Anar al contingut

Bariofarmacosiderita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bariopharmacosiderite, Scorodite, Alunite Supergroup-148788.jpg
Bariofarmacosiderita

La bariofarmacosiderita és un mineral pertanyent al grup dels arseniat hidratados en hidroxilos. Va ser descoberta com a espècie mineral en eixemplars procedents de la mina Clara, Oberwolfach, Wolfach, Baden-Württemberg (Alemània), que conseqüentment és la seua localitat tipo.[1] El nom, originalment bari-farmacosiderita, procedix de la seua composició química (presència de bari) i de la seua relació estructural en la farmacosiderita. Va ser modificat per la IMA en 2008.[2]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La bariofarmacosiderita es troba generalment com a cristals pseudocúbicos, de colors vius, més freqüentment anaranjado, pero també marró o vert. Presenta polimorfisme, existint la bariofarmacosiderita-C (cúbica) i la bariofarmacosiderita-Q (tetragonal).[3]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La bariofarmacosiderita és un mineral secundari produït per l'alteració d'arseniuros de ferro en presència de bari. Apareix associat a atres arseniat, especialment a escorodita i a carminita. No és un mineral especialment rar (es coneixen unes 150 localitats en el món, especialment en Centroeuropa)[4] pero no abunda en cap dels seus jaciments. En Espanya s'ha trobat en la mina de les Ferreras, en Camprodón (Girona), en la mina Juanita, en Collserola (Barcelona), en la mina L'Estrela, Pardos (Guadalajara) i en la mina del barranc del Carbó, en Chóvar (Castelló).[5] En Chile s'ha trobat en la mina Veta Negra, Terra Groga, (Copiapó) i en la mina Gran, La Serena, (Elqui).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Aufschluss, 45, 73-81..
  2. The Mineralogical Record, 39, 131-135.
  3. Canadian Mineralogist, 48, 1477–1485..
  4. «Bariopharmacosiderite. Mindat».
  5. Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 381-382.