Anar al contingut

Beudantita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Beudantite-170099.jpg
Beudantita

La beudantita és un mineral arseniat de la classe dels minerals fosfat, del cridat "grup de l'alunita".[1] Va ser descoberta en 1826 en una mina d'Altenkirchen, en l'estat de Renania-Palatinado (Alemània),[2] sent nomenada aixina en honor de François Sulpice Beudant, mineralogista francés. Um sinònim poc usat és bieirosita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un arseniat hidroxilado de plom i ferro en aniones adicionals sulfat. De la mateixa manera que atres minerals del grup de la alunita al que pertany, els seus cristals són menuts, imperfectes i rars, d'hàbit tabular o pseudocúbico a pseudoctaédrico. L'estructura cristalina de la beudantita resulta complexa per estos pseudomorfismos.[3][4]

Forma una série de solució sòlida en la segnitita (Pb(Fe3+)3TORRE4(TORRE3OH)(OH)6), en la que la substitució gradual del sulfat per major cantitat d'arsènic va donant els distints minerals de la série; també forma una atra série de solució sòlida en la corkita (Pb(Fe3+)3(SO4)(PO4)(OH)6), en la que la substitució gradual de l'arseniat per fosfat va donant els distints minerals de la série.[5]

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: alumini i fòsfor. Alguns eixemplars mostren una substitució d'una miqueta de ferro per antimoni.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma com mineral secundari en la zona d'oxidació de depòsits polimetálicos.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: carminita, escorodita, mimetita, dussertita, arseniosiderita, farmacosiderita, olivenita, bayldonita, duftita, anglesita, cerusita o azurita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1999).he Canadian Mineralogist.37
    1323-1341.
  2. (1826).The Annals of Philosophy.11
    194-196.
  3. (1988).The Canadian Mineralogist.26
    923-932.
  4. (1989).Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte.1989
    27-33.
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Sejkora