Escorodita
La escorodita és un mineral de la classe dels minerals arseniat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la variscita”. Va ser descoberta en 1818 en mines dels monts Metàlics, en l'estat de Sajonia (Alemània),[1] sent nomenada aixina del grec scorodion que significa "similar a l'all", en alusió a la seua olor quan es calfa. Un sinònim poc usat és el de loaisita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un arseniat hidratado de ferro. El grup de la variscita en que s'enquadra són tots els fosfat o arsenatos hidratados de ferro o alumini. És dimorfo de la parascorodita, d'igual fòrmula química que la escorodita pero que cristaliza en el sistema cristalí trigonal.
Forma dos séries de solució sòlida, una d'elles en la mansfieldita (AlAsO4·2H2O), en la que la substitució gradual del magnesi per alumini va donant els distints minerals de la série. Una segona série és la que forma en la yanomamita (InAsO4·2H2O), en la que es va substituint el ferro per indi.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea alumini.
Característiques físiques
[editar | editar còdic]De coloració molt variada per les impurees.
Fon en carbó de fusta, produint un molt característica olor a all.
Pot presentar un efecte "alejandrita" si s'alterna allumenament en llum natural i artificial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Breithaupt, A., 1818. "Skorodit".- C.A.S. Hoffmann´s Handbuch der Mineralogie, Vol. 4.2. Freiberg, Verl. Craz i Gerlach, p. 182-185.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escorodita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.