Baray
Un baray (en sánscrito significa "embassament" o "estany") és un embassament artificial característic del complex arquitectònic-urbà construït en l'época del Imperi Jemer en el surest asiàtic.[1] En realitat, embassaments similars ya estaven presents en complexos urbans d'époques anteriors, com en Angkor Borei.[2]
En el surest asiàtic, es passa a mesos de casi sequia despuix dels mesos del monsó. Per a garantisar un suministrament constant d'aigua, regular la producció d'arròs i el control d'inundacions, es varen construir una ret de canals, séquies i embassaments. Els barays varen formar part del desenroll que es va introduir per a la gestió eficient de l'aigua. Quan els rius aplegaven a desbordar-se, com és el cas del Mekong, s'inundaven els camps fins que en un atre moment, les aigües retrocedirien, deixant un rovina que fertiliza la terra, podent plantar arròs. Pero en esforços coordinats varen conseguir embassar l'aigua sobrera en un baray junt a un sistema de pendent natural de canals de irrigación primaris i secundaris, podent-se aixina utilisar en l'estació seca per a conseguir més collites.
De forma rectangular, es varen crear per mig de la construcció de dics, a diferència dels srah que eren per mig d'excavació. La seua profunditat és de només uns pocs metros. En casi tots els casos, l'eix principal seguix el desenroll de l'orientació este-oest dels temples de Angkor (llevat el Rahal de Koh Ker). A voltes es troba un temple-montanya construït en una illa artificial dissenyada en el baray. Per esta característica a estos temples se'ls sol cridar Mebon (com, per eixemple, el Mebon oriental o el Mebon occidental).
Els historiadors estan dividits sobre el significat i les funcions dels barays. O en un propòsit primàriament espiritual, formant part d'un paisage sagrat, simbolisant la Mar de la Creació que rodeja el Mont Meru, font del cosmos hinduista i el sagrat riu Ganges que ho abastia (en Angkor és el riu Siem Reap). O exclusivament una reserva d'aigua per al rec dels camps arroceros. Pero molt possiblement, la seua funció fora una combinació d'abdós.[3]
La construcció de barays va poder haver-se originat de la tradició de construir grans embassaments en l'Índia Oriental.
Els barays més coneguts són el Baray oriental i l'occidental, en Angkor. El segon és el més gran i està a 8 X 2,2 km, que en el seu orige, va ser excavat a mà.[4] Existixen barays ya secs, o restants de la seua construcció en tots els principals complexos de Angkor, com Banteay Chhmar, Koh Ker o Prasat Bakan.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2001) Cambodian Architecture: Eighth to Thirteenth Centuries, BRILL, p. 3. ISBN 978-90-04-11346-6.
- ↑ Dougald J. W. O'Reilly (2007). «5. Pre-Angkorian and Angkorian Polities», Early Civilizations of Southeast Àsia, Rowman Altamira. ISBN 978-0-7591-0279-8.
- ↑ (2008).28
- 57-66.
- ↑ (2012) Old Myths and New Approaches, Monash University Publishing, p. 29. ISBN 978-1-921867-28-6.
- ↑ Charles Higham (2009). Encyclopedia of Ancient Asian Civilizations, Infobase Publishing, p. 42.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baray» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.