Carminita
La carminita és un arseniat de ferro i plom en hidroxilos. Va ser descrita com una espècie mineral a partir d'eixemplars obtinguts en la mina Louise Bürdenbach, Altenkirchen, Renania-Palatinado (Alemània), que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom assignat, inicialment Karminspath[1], es deu al seu color carmín, molt evident i que fa destacar a esta espècie en les paragénesis en les que es troba. Posteriorment es va modificar el nom a carminita.[2]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La carminita té un color típic, apareixent habitualment com a cristals lanceolats o acuminados, lo que fa relativament senzill distinguir-la d'atres arseniat. Els cristals solen ser de tamany menut, milimétrico, encara que es coneixen cristals de fins a 1 cm. També apareix com a tapissos de cristals extremadament menuts, en aspecte aterciopelado. És blana, de densitat relativament elevada i soluble en àcit. Ademés dels elements de la seua fòrmula, pot contindre chicotetes cantitats de calcio, fòsfor i alumini.[3] La carminita (ròmbica) és dimorfa en la mawbyta (monoclínica). En el mateix tipo d'estructura que la carminita, la sewardita és l'anàlec en calci en lloc de plom i la crimsonita el anaólogo en fosfat en lloc d'arseniat.
Jaciments
[editar | editar còdic]La carminita és un mineral relativament difòs, coneixent-se en unes 200 localitats, encara que apareix sempre en cantitats menudes. Format per l'alteració d'associacions complexes de sulfur i arseniuros, sol aparéixer associada a atres arseniat, com segnitita, beudantita, escorodita i mimetita, en cavitats de cuarzo filoniano, sobre cristals d'este mineral.[4] Una localitat clàssica és la mina Ojuela, en Mapimi, Durango (Mèxic), una de les localitats en les que primer es va descobrir despuix de la localitat tipo, i en la que apareix com microcristales associada a escorodita o a arseniosiderita.[3] També es troba en algunes mines en el municipi de Caborca, Sonora.[5] En Espanya s'ha trobat en vàries localitats; els millors eixemplars procedixen de la mina Sant Nicolás, en Valle de la Serena (Badajoz), apareixent també en el Cerro de les Cogullas, Losacio (Zamora), i en la mina La Sultana, en Gomesende (Orense).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Annalen der Physik und Chemie, 80, 391-392..
- ↑ Dana, J.D. (1854). A System of Mineralogy, 4th. Edition, George P. Putnam, Nova York, p. 410.
- ↑ 3,0 3,1 The American Mineralogist, 22, 479-484..
- ↑ «Carminite. Mindat».
- ↑ Panczner, William D. (1987). Minerals of Mexico., Van Nostrand Reinold Co., Nova York (USA).
- ↑ Macla, (16), 232-233..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carminita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.