Anar al contingut

Controvèrsia sobre el calfament global

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:2012 peer-reviewed climate articles.jpg
Controvèrsia sobre el calfament global
Archiu:Ms. magazine Cover - Spring 2007.jpg
Portada de la revista Ms. magazine (2007).
Archiu:I don´t believe in global warming.png
Crítiques a la negació climàtica de Banksy

La controvèrsia del calfament global es referix a una varietat de disputes, substancialment més pronunciades en els mijos de comunicació de masses que en la lliteratura científica,[1][2] sobre la naturalea, les causes i conseqüències del calfament global antropogénico.

Les qüestions en disputa inclouen les causes de l'increment de la mija global de la temperatura aérea, especialment des de mediats de el XX, si esta tendència de calfament no té precedents o està dins de les variacions climàtiques normals, si la humanitat ha contribuït significativament a ella i si l'aument és total o parcialment un artefacte de medicions pobres. Unes atres disputes es referixen a les estimacions de la sensibilitat climàtica, les prediccions del calfament adicional i quins seran les conseqüències del calfament global.

A partir de la década de 1990, en els Estats Units, think tanks conservadors es varen movilisar per a objectar la llegitimitat del calfament global com un problema social. Estos varen qüestionar l'evidència científica, varen sostindre que el calfament global serà benèfic i varen afirmar que les solucions propostes farien més dany que be.[3] Algunes persones qüestionen aspectes de la ciència del canvi climàtic.[4][5] Organisacions tals com el libertario Competitive Enterprise Institute, comentaristes conservadors i algunes empreses com ExxonMobil han impugnat els escenaris IPCC de canvi climàtic, finançat a científics que disienten del consens científic i proveït les seues pròpies proyeccions del cost econòmic de controls més estrictes.[6][7][8][9] Algunes companyies de combustibles fòssils han retallat els seus esforços en els últims anys[10] o encara han demanat polítiques per a reduir el calfament global.[11]


En contrast, despuix d'un metaanálisis dels estudis sobre el clima publicat en 2013,[12] s'ha quantificat el grau de consens científic que considera este fenomen com d'orige principalment humà en un 97%. En l'anàlisis més complet realisat fins a la data, s'ha estés l'anàlisis dels documents revisats climàtic en Oreskes (2004). Sent examinada una àmplia mostra de la lliteratura científica sobre canvi climàtic mundial publicada en un periodo de 21 anys, en la finalitat de determinar el nivell de consens científic de que l'activitat humana, és molt provable que cause la major part del procés actual (calfament global antropogénico, o CGA). Els aspectes disputats inclouen les causes dels increments temperatura global mija de l'aire, especialment des de mitat de el XX, si eixa tendència de calor és sense precedents o dins de les variacions normals climàtiques, i si eixe increment és total o parcialment una incertitut per medicions errònees. Disputes agregades concernixen a les estimacions de la sensibilitat climàtica, prediccions de calfaments adicionals, i possibles conseqüències del calfament global. Les disputes sobre els fets científics essencials són més prevalentes en els mijos de masses que en la lliteratura científica, a on tals temes són considerats resolts, i més prevalentes en els Estats Units que en el restant del món.[13][14]

Història

[editar | editar còdic]

Opinió pública

[editar | editar còdic]

En el sí de l'Unió Europea, el calfament global ha segut un tema de discussió prominent i substancial. Tots els Estats membres de l'Unió Europea varen ratificar el Protocol de Kyoto de 1997, i molts països europeus han pres accions per a reduir les emissions de gasos d'hivernàcul des de 1990. Per eixemple, Margaret Thatcher va advocar per accions contra el canvi climàtic antropogénico en 1988,[15] i Alemània va començar a prendre accions luego que el Partit Vert va tindre assents en el Parlament en els 1980s. Activitats substancials de les ONG varen tindre lloc també i eficientemente.[16] Tant el "calfament global", i el més políticament neutral "canvi climàtic" es varen llistar en el Global Language Monitor com a paraules de moda polítiques, i/o latiguillos en 2005.[17] En Europa, la noció d'influència humana en qüestions climàtiques va guanyar àmplia acceptació i més ràpidament que en EE. UU..[18][19]

Va haver un debat entre comentaristes d'opinió sobre quant pes i cobertura en els mijos es dona a cada costat de la controvèrsia científica. Andrew Neil, de la BBC, va declarar que: "Hi ha un gran perill de que en alguns temes nos estigam convertint en un Estat de partit únic en el que estem destinats a tindre només un tipo de vista. No hi ha per qué ser un negacionista del canvi climàtic per reconéixer que hi ha una gran varietat d'opinions sobre el tema."[20] Martin Gardner, per un atre costat, veu els mijos de comunicació en els Estats Units fent lo impossible per donar temps igual a abdós parts, quan pseudociencia i ciència estan en desacort.[21]


La taula davall mostra cóm són i cóm han canviat les percepcions públiques sobre l'existència i importància del calfament global en EE. UU.[22][23][24] El consens de tot lo món és que el canvi climàtic és un problema greu.[25]

Declaració % acort Any
L'activitat humana és una significativa causa del canvi climàtic 79 2007
Canvi climàtic és un sério problema 90 2006
Canvi climàtic és un sério problema 78 2003
És necessari prendre mides dràstiques quant abans 65 2007

En juny de 2007 Ipsos Mori va portar a terme una enquesta en el Regne Unit en la que va trobar que un 56 % de 2.032 adults creïen que els científics encara qüestionaven el canvi climàtic. L'estudi sugeria que terrorisme, grafiti i crim devien tindre més presència que el canvi climàtic. El director del Ipsos Mori d'estudis ambientals, Phil Downing, va dir que la gent havia segut influïda pels arguments en contra.[26]

El presentador canadenc de ciència i activista ambiental David Suzuki, va informar de que grups de discussió organisats per la "Fundació David Suzuki varen mostrar que el públic té una pobra comprensió sobre la ciència darrere del calfament global.[27] Açò és a pesar de la recent publicitat a través de diferents mijos, incloent les películes de Una veritat incómoda i The 11th Hour.


Eixemples de pobre enteniment és la confusió pública entre calfament global antropogénico i agotament de l'ozon o atres qüestions ambientals.[28][29]

En 2006, una enquesta en 15 nacions conduïda per Pew Global va trobar que hi ha "una brecha important en la preocupació pel calfament global - aproximadament dos terços dels japonesos (66%) i d'Índia (65%) diuen que personalment es preocupen molt sobre el calfament global. Aproximadament la mitat de la població d'Espanya (51%) i de França (46%) també expressa gran preocupació pel calfament global, sobre la base dels que han sentit parlar de la qüestió. Pero no hi ha proves d'alarma sobre el calfament global en qualsevol dels nortamericans o chinencs, els dos majors productors de gasos d'efecte hivernàcul. Solament el 19% dels nortamericans i el 20% dels chinencs que han sentit parlar del tema, diuen que els preocupa molt el calfament global, els percentages més baixos en els 15 països enquestats. Per una atra part, casi la mitat dels nortamericans (47%) i alguna cosa menys de chinencs (37%) expressen poca o cap preocupació pel problema."[30]

I una nova enquesta a 47 nacions realisada per "Pew Global" en 2007 va trobar que "La gran majoria de 25 de 37 països diuen que el calfament global és un problema «molt greu»".[31]

Hi ha una diferència notable entre l'opinió dels científics i la del públic en general en EE. UU. Una enquesta de 2009 de Pew Research Center va trobar que "mentres que el 84% dels científics diuen que la terra s'està calfant per activitats humanes com la crema de combustibles fòssils, només el 49% de la població està d'acort en això."[32]

Controvèrsia

[editar | editar còdic]

Entre el 26 de novembre i el 7 de decembre de 2012, va tindre lloc en Doha (Tastar) la 18.ª Cim de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP 18). El seu objectiu va ser assentar les bases per a un acort climàtic que assegurara que l'aument de temperatura global no superara els 2 °C, llindar estimat a partir del com existix un greu risc de desestabilisació del sistema climàtic de la Terra. Despuix de més de dos semanes de frustrants negociacions, els experts de 194 països reunits en Doha varen alcançar acorts mínims i que prorroguen fins a 2020 el periodo de compromís del Protocol de Kyoto, que expirava en 2012. Esta pròrroga té obligacions per a molt pocs països i del que cauen Rússia, Japó i Canadà. Ademés es marca com a objectiu un complicat pacte mundial en 2015 que deu incloure a Estats Units, China, Índia i Rússia.

Els texts encaminats a conseguir un pacte mundial en París en 2015 que incloguera a tots els països, varen quedar pràcticament buits de contingut. Hi ha un acort per a que en maig de 2015 hi haja un borrador d'acort. Tampoc hi ha senyalat un objectiu global de reducció d'emissions ni l'any en el que deuen tocar sostre.

Molta de la crítica sobre la visió consensuada del calfament global s'ha posat d'acort, en tot o en part, en el consens científic sobre atres aspectes, particularment en els relacionats en riscs ambientals, com el forat d'ozon i els riscs del fumador passiu.

Chris Mooney, autor de The Republican War on Science (La Guerra dels Republicans sobre la Ciència), ha argumentat que l'aparició de grups superposts de científics escèptics, comentaristes i grups de reflexió en els resultats de les controvèrsia aparentment no relacionades en un intent organisat per a substituir l'anàlisis científic en ideologia política partidària. Mooney afirma que la promoció de dubtes sobre les qüestions que són polítiques, pero no científiques, es va fer cada volta més prevalente en virtut de l'Administració Bush i que constituïa una "guerra republicana en la ciència". Est és també el tema d'un recent llibre de l'advocat ambientalista Robert F. Kennedy Jr. titulat Crims contra la naturalea: Cóm George W. Bush i la Corporació Pals estan saquejant el país i seqüestrant la nostra democràcia. Un atre text sobre este tòpic és L'assalt a la raó, del exvicepresidente Al Gore. Instàncies més primerenques també es varen incloure en el llibre The Heat is On, de Ross Gelbspan.

Alguns crítics del consens científic sobre el calfament global han argumentat que estes qüestions no deuen estar vinculades i que la referència a ells constituïx un injustificat atac d'argument ad hominem.[33] El politòlec Roger Pielke, Jr., responent a Mooney, ha argumentat que la ciència està inevitablement entrellaçada en la política.[34]

Científics

[editar | editar còdic]

Consens

[editar | editar còdic]
Archiu:Rejection of anthropogenic global warming in scientific journals-es.png
El consens científic és que el calfament global és causat pel ser humà.
Artícul principal → Opinió científica sobre el canvi climàtic.


La troballa de que el clima s'ha calfat en les últimes décades i que este calfament provablement és atribuible a l'influència humana ha segut recolzat per totes les Acadèmies Nacionals de Ciències que ha emés una declaració sobre el canvi climàtic, incloent les acadèmies de ciència de tots els majors països industrialisats. En l'actualitat, cap organisme científic de prestigi nacional o internacional ha emés una declaració en contra. Una menuda minoria de les associacions professionals han emés declaracions evasivas.


Els grups ecologistes, molts dels informes governamentals i els mijos de comunicació fòra de EE. UU. a sovint diuen que hi ha un acort pràcticament unànim en la comunitat científica en apoyo de els causats pel calfament global. Uns atres sostenen que tant proponentes i opositors s'han ofegat o estan en la clandestinitat.[35] Els opositors sostenen que més be els científics consideren que el calfament global «no està provat», i ho desestimen per complet o posen de relleu els perills de centrar-se en un únic punt de vista en el context de lo que es diu la ciència ho té sense resoldre, o el punt de que la ciència es basa en fets i no en enquestes d'opinió.[36][37][38]

En 1997, es va presentar una petició «Científics del món cridant a l'acció» per a demanar a líders del món a negociar el Protocol de Kyoto. La declaració asseverava: «Hi ha un ampli consens entre els climatólogos del món de que ara hi ha “una influència humana discernible sobre el clima mundial”», instant als governs a prendre «compromisos jurídicament vinculants per a reduir les emissions de les nacions industrials de gasos que atrapen calor», i va demanar cridar a el “calfament global” una de les amenaces més greus per al planeta i les generacions futures».[39] La petició va ser concebuda per l'Unió de Científics Preocupats i seguint en el seu 1992 Advertència dels Científics del món a la Humanitat, i va ser firmada per «més de 1500 científics d'alt nivell del món més distinguits, incloent la majoria dels premis Nobel de la ciència».[40][41]


El 29 d'abril de 2008, el periodiste ambientalista Richard Littlemore va revelar una llista de «500 científics en dubtes documentats del calfament Global Antropogénico»[42] distribuït pel Heartland Institute, inclosos a lo manco 45 científics que no sabien de la seua inclusió com «coautores» d'eixe artícul, ni tampoc estaven d'acort en el seu contingut.[43] Molts dels científics varen demanar que l'Institut Heartland eliminara els seus noms de la llista.

IPCC

[editar | editar còdic]

El grup d'experts que conformen el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de la ONU, va enviar un comunicat de prensa de el IPCC-ONU en data 27 de setembre de 2013 titulat Alvanç del 5° Informe d'Evaluació IPCC,[44] a on concloïen que l'influència humana en el clima és clara, sent la causa dominant des de mediats de el XX. Estos experts recolzen estes asseveracions en un major número d'observacions de major calitat, en millors models climàtics i en un millor enteniment de la resposta del sistema climàtic. Segons Thomas Stocker, copresidente del Grup I de treball de el IPCC, «les proyeccions apunten a que per a finals de el XXI és provable que la temperatura global en superfície siga superior en 1,5 °C a la del periodo entre 1850 i 1900». Estes proyeccions del canvi climàtic es basen en un nou conjunt de quatre escenaris de concentracions futures d'aerosols i gasos d'efecte hivernàcul i contemplen un ampli palmito de futurs possibles. L'informe del Grup de treball I va evaluar el canvi a escales global i regional per al principi, la mitat i el final de el XXI, preveent auments de temperatura entre 1,5° a 4,5 °C per a l'any 2100, en greus conseqüències irreversibles per al planeta i la humanitat en cas que els governs i població en general no consideren actuar de manera «agressiva» per a propiciar la mitigació d'estos efectes. L'informació també podrà trobar-se en un Atles en Proyeccions climàtiques, provablement similar al publicat en L'Economia del canvi climàtic en Amèrica Llatina i el Carib Síntesis 2010.[45]

En 2014, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va publicar el seu quint Informe d'Evaluació (AR5).

Artícul principal → Intergovernmental Panel on Climate Change.


En 2001, setze Acadèmies Nacionals de Ciències varen fer una declaració conjunta sobre el canvi climàtic. En eixa declaració, les acadèmies de ciència varen donar el seu respal al procés de el IPCC:


L'informe del IPCC representa el consens de la comunitat científica internacional en la ciència del canvi climàtic. Reconeixem a el IPCC com la font mundial més fiable d'informació sobre canvi climàtic i les seues causes, i estem d'acort en el seu método d'alcançar este consens. A pesar d'un major consens sobre la ciència que sustenta les prediccions del canvi climàtic global, hi ha dubtes expressats recentment sobre la necessitat de mitigar els riscs que planteja el canvi climàtic global. Nosatres no considerem que tals dubtes siguen justificades.

Moltes atres Acadèmies i Organisacions Científiques recolzen les conclusions de el IPCC. En una presentació de Naomi Oreskes en: La negació en EE.UU. del Calfament Global,[46] Oreskes va relatar el següent incident:


El treball de el IPCC ha generat controvèrsia i crítica, entre ells alguns dels experts invitats per el IPCC per a presentar informes o participar en els seus grups d'experts.[47]

En mensages de blogs, Roger A. Pielke sosté que el IPCC desnaturalizó les proves al no incloure els resultats científics que posaven en dubte el calfament global.[48] Eixes crítiques han segut descrites com "fracassades" per William Connolley.[49][50] Pielke també va percebre un conflicte d'interessos en el procés d'evaluació de el IPCC, ya que els "mateixos individus que estan fent investigació de base en el paper dels humans en el sistema climàtic es varen permetre llavors dirigir l'evaluació ... els Comités d'evaluació no deuen ser una oportunitat per als membres de posar de relleu les seues pròpies investigacions."[48] No hi ha una solució òbvia a este problema, ya que els científics en coneiximents suficients per a servir en el IPCC i els científics que han escrit treballs notables en el camp són essencialment els mateixos grups.[50]

Stephen McIntyre va dir en el seu blog que parts de l'informe es basen en senyes de prensa. Quan va intentar obtindre estes senyes dels autors, el IPCC li va dir que no podia utilisar la seua condició de evaluador per a obtindre senyes en la prensa fòra del procés normal de revisió de revistes científiques[51]


Christopher Landsea, un investigador d'huracans, va dir que "la part de el IPCC a on la meua experiència és pertinent" que "yo personalment no puc de bona fe, seguir contribuint a un procés que veig tant com estar motivats per preconcebudes agendes i científicament poc sòlides",[52] per les observacions formulades en una conferència de prensa per Kevin Trenberth dels quals Landsea va rebujar. Trenberth va dir que "els comentaris de Landsea no eren correctes";[53] el IPCC va respondre que "els científics individualment poden fer lo que desigen pels seus propis drets, sempre i quan no es diga res en nom de el IPCC" i es va oferir a incloure a Landsea en la fase de revisió de el AR4.[54] Roger Pielke, Jr. va comentar que "Tant Landsea com Trenberth poden i deuen sentir-se reivindicat... l'exactitut en l'informe de el IPCC sobre l'estat de la comprensió científica dels ciclons tropicals i el canvi climàtic en el seu recent resum per als responsables polítics ".[53]

En 2005, el Comité d'Economia de la Cambra dels Lores va senyalar que "Tenim algunes preocupacions sobre l'objectivitat del procés de el IPCC, en alguns dels seus escenaris d'emissions i la documentació resumida segons pareix influenciada per consideracions polítiques." Dubte dels escenaris d'emissions d'alta i haver "jujat per a avall" els aspectes positius del calfament global.[55][56] Les principals reivindicacions de la Cambra dels Lores d'Economia Comissió varen ser rebujades en respostes donades pel govern del Regne Unit i pel Informe Stern.

En declaracions sobre la dificultat d'establir un consens científic sobre l'alcanç exacte de l'acció humana sobre el canvi climàtic, John Christy, un autor contribuent, va escriure:[57]

Els autors que varen contribuir essencialment, se'ls va demanar contribuir en una miqueta de text al principi i en la revisió dels dos primers proyectes. No tenim cap control sobre les decisions d'edició. Encara menys influència es concedix als 2.000 més o menys revisors. Per lo tant, dir que 800 autors contribuents o 2.000 revisors alcancen un consens sobretot, descriu una situació que no és la realitat.

I més vesprada va escriure:


He escrit una série d'artículs sobre la precisió dels nostres registres del clima. L'impacte de les propostes de Kyoto seran massa menudes per a que els científics que medixen, per les naturals variacions del clima i la falta de precisió en el nostre sistema d'observació. En atres paraules, no anem a ser capaces de dir als llegisladors en confiança alta de que els reglaments específics conseguixquen qualsevol cosa en térmens de clima en este país o el món. Ademés, el sistema climàtic és sumament complicat i realment no poden ser ajustats per a resultats previsibles.

Mentres que alguns crítics han argumentat que el IPCC sobreestima el calfament global provablement, uns atres han fet front a les crítiques. David Biello, escrivint en Scientific American, sosté que, per la necessitat de conseguir un consens entre els representants governamentals, els informes de el IPCC donen estimacions conservadores de la magnitut provable i dels efectes del calfament global.[58] El climatólogo James Hansen va argumentar que les subestimaciones de el IPCC sériament amaguen el risc d'elevació del nivell de l'orde de metros, suficient per a inundar moltes zones de terres baixes, com el terç sur de la Florida.[59] Roger A. Pielke Sr. també ha declarat que "Els humans estan significativament alterant el clima global, pero en una varietat de diverses maneres més allà de l'efecte radiativo de el CO2. Les evaluacions de el IPCC han segut massa conservadores en el reconeiximent de l'importància d'este forzamiento climàtic humà si alteren el clima regional i mundial."[60]

El 10 de decembre de 2008, es va llançar un reporte del Senat dels Estats Units per membres minoritaris del Committee on Environment and Public Works, en el liderage del més escèptic i verborrágico opositor al canvi climàtic Jim Inhofe. L'oportunitat d'aparició del reporte va coincidir en la Conferència de Calfament global de ONU en Poznan, Polònia, que pretén resumir la disensión científica de el IPCC.[61] S'han criticat sobre els reclams del número de persones que figuren en l'informe, i si són en realitat científics,[62] i si recolzen les posicions que se'ls atribuïx.

Gasos d'efecte hivernàcul

[editar | editar còdic]
Archiu:Climate Change Attribution.png
Reproducció dels registres de temperatura usant forzantes històrics.


Existixen diferents tipos de contaminació, visibles i invisibles, que contribuïxen al calfament global, l'atribució del canvi climàtic recent discutix quant calfament global és atribuït als GEI antropogénicos. La correlació entre CO2 i la temperatura no és part d'eixa evidència. No obstant, un argument en contra de les reclamacions del calfament global pels creixents nivells de diòxit de carbono (CO2) i uns atres gasos d'hivernàcul (GHGs) és que no hi ha correlato en el calfament global.[63] Atres contaminants relacionats en el canvi climàtic són el diòxit de sofre, un dels components de la boira tòxica. Una de les seues característiques principals i d'atres productes químics íntimament relacionats és que són els causants de la pluja àcida. Els països industrialisats han pres mides per a reduir els nivells de diòxit de sofre, boira tòxica i fum per a millorar la salut dels seus habitants. No obstant un dels resultats no previst fins fa poc, és que uns nivells de diòxit de sofre més baixos podrien de fet, empijorar el calfament global, entre ells també es troba el monòxit de carbono, metà i òxits de nitrogen.

Variació solar

[editar | editar còdic]
Archiu:Temp-sunspot-co2.svg
Temperatures promig de temperatures atmosfèriques mundials, CO2, atmosfèric i activitat solar des de 1850. Llínees grosses per a temperatura i activitat solar representen la “regressió local” sobre 25 anys promediado de les senyes crues.

S'han propost vàries hipòtesis per a relacionar les variacions de la temperatura terrestre en variacions de l'activitat solar, que han segut refutadas pels físics Terry Sloan i Arnold W. Wolfendale.[64] La comunitat meteorològica ha respost en escepticisme, en part, perque les teories d'esta naturalea han sofrit anades i vingudes durant el curs de el XX.[65]

Sami Solanki, director de l'Institut Max Planck per a l'Investigació del sistema solar, en Gotinga (Alemània), ha dit:[66]

El Sol està en el seu punt àlgit d'activitat durant els últims 60 anys, i pot estar ara afectant a les temperatures globals (...) Les dos coses: el Sol més lluent i uns nivells més elevats dels aixina cridats «gasos d'efecte hivernàcul», han contribuït al canvi de la temperatura de la Terra, pero és impossible dir quin dels dos té una incidència major.

Willie Soon i Sallie Baliunas de l'Observatori d'Harvard correlacionaron recontes històrics de taques solars en variacions de temperatura. Varen observar que quan hi ha hagut menys taques solars, la Terra s'ha gelat (Vore Mínim de Maunder i Menuda Edat de Gèl) i que quan hi ha hagut més taques solars, la Terra s'ha calfat, encara que, ya que el número de taques solars solament va començar a estudiar-se a partir de 1700, l'enllaç en el periodo càlit medieval és, com a molt, una especulació.

Les teories han defés normalment un dels següents tipos:

  • Els canvis en la radiació solar afecten directament al clima. Açò és considerat en general improvable, ya que estes variacions semblen ser menudes.
  • Les variacions en el component ultravioleta tenen un efecte. El component UV varia més que el total.
  • Efectes mediats per canvis en els rajos còsmics (que són afectats pel vent solar, el qual és afectat pel fluix solar), tals com a canvis en la cobertura de núvols.

Encara que poden trobar-se a sovint correlació, el mecanisme existent despuix d'eixes correlació és matèria d'especulació. Moltes d'estes explicacions especulatives han eixit mal parades del pas del temps, i en un artícul («Activitat solar i clima terrestre, un anàlisis d'algunes preteses correlació», en Journal of Atmospheric and Solar-Terrestrial Physics, pág. 801-812, 2003) Peter Laut demostra que hi ha inexactitudes en algunes de les més populars, notablement en les de Svensmark i Lassen (vore més avall).

En 1991, Knud Lassen —de l'Institut Meteorològic de Dinamarca (en Copenhague)— i el seu colega Eigil Friis-Christensen, varen trobar una important correlació entre la duració del cicle solar i els canvis de temperatura en l'Hemisferi Nort. Inicialment varen utilisar medicions de temperatures i recontes de taques solars des de 1861 fins a 1989, pero posteriorment varen trobar que els registres del clima de quatre sigles arrere recolzaven les seues troballes. Esta relació aparentment explicava, de modo aproximat, el 80% dels canvis en les medicions de temperatura durant eixe periodo. Sallie Baliuna, un astrònom de l'Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (Centre Harvard-Smithsoniano d'Astrofísica), es troba entre els que recolzen la teoria de que els canvis en el Sol «poden ser responsables dels canvis climàtics majors en la Terra durant els últims 300 anys, incloent part de la recent ona de calfament global».

No obstant, el 6 de maig de 2000 la revista New Scientist va informar que Lassen i l'astrofísic Peter Thejil havien actualisat l'investigació de Lassen de 1991 i havien trobat que, a pesar de que els cicles solars són responsables de prop de la mitat de l'elevació de temperatura des de 1900, no conseguixen explicar una elevació de 0,4 °C des de 1980:

Les curves divergixen a partir de 1980 i es tracta d'una desviació sorprenentment gran. Alguna cosa més està actuant sobre el clima. [...] Té les «chafades digitals» de l'efecte hivernàcul.

Posteriorment, en el mateix any, Peter Stoff i atres investigadors de Centre Hadley, en el Regne Unit, varen publicar un artícul en el que varen donar a conéixer el model de simulació fins a la data més exhaustiu sobre el clima de el XX. El seu estudi va prestar atenció tant als agents forzadores naturals (variacions solars i emissions volcàniques) com al forzamiento antropogénico (gasos hivernàcul i aerosols de sulfat). De la mateixa manera que Lassen i Thejil, varen trobar que els factors naturals donaven explicació al calfament gradual fins a aproximadament 1960, seguit posteriorment d'una tornada a les temperatures de finals de el XIX, la qual cosa era consistent en els canvis graduals en el forzamiento solar a lo llarc de el XX i l'activitat volcànica durant les últimes décades.[67]


No obstant, estos factors no podien explicar per sí sols el calfament en les últimes décades. De forma similar, el forzamiento antropogénico, per sí solament, era insuficient per a explicar el calfament entre 1910-1945, pero era necessari per a simular el calfament des de 1976. L'equip de Stott va trobar que combinant tots estos factors es podia obtindre una simulació propenca a la realitat dels canvis de temperatura globals a lo llarc de el XX. Varen predir que les emissions continuades de gasos hivernàcul podien causar increments de temperatura adicionals en el futur «a un ritme similar a l'observat en les décades recents».[68]

En 2008 va aparéixer un estudi Plantilla:Harv que revaluaba l'influència dels fenomens naturals en el calfament, donant com resultat que l'activitat solar, llunt de contribuir al mateix, podrien inclús haver gelat el clima llaugerament. Una continuació del mateix estudi que es publicarà en 2009 pronostica que els cicles esperats tant d'activitat solar com del ENSO provocaran un calfament més intens durant cinc anys, en contrast en els sèt anteriors, a on dita activitat ho va contrarrestar.[69]

Sensibilitat climàtica

[editar | editar còdic]

L'equilibri en sensibilitat climàtica referix al que es produïx davant un canvi en temperatura global mija superficial després de doblar les concentració atmosfèrica (equivalent) de CO2. Eixe valor és estimat per el IPCC Fourth Assessment Report com "provablement en un ranc de 2 a 4,5 °C en una millor estimació de prop de 3 °C."

Forzantes radiativos interns

[editar | editar còdic]

Roy Spencer hipotetiza que hi ha un "Forzante Radiativo Intern" afectant la variabilitat climàtica,[70][71]

Prediccions de temperatures

[editar | editar còdic]

L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) va donar a conéixer que mantindre les polítiques actuals duria a un calfament global de 3.5 graus, molt superior a l'objectiu internacional de dos graus, lo que tindria conseqüències nefastes, per eixemple que es fonguera el "permafrost" (capa de gèl permanent en la superfície de la regió àrtica).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Global Environmental Change Part A.14(2)
    125-136.doi:10.1016/j.gloenvcha.2003.10.001.
  2. ↑ Merchants of Doubt: How a Handful of Scientists Obscured the Truth on Issues from Tobacco Smoke to Global Warming, 1.ª edició (en en), Bloomsbury Press. ISBN 978-1-59691-610-4.
  3. ↑ Aaron M. McCright and Riley E. Dunlap, «Challenging Global Warming as a Social Problem: An Analysis of the Conservative Movement's Counter-Claims», Social Problems (anglés), novembre de 2000, Vol. 47 número 4, pp. 499-522. in JSTOR
  4. ↑ Royal Society (13 d'abril de 2005). Economic Affairs – Written Evidence (en en), UK Parliament website. Este document també està disponible en format PDF
  5. ↑ Weart, S.. «The Public and Climate Change (cont. – since 1980). Section: After 1988» (en en). American Institute of Physics website. Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2010. Consultat el 5 de maig de 2010.
  6. ↑ «[1]». Consultat el 13 d'agost de 2007 (en en).
  7. ↑ «Royal Society tells Exxon: stop funding climate change denial» (en en). Consultat el 9 d'agost de 2007.
  8. ↑ «[2]», MSNBC. Consultat el 2 de maig de 2007 (en en).
  9. ↑ «[3]», ABC. Consultat el 27 d'abril de 2007 (en en).
  10. ↑ «[4]». Consultat el 21 de giner de 2010 (en en).
  11. ↑ «[5]», Ceres. Consultat el 4 de març de 2010 (en en).
  12. ↑ http://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/8/2/024024/meta
  13. ↑ Global Environmental Change Part A.14(2)
    125–136.doi:10.1016/j.gloenvcha.2003.10.001.Consultat el 28 de juliol de 2012.
  14. ↑ Oreskes, Naomi; Conway, {{{nom2}}}. Merchants of Doubt: How a Handful of Scientists Obscured the Truth on Issues from Tobacco Smoke to Global Warming, first edició, Bloomsbury Press. ISBN 978-1-59691-610-4.
  15. ↑ Discurs a la Royal Society (27 de setembre 1988), Public Statement, Archius del Parla, Margaret Thatcher Foundation. Vist 9 d'abril 2007.
  16. ↑ Mintzer, Irving M. (1992). Confronting climate change, Cambridge University Press, pp. 265-272.
  17. ↑ «The Top Politically inCorrect Words for 2006». Global Language Monitor. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2008. Consultat el 14 d'abril de 2007.
  18. ↑ «Més informació en Europa sobre el clima de preocupació que en EE.UU., mostra una enquesta». International Herald Tribune. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2007. Consultat el 14 d'abril de 2007.
  19. ↑ «Little Consensus on Global Warming – Partisanship Drives Opinion – Summary of Findings». Pew Research Center for the People and the Press. Consultat el 14 d'abril de 2007.
  20. ↑ McCarthy, Michael, Global Warming: Massa Calent per a Manejar per la BBC, Independent, 6 de setembre 2007
  21. ↑ Gardner M (1957). Fads and fallacies in the name of science. Dover Publications. ISBN 0-486-20394-8.
  22. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  23. ↑ «Poll: Public Concern on Warming Gains Intensity». ABC News. Consultat el 12 d'abril de 2007.
  24. ↑ GlobeScan and the Program on International Policy Attitudes at data=25 de setembre de 2007. «Man causing climate change - poll». Consultat el 25 de setembre de 2007.
  25. ↑ «30-Country Poll Finds Worldwide Consensus that Climate Change is a Serious Problem». Program on International Policy Attitudes. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 20 d'abril de 2007.
  26. ↑ BBC News: 'Escepticisme' sobre el canvi climàtic
  27. ↑ David Suzuki. «Public doesn't understand global warming». David Suzuki Foundation. Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2007. Consultat el 18 d'agost de 2007.
  28. ↑ Richard J. Bord, Ann Fisher & Robert E. O'Connor. «¿És adequada la comprensió del calfament global necessària per a promoure la voluntat de sacrifici?». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 29 de febrer de 2008.
  29. ↑ (2000).Public Understanding of Science.9(3)
    205.Consultat el 29 de febrer de 2008.
  30. ↑ No Hi ha Alarma calfament global en EE.UU. i en China [6] archivat en Wayback Machine. - Enquesta a 15 Nacions de "Pew Global". Llançat 13 de juny 2006.
  31. ↑ Creixent preocupació ambiental en Enquesta a 47 Nacions [7] archivat en Wayback Machine.. Pew Global Attitudes. 27 de juny 2007.
  32. ↑ Pew Research Center: "Public Praises Science; Scientists Fault Public, Mija" 9 de juliol 2009.
  33. ↑ «NEW ON THE SEPP WEB». Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2007. Consultat el 23 de maig de 2007.
  34. ↑ «[8]», Washington Post. Consultat el 24 d'abril de 2007.
  35. ↑ «US climate scientists pressured on climate change». New Scientist. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 10 d'agost de 2007.
  36. ↑ climatescienceinternational.org - ICSC
  37. ↑ «New York Global Warming Conference Considers 'Manhattan Declaration' - per Heartland Institute staff - The Heartland Institute». Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2008. Consultat el 13 de giner de 2010.
  38. ↑ «Lecture at CalTech: "Aliens Cause Global Warming"». Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2007. Consultat el 14 d'abril de 2007.
  39. ↑ Union of Concerned Scientists. «World Scientists Call For Action». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. «Projections indicate that demand for food in Àsia will exceed the supply by 2010.»
  40. ↑ ‘’Science Daily’’ 2 d'octubre de 2007 article "World’s Nobel Laureates And Preeminent Scientists Call On Government To Halt Global Warming"
  41. ↑ «.». Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2010. Consultat el 13 de giner de 2010.
  42. ↑ «500 Scientists Whose Research Contradicts Man-Made Global Warming Scares - per Dennis T. Avery - The Heartland Institute». Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2010. Consultat el 13 de giner de 2010.
  43. ↑ 500 Scientists with Documented Doubts - about the Heartland Institute?|DeSmogBlog
  44. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2013. Consultat el 7 de novembre de 2013.
  45. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2013. Consultat el 7 de novembre de 2013.
  46. ↑ YouTube - La negació en EE.UU. del Calfament Global
  47. ↑ Richard Lindzen ha publicat informes que discrepaven en les posicions de el IPCC.
  48. ↑ 48,0 48,1 Vore [9] i enllaços en ella.
  49. ↑ «Falta d'errors en la declaració de el IPCC per als encarregats de formular polítiques». SCitizen. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2008. Consultat el 2 de juliol de 2008.
  50. ↑ 50,0 50,1 Vore [10] i enllaços allí.
  51. ↑ «IPCC and Data Access». Consultat el 30 de març de 2007.
  52. ↑ «Carta Oberta a la Comunitat de Chris Landsea». Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2007. Consultat el 28 d'abril de 2007.
  53. ↑ 53,0 53,1 Prometheus: Final Chapter, Hurricanes and IPCC, Book IV Archives
  54. ↑ «[11]». Consultat el 30 de decembre de 2008.
  55. ↑ «Microsoft Word - Final Climate Change Report.doc» (PDF). Consultat el 29 de decembre de 2008.
  56. ↑ Cambra de lo Lores - Assunts Econòmics - Tercer Reporte
  57. ↑ «Testimonie escrit de John R. Christy Ph.D. davant el Comité d'Energia i Comerç el 7 de març 2007» (PDF). Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2007. Consultat el 29 de decembre de 2008.
  58. ↑ «Clima Conservador: Scientific American». Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2007. Consultat el 13 de giner de 2010.
  59. ↑ Scientific reticence and siga level rise
  60. ↑ «Climate Science: Main Conclusions». Consultat el 11 de decembre de 2008.
  61. ↑ «UN Blowback: More Than 650 International Scientists Dissent Over Man-Made Global Warming Claims».
  62. ↑ «NOT Sparta - Inhofe and the 400».
  63. ↑ «Carbon Dioxide and Global Warming - Where We Stand on the Issue». CO2science. Consultat el 26 de juny de 2013.
  64. ↑ La gran clavada dels rajos còsmics
  65. ↑ «AIP.org/history/climate/solar.htm». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2006. Consultat el 5 de juny de 2011.
  66. ↑ www.washtimes.com
  67. ↑ Peter A. Stott, S. F.; B. Tett, G. S. Jones, M. R. Allen, J. F.;B. Mitchell, G. J. Jenkins: External Control of 20th Century Temperature by Natural and Anthropogenic Forcings
  68. ↑ Representació gràfica de la relació entre factors naturals i antropogénicos en la contribució als canvis climàtics [12] archivat en Wayback Machine.. Este informe apareix en (IPCC, 2001)
  69. ↑ «World will warm faster than predicted in next five years, study warns» (en anglés). The Guardian. Consultat el 30 de juliol de 2009.
  70. ↑ Roy W. Spencer. «Internal Radiative Forcing And The Illusion Of A Sensitive Climate System By Roy Spencer». climatescience.org.
  71. ↑ Roy W. Spencer, PhD. «"Global Warming and Nature's Thermostat"». WeatherQuestions.com. Consultat el 12 de maig de 2008.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Controvèrsia_sobre_el_calfament_global&oldid=665471»