Basra (Marroc)

Al-Basra va ser una antiga ciutat marroquina, coneguda com Basra al-Hamra («Basra la Roja») per estar situada entre dos cerros de terra roja, a on la llum solar apareix en este color i que va ser la capital d'estiu de la dinastia idrisí (de el IX a el X). El seu nom es devia a la ciutat de Basora en Iraq i estava situada en la ruta entre Suk al-Arba i Uezán, a uns 40 km de la costa del Atlàntic i uns 20 km al sur d'Alcazarquivir (Ksar al-Kebir).

Provablement ocupava el lloc de la ciutat romana de Tremulae i es va fundar en la mateixa época que Arcila (Asila) segurament per Idrís II al començament de el IX. Quan Muhámmad ben Idrís (828-836) va repartir els seus dominis, la ciutat va correspondre al seu germà al-Kasim ben Idrís II, junt en Tànger i les seues dependències. El geógrafo àrap Ibn Hawqal en el IX la va descriure com un centre comercial pròsper que produïa cotó i cereals.

En mitat de el X, quan el general Yawhar (al servici del califa fatimí Abu Temen Maad al-Muizz Lidinillah, 952–975) va conquistar el Magreb (958-960), al-Basra es va convertir en la capital d'un chicotet Estat idrisí feudatario dels fatimíes que incloïa el país dels Ghumara i el Rif, baix el príncip idrisí Hassan ibn Gannun. El 6 d'octubre del 973, el territori va ser conquistat pel califa omeya de Còrdova al-Hakam II. Llavors es va establir allí Yahya ibn Hamdun, que va governar pel seu conte pero va ser expulsat per Yusuf Buluggin ben Ziri (972-984), que va arrasar les fortificacions (979), encara que va ser rebujat finalment pels bereberes zanata i els cordovesos. Al-Bakri encara la va mencionar com una vila de certa importància en mesquites, jardins, pastures i camps de cultiu. Pero, a finals de el XI o en el XII, va entrar en decadència i es va abandonar progressivament. En el XV, en temps de León l'Africà, estava totalment en ruïnes.

Actualment només queden en peu les muralles. Va ser excavada a partir de 1980.