Bassa muisca
La '___protected_title_0___' o '___protected_title_1___' és una peça d'orfebreria precolombina votiva elaborada per la cultura muisca en la regió geogràfica que actualment correspon al centre de Colòmbia. La peça es troba exhibida en el Museu de l'Or de Bogotà.[1] S'estima que la figura va ser elaborada entre els anys 600 i 1600 d. C. per fundició a la cera perduda en or en una chicoteta cantitat de coure.[2]
La figura fa alusió a la cerimònia de la llegenda d'El Dorat. Representa l'acte d'investidura de poder dels caps muiscas que se celebrava en l'estany de Guatavita, en el qual el hereu del cacicazgo cobria el seu cos en or en pols i acompanyat del poble tirava or i esmeraldes com a ofrena als deus.[3] La peça té una base en la forma d'una embarcació de troncs en unes dimensions de 19,5 x 10,1 cm i vàries figures sobre la bassa; la figura de major tamany que es destaca en la mitat aparentment representa al cacic, el qual està adornat en tocats, narigueras i orejeras, medix 10,2 cm d'altura i està rodejat pels seus soldats que porten estandarts.[2]
Història
[editar | editar còdic]Va ser trobada per llauradors a principis de 1969 en una cova de la vereda Lázaro Fonte del municipi de Pasca (Cundinamarca) dins d'una vasija de ceràmica,[4] la qual està adornada en l'exterior en una figura humana, el rostre de la qual presenta dents esmolades.[2] A la seua trobada, el sacerdot del municipi Jaime Recalcament va protegir la peça de la seua venda o fundició fins que esta va ser adquirida pel Museu de l'Or.[1] Des de llavors, la peça mai ha eixit del país.[5]
Previ a la troballa d'esta peça va existir una atra figura similar que va ser trobada en 1856 en les estanys de Siecha.[6] Dita bassa, que va ser cridada la Bassa de Siecha, va ser exposta a la llum pública per primera volta en l'any de 1883, en el llibre "El Dorat" de Liborio Zerda, la qual cosa va despertar un renovat interés per la llegenda. La bassa va passar a mans del coleccioniste Salomón Koppel qui la va vendre al Museu Real de Berlín, ya que en aquell llavors no existia en Colòmbia cap tipo de llegislació que protegira estos bens patrimonials. El museu va conseguir traure-la del país de forma llegal, no obstant a la seua arribada al port alemà de Bremen, el barco a on era transportada es va incendiar, en la qual cosa la bassa de Siecha va desaparéixer.[7]
Image en billet
[editar | editar còdic]Una série de billets de 2 pesos colombians que va emetre el Banc de la República en 1972 presentava l'image de la bassa muisca en el revers i el retrat de Policarpa Salavarrieta en l'anvers. Dit billet es va imprimir en sis emissions fins a 1977.[8]
Image en estampilles
[editar | editar còdic]Una série d'estampillas va ser emesa per Adpostal el 29 d'abril de 2004 en l'image de la bassa muisca.[9] Els fulls filatèlics tenien un tamany de 84 x 62 mm i estaven conformades per dos estampilles en valors de $1.700 i $2.000. Es varen emetre en total 70.000 fulls d'esta série, les quals es varen posar a la venda el 31 d'octubre de 2004.[10]
Image en escuts de municipis
[editar | editar còdic]Dos municipis colombians en el departament de Cundinamarca tenen l'image de la bassa muisca en les seues escuts. En l'escut del municipi de Sesquilé representa la relació de la cultura Muisca en l'estany de Guatavita, la qual es troba en la seua jurisdicció.[11] En l'escut del municipi de Pasca la figura de la bassa fa referència al lloc en a on esta va ser trobada.[12]
.svg){kind=link}
Exhibició
[editar | editar còdic]La bassa muisca és una de les figures centrals exhibides en la sala L'ofrena, ubicada en el tercer pis del Museu de l'Or.[13] En la sala es mostra la bassa muisca en l'última de les sis vitrines circulares com una figura que introduïx el rito i la llegenda d'El Dorat, el qual es presenta a continuació a través d'un espectàcul de llum i sò.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «La bassa muisca i el Dorat». Ret Cultural del Banc de la República en Colòmbia. Consultat el 27 d'abril de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Botero Cuervo, Clara Isabel (2008). Museu de l'Or, Bogotà: Banc de la República, p. 210-212. ISBN 978-958-664-206-4.
- ↑ Botero Cuervo, Clara Isabel (2007). Museu de l'Or: patrimoni milenari de Colòmbia, Bogotà: Banc de la República, p. 212.
- ↑ «Breçol de la bassa d'or Muisca». Biblioteca Nacional de Colòmbia. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2012. Consultat el 25 de juliol de 2011.
- ↑ «Bassa Muisca: símbol del Dorat». Proexport. Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2011. Consultat el 25 de juliol de 2011.
- ↑ Zerda, Liborio (1972). El Dorat, Bogotà: Biblioteca Banc Popular, p. 32-35.
- ↑ «Estanys de Siecha». Guasca Turística. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2011. Consultat el 25 de juliol de 2011.
- ↑ «Billets de 2 pesos». Colecció virtual numismàtica. Consultat el 17 d'agost de 2011.
- ↑ «Estampilla sobre la cerimònia del Dorat». Banc de la República. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2007. Consultat el 29 de març de 2012.
- ↑ «Emissions colombianes més d'octubre». Afitecol. Consultat el 29 de març de 2012.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Sala de l'Ofrena». Museu de l'or. Consultat el 29 de juliol de 2011.
- ↑ «Exposició del Museu de l'Or de Bogotà». Museu de l'or. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2012. Consultat el 29 de juliol de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balsa muisca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.