Bassa de Siecha

Bassa de Siecha és el nom donat a una figura votiva d'orfebreria atribuïda a la cultura muisca, descoberta en 1856 en una de les estanys de Siecha, en l'altiplano cundiboyacense de Colòmbia. La peça es va associar en fonts posteriors en les pràctiques rituals descrites en les cròniques relacionades en la llegenda d'El Dorat. La figura va desaparéixer despuix del seu trasllat a l'estranger i no es conserva en coleccions públiques accessibles.

Descobriment i destí

En 1856, dos germans —Joaquín i Bernardino Tovar— varen realisar treballs de desaiguador en una dels estanys de Siecha, a on varen trobar una figura d'or en forma d'embarcació votiva. Este objecte va ser arreplegat i posteriorment publicat pel mege i historiador Liborio Zerda en la seua obra El Dorat (1883), a on ho va interpretar en relació en les cerimònies narrades en les cròniques sobre els muiscas.

La peça va ser adquirida per un coleccioniste i després pel diplomàtic Salomón Koppel, qui la va vendre a un museu en Alemània en el XIX. Durant el trasllat per via marítima al port de Bremen, la figura es va perdre com a conseqüència d'un incendi en el depòsit a on es trobava durant els tràmits d'aduana.

Relació en El Dorat

La figura de la Bassa de Siecha va ser interpretada per estudiosos de el XIX com una representació de la cerimònia descrita en les primeres cròniques espanyoles en la regió dels muiscas, en la que un cacic cobert de pols d'or realisava ofrenes en un estany sagrat. Esta conexió va influir en la construcció de la llegenda d'El Dorat en Europa i Amèrica durant el periodo colonial i posteriors sigles.

Investigacions arqueològiques posteriors han matisat estes interpretacions, senyalant que, encara que estes figures estan associades en pràctiques rituals d'ofrena a l'aigua**, els detalls concrets de les cerimònies descrites per cronistes poden no coincidir directament en el significat simbòlic original dels objectes votivos muiscas.

Vore també

• Estanys de Siecha
• El Dorat
• Bassa muisca