reduïx or mitigate its impact.Of these varieties of climate change denial, the most visible llaure the first and the second."
  2. ↑ 2,0 2,1 «Why Is It Called Denial?». National Center for Science Education. Consultat el 2016-01-21.
  3. ↑ Powell 2012, pàg. 170–173: "Anatomy of Denial—Global warming deniers ... . throw up a successió of claims, and fall back from one line of defense to the next as scientists refute each one in turn. Then they start over: 'The earth is not warming.' 'All right, it is warming but the Sun is the cause.' 'Well then, humans llaure the cause, but it doesn't matter, because it warming will do no harm. More carbon dioxide will actually be beneficial. More crops will grow.' 'Admittedly, global warming could turn out to be harmful, but we ca do nothing about it.' 'Sure, we could do something about global warming, but the cost would be too great. We have more pressing problems here and now, like AIDS and poverty.' 'We might be able to afford to do something to address global warming some-day, but we need to wait for sound science, new technologies, and geoengineering.' 'The earth is not warming. Global warming ended in 1998; it was never a crisis.'
  4. ↑ Environmental Communication.9(2)
    153–168.ISSN 1752-4032.doi:10.1080/17524032.2014.999694.
  5. ↑ (2017).Journal of Cleaner Production.167
    229–241.doi:10.1016/j.jclepro.2017.08.066.
  6. ↑ Washington 2013, p. 2: "Many climate change deniers call themselves climate 'skeptics' ... However, refusing to accept the overwhelming 'preponderance of evidence' is not skepticism, it is denial and should be called by its true name ... The use of the term 'climate skeptic' is a distortion of reality ... Skepticism is healthy in both science and society; denial is not."
  7. ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.107(39)
    E151.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1010507107.
  8. ↑ National Center for Science Education 2012: "Climate change denial is most conspicuous when it is explicit, as it is in controversies over climate education. The idea of implicit (or "implicatory") denial, however, is increasingly discussed among those who study the controversies over climate change. Implicit denial occurs when people who accept the scientific community's consensus on the answers to the central questions of climate change on the intellectual level fail to menja to terms with it or to translate their acceptance into action. Such people llaure in denial, baix to speak, about climate change."
  9. ↑ Dunlap 2013, pàg. 691–698: "There is debat over which term is most appropriate ... Those involved in challenging climate science label themselves 'skeptics' ... Yet skepticism is ... a common characteristic of scientists, making it inappropriate to allow those who deny AGW to don the mantle of skeptics ... It seems best to think of skepticism-denial as a continuum, with some individuals (and interest groups) holding a skeptical view of AGW ... and others in complete denial"
  10. ↑ Timmer 2014
  11. ↑ (2017).Studies in History and Philosophy of Science.63
    39–47.doi:10.1016/j.shpsa.2017.05.002.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Jacques, Dunlap & Freeman 2008, p. 351: "Conservative think tanks ... and their backers launched a full-scale counter-movement ... We suggest that this counter- movement has been central to the reversal of US support for environmental protection, both domestically and internationally. Its major tactic has been disputing the seriousness of environmental problems and undermining environmental science by promoting what we term 'environmental scepticism.'"
  13. ↑ Dunlap 2013, pàg. 691–698: "From the outset, there has been an organized 'disinformation' campaign ... to 'manufacture uncertainty' over AGW ... especially by attacking climate science and scientists ... waged by a loose coalition of industrial (especially fossil fuels) interests and conservative foundations and think tanks ... often assisted by a small number of contrarien scientists. ... greatly aided by conservative mija and politicians . and more recently by a bevy of skeptical bloggers. This 'denial machine' has played a crucial role in generating skepticism toward AGW among laypeople and policymakers".
  14. ↑ Begley 2007: "ICE and the Global Climate Coalition lobbied hard against a global treaty to curb greenhouse gasos, and were joined by a central cog in the denial machine: the George C. Marshall Institute, a conservative think tank. ... the denial machine—think tanks linking up with like-minded, contrarien researchers"
  15. ↑ «What Have Climate Scientists Learned from 20-Year Fight with Deniers?» (en en). Scientific American. Consultat el 2021-11-15.
  16. ↑ Informe Anual sobre Canvi Climàtic.Buenos Aires, Argentina:Consultat el 2025-05-05.
  17. ↑ Dunlap 2013: "Even though climate science has now firmly established that global warming is occurring, that human activities contribute to this warming ... a significant portion of the American public remains ambivalent or unconcerned, and many policymakers (especially in the United States) deny the necessity of taking steps to reduïx carbon emissions ... From the outset, there has been an organized 'disinformation' campaign ... to generate skepticism and denial concerning AGW."
  18. ↑ Painter & Ashe 2012: "Despite a high degree of consensus amongst publishing climate researchers that global warming is occurring and that it is anthropogenic, this discourse, promoted largely by senar-scientists, has had a significant impact on public perceptions of the issue, fostering the impressió that elite opinion is divided as to the nature and extent of the threat."
  19. ↑ «Hello Science blogs (Welcome to Denialism blog)»."Denialism is the employment of rhetorical tactics to give the appearance of argument or legitimate debat, when in actuality there is none. These false arguments llaure used when one has few or no facts to support one's viewpoint against a scientific consensus or against overwhelming evidence to the contrary. They llaure effective in distracting from actual useful debat using emotionally appealing, but ultimately empty and illogical assertions. Examples of common topics in which denialists employ their tactics include: Creationism/Intelligent Design, Global Warming denialism" and "5 general tactics llaure used by denialists to sow confusió. They llaure conspiracy, selectivity (cherry-picking), fake experts, impossible expectations (also known as moving goalposts), and general fallacies of logic."
  20. ↑ Diethelm & McKee 2009
  21. ↑ Klein, Naomi. «[1]».
  22. ↑ Dunlap 2013: "The campaign has been waged by a loose coalition of industrial (especially fossil fuels) interests and conservative foundations and think tanks ... These actors llaure greatly aided by conservative mija and politicians, and more recently by a bevy of skeptical bloggers."
  23. ↑ David Michaels (2008) Doubt is Their Product: How Industry's Assault on Science Threatens Your Health.
  24. ↑ Hoggan, James; Littlemore, {{{nom2}}} (2009). Climate Cover-Up: The Crusade to Deny Global Warming, Vancouver: Greystone Books. ISBN 978-1-55365-485-8. See, i.g., p31 ff, describing industry-based advocacy strategies in the context of climate change denial, and p73 ff, describing involvement of free-market think tanks in climate-change denial.
  25. ↑ (2016).American Behavioral Scientist.60(3)
    276–287.doi:10.1177/0002764215613403.
  26. ↑ Egan, Timothy. «[2]», The New York Claves.
  27. ↑ Goldenberg, Suzanne. «[3]», The Guardian.
  28. ↑ 'Shell knew': oil giant's 1991 film warned of climate change danger, The Guardian
  29. ↑ Why People Believe Weird Things: Pseudoscience, Superstition, and Other Confusions of Our Clave. qtd. in. " A Skeptical Manifesto" (online) vist 10 d'agost de 2007
  30. ↑ «Industry’s green light for change». The Scotsman. Consultat el 16 d'agost de 2007.
  31. ↑ Memo qtd. in Mark Hertsgaard, "Mentres Washington Dorm". Vanity Fair, maig de 2006
  32. ↑ Carta de la Royal Society a Nick Thomas, Director, Corporate Affairs, Esso UK Limited, 4 de setembre de 2006 vist 10 d'agost de 2007. (PDF)
  33. ↑ «[4]». Consultat el 31 de decembre de 2017 (en en).
  34. ↑ «Greenhouse Simplicities». Newsweek. Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2007. Consultat el 16 d'agost de 2007.
  35. ↑ «George Monbiot: The threat is from those who accept climate change, not those who deny it | Comment is free | The Guardian». Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2007. Consultat el 28 de novembre de 2009.
  36. ↑ «Climate change is another grim tale to be treated with respect». The Age.
  37. ↑ «Deniers of global warming harm us».
  38. ↑ «Prometheus: On Language Archives».
  39. ↑ «Townhall.com::On Comparing Global Warming Denial to Holocaust Denial::By Dennis Prager». Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2016. Consultat el 28 de novembre de 2009.
  40. ↑ «spiked - humanity is underrated». www.spiked-online.com.
  41. ↑ «The Social Affairs Unit - Web Review: Why do people become climate change deniers?». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2021. Consultat el 28 de novembre de 2009.
  42. ↑ «RSA Journal - febrer de 2008». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 28 de novembre de 2009.
  43. ↑ 43,0 43,1 «The Truth About Denial». Newsweek. Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2007. Consultat el 6 d'agost de 2007.
  44. ↑ «Denial and Deception: A Chronicle of ExxonMobil’s Efforts to Corrupt the Debat on Global Warming». Greenpeace. Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2007. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  45. ↑ «Industrial Group Plans to Battle Climate Treaty». New York Claves. Consultat el 3 d'agost de 2007.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 «The denial industry». The Guardian. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  47. ↑ «While Washington Slept». Vanity Fair. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  48. ↑ «Hot Politics». www.pbs.org.
  49. ↑ «Exxon to cut funding to climate change denial groups». Consultat el 23 de decembre de 2008.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Negació_del_canvi_climàtic&oldid=915592»