Barahonaíta-(Al)
-203803.jpg)
La barahonaíta-(Al) és un hidroxiarseniato d'alumini i calcio hidratado, en cantitats menors d'atres elements. Va ser caracterisada com una espècie nova en 2008, a partir d'eixemplars procedents d'una calicata situada en els voltants de la mina Dolores, en Pastrana, Mazarrón, Múrcia (Espanya) i en la mina de Gold Hill, en el comtat de Tooele, Utah (USA), encara que es va establir com a localitat tipo solament la primera d'elles.[1] La barahonaíta-(Al) és l'anàlec en alumini dominant de la barahonaíta-(Fe), en la que domina el ferro, i que va rebre eixe nom en reconeiximent a Antonio Barahona, coleccioniste espanyol de minerals que va proporcionar els primers eixemplars per al seu estudi.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La barahonaíta-(Al) apareix com de esferillas fràgils, generalment separades unes d'unes atres, formades per cristals laminares microscòpics, my fins, d'un tamany d'unes 20 micras, agrupats en forma divergent.[1] És fàcilment soluble en àcit clorhídric. La coomposición química presenta prou variació en el punt del calcio dominant, en substitucions combinades de cationes monovalentes i trivalentes.[1] La seua composició química i aspecte i espectre de difracció de rajos X és semblant al de l'attikaita, diferenciant-se fonamentalment en el contingut d'aigua, major en al barahonaíta-(Al).[1]
Jaciments
[editar | editar còdic]La barahonaíta-(Al) és un mineral rar, que s'ha trobat fins al moment en poques localitats en el món. La localitat tipo és una chicoteta calicata situada en els voltants de la mina de ferro Dolores, en Pastrana, Mazarrón, Múrcia (Espanya).[1] Estes llabors, en les que apareixen solament minerals secundaris, particularment de cobalt, estan situades a 1,8 km a el NNE de les cases de Pastrana, i es troben dins de la concessió La Reconquistada.[2] Junt en la barahonaíta-(Al) es troba barahonaíta-(Fe), farmacosiderita i jarosita.[1] Es troba també en la mina de Gold Hill, en el comtat de Tooele, Utah (USA),[1] i en la mina Serpieri, en Agios Konstantinos, districte de Lavrion, Ática (Grècia).[3] S'ha indicat també la presència d'este mineral en les mines Jote i María Catalina, en Pampa Groga, Copiapó (Chile).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 The Canadian Mineralogist, 46, 205-217.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 323. ISBN 978-84-95063-96-0.
- ↑ Mineralien-Welt, 25 (1), 60-75..
- ↑ «Barahonaite-(Al). Mindat».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barahonaíta-(Al)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.