Basilinna leucotis
El colibrí orejiblanco[1] (Basilinna leucotis), també denominat colibrí orella blanca, colibrí orelles blanques, colibrí orejiblanca, safir d'orelles blanques, safir orella blanca, safir orelles blanques, safir bicejudo o chupaflor orejiblanco,[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— , una de les dos pertanyents al gènero Basilinna. És nativa del sur d'Amèrica del Nort i oest d'América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un resident estival poc comú pero regular en l'extrem suroest d'Estats Units (surest d'Arizona), també està reportada en Nou Mèxic i Texas, encara que és molt manco freqüent en estos dos estats; d'a on es retira per complet en els hiverns boreales, aixina com també dels estats nortenys de Mèxic (Sonora, Chihuahua i Nou #León). És un resident permanent pero de distribució discontínua des del nort de Mèxic cap al sur, per Guatemala, El Salvador, Hondures, fins al sur de Nicaragua.[3]
Esta espècie és considerada de comuna a prou comuna en les seues hàbitats naturals: els boscs de pins, pins-carrasques i pins siempreverdes i en les vores i clars adjacents en flors. En altitutés entre 1200 i 3500 metro.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie B. leucotis va ser descrita per primera volta pel naturaliste francés Louis Pierre Vieillot en 1818 baix el nom científic Trochilus leucotis; la localitat tipo donada va ser: «Brasil», error, designat posteriorment «Orizaba, Veracruz, Mèxic».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Basilinna» prové del grec i significa ‘reina’; i el nom de l'espècie «leucotis», es compon de les paraules del grec «leukos» que significa ‘blanc’, i «ōtis» que significa ‘d'orella’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Inicialment va ser tractada en el present gènero, pero per molt temps va ser inclosa en el gènero Hylocharis, pero les diferències ecològiques, de comportament, vocals, de plomall i estructurals varen dur a separar-la nuevamemente en el present gènero. Es registren híbrits de la present espècie en Selasphorus platycercus, Eugenes fulgens i Cynanthus latirostris.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] i Clements Checklist/eBird [6] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Basilinna leucotis borealis Griscom, 1929 – nort de Mèxic (est de Sonora, oest de Chihuahua i sur de Coahuila al suroest de Tamaulipas); rara volta al suroest d'Estats Units (extrem surest d'Arizona).
- Basilinna leucotis leucotis (Vieillot, 1818) – terres altes del centre i sur de Mèxic (sur de Durango i Sant Luis Potosí) fins a Guatemala.
- Basilinna leucotis pygmaea Simon & Hellmayr, 1908 – terres altes del Salvador, Hondures i el nort de Nicaragua.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 25 de febrer de 2025. P. 129.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 8 de maig de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Basilinna leucotis en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Basilinna, p. 68; leucotis p. 225»
- ↑ Plantilla:IOC Trochilidae
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.