Farmacosiderita
La farmacosiderita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la farmacosiderita”. Va ser descoberta en 1813 en una mina de prop de Camborne, en el comtat de Cornualles (Regne Unit), sent nomenada aixina del grec φάρμăκου —verí— pel seu contingut en arsènic i σίδηρος —ferro— per tindre este metal.[1] Un sinònim poc usat és el de arseniatozeolita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un arseniat hidroxilado i hidratado de potassi i ferro. El grup de la farmacosiderita al que pertany són tots arseniat hidroxilados i hidratados d'un parell de metals.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea comuna fòsfor.
Els cristals sumergits en amoniaco es tornen de color roig, tornant al color vert quan es resumerge en àcit clorhídric.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix com a mineral secundari, format en la zona d'oxidació dels jaciments de sulfur en ferro i arsènic, d'orige hidrotermal. S'altera fàcilment a limonita.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: simplesita, escorodita, pitticita, limonita, jarosita, eritrina, carminita, beudantita o arseniosiderita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hausmann, J.F.L., 1813. Handbuch der Mineralogie 3 volumes, Göttingen: 1065.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Farmacosiderita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.