Bany maría

Bany maría

Archiu:Bain-marie. caps block 0

Chocolate fonent-se al bany maría.

El bany maría o bany de María (en llatí, balneum Mariae) és un método per a calfar una substància líquida o sòlida, uniforme i llentament, sumergint el recipient que la conté en un atre major en aigua o un atre líquit que es du a ebullició. És un método conegut des de l'antiguetat, amprat en les indústrias (farmacèutica, cosmètica, d'aliments i conserves), en laboratori de química i en la cuina.

Concepte

El concepte de bany maría implica el calfament indirecte de la substància per convecció tèrmica des del mig líquit (normalment aigua).

Per a calfar al bany maría cal introduir un recipient chicotet en el que es deposita la substància dins d'un atre més gran que conté un líquit i calfar este per la seua base. D'esta manera, es calfa en primer lloc el líquit contingut en el recipient de major tamany i est va calfant gradualment el contingut del recipient menor, d'un modo suau i constant. És indispensable que en tot temps el recipient interior (més menut) estiga en contacte en el líquit per a que es produïxca la transmissió de calor. És molt important que el recipient més menut no toque el fondo del recipient més gran, sino que deu «surar», d'esta forma es garantisa que la transferència de calor siga indirecta i s'evita aplegar a temperatures majors de les desijades.

Utilisant diferents líquits (olis, soluciones salines, etcétera) en el recipient gran s'obtenen diferents temperatures de treball. Quan s'usa aigua, la màxima temperatura del producte del recipient superior no excedirà els 100 °C (punt d'ebullició de l'aigua a la pressió d'una atm).

Història i llegenda del bany maría

L'alquimista egipcíaca María la Profetisa

L'invenció del bany maría s'atribuïx a l'alquimista egipcíaca María d'Aleixandria (III), la primera alquimista coneguda.