Basileuterus melanogenys
La reinita carinegra[1] o chiví de galtes negres (Basileuterus melanogenys)[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al gènero Basileuterus. És nativa de l'est d'América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba únicament en les terres altes de les cordilleres Central i de Talamanca en Costa Rica i en Panamà, des de Chiriquí fins a Veraguas.[3]
Esta espècie pot ser prou comuna a rara i local en els seus hàbitats naturals: el sotobosque de boscs frondosos, boscs montanos siempreverdes i boscs secundaris. Parcialment en les quebrades ofegades pel bambú, aixina com en el sotobosque del bosc de roures; i no es dona en clars ni pasturages. En altitutés des de 1500 m fins a per damunt de la llínea forestal, uns 3500 m.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]La reinita carinegra medix uns 13 cm de llongitut i pesa 13 g. La corona és rufa, presenta llargues llistes superciliares blanques i cachetes negres. Les parts inferiors són verda oliva clar, el pit és gris-oliva, i la seua pancha és d'un to blanc groguenc. Abdós sexes són similars, pero les parts inferiors dels jovenils són més marrons, el seu pit és d'un gris més intens, i presenta dos franges de color canella en les ales.
Comportament
[editar | editar còdic]S'alimenta principalment d'insectes i menuts invertebrats, que captura en el sotobosque.
El seu cridat és un «tsit» greu, i la vora del macho és un farfullo ceceoso «tsi tsi wee tsi tsi wu tsi wee».
La parella construïx un niu en forma d'domo voluminós en una entrada en una zona inclinada o en un barranc, i la femella posa dos ous blancs.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie B. melanogenys va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Spencer Fullerton Baird en 1865 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Sant Josep, Costa Rica».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Basileuterus» prové del grec «basileuteros» (derivat de «basileus», que significa ‘rei’) aplicat per Aristóteles a un menut pardal generalment identificat com un Troglodytes, pero que també es conjectura podria ser un Phylloscopus o un Regulus; i el nom de l'espècie «melanogenys» es compon de les paraules del grec «melanos» que significa ‘negre’ i «genus» que significa ‘galta’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Els estudis genètics indiquen que la present espècie és germana de Basileuterus belli,[5] no obstant, els estudis no varen incloure a Basileuterus ignotus, que ya va ser considerada conespecífica en la #present.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]A pesar de la seua restringida distribució, segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[6] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Basileuterus melanogenys melanogenys Baird, 1865 – centre i sur de Costa Rica.
- Basileuterus melanogenys eximius Nelson, 1912 – oest de Panamà en les afores de Boquete, Chiriquí. La seua pancha és una miqueta més blanc que el de melanogenys.
- Basileuterus melanogenys bensoni Griscom, 1927 – oest de Panamà en les rodalies de Chitrá (Veraguas). En les seues parts inferiors és més blanc que eximius, presentant un gris més pur en la seua esquena.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de juny de 2026. P. 456.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 9 de juny de 2026.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Basileuterus melanogenys en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Basileuterus, p. 68; melanogenys, p. 247»
- ↑ (2010).Molecular Phylogenetics and Evolution.57(2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Curson, Quinn & Beadle New World Warblers ISBN 978-0-7136-3932-2
- Stiles and Skutch A guide to the birds of Costa Rica ISBN 978-0-8014-9600-4