Sol de Echenique

Sol de Echenique

Sol de Echenique o Placa de Echenique fa referència a una peça prehispánica d'or que va ser regalada al president peruà José Rufino Echenique en la visita que va realisar al Cusco en 1853. Va ser declarat com Patrimoni Cultural de la Nació per mig de Resolució Viceministerial N° 000149-2021-VMPCIC/MC.

Descripció

Image esquemàtica.

La Placa de Echenique és una peça d'orfebreria composta en un 90% d'or, 5% d'argent i 5% de coure, de 13,5 cm de diàmetro. Presenta moltes figures dins del círcul central i unes atres que es repetixen simètrica i ordenadament en vint porcions perifèriques a on destaquen rostres humans, la lluna en creixent o menguante, rombos, quadrats, ovoides i atres símbols. Es desconeix el significat de dits signes per lo que es conjectura que varen poder ser calendaris solars o llunars.

Història

Datació

L'arqueòlec nortamericà John H. Rowe va datar l'elaboració de la placa cap al 500 A.C. Luis Guillermo Lumbreras va afirmar que el mencionat disc correspon a un pectoral de la cultura preincaica de Marcavalle en el Cusco i que calculava la seua antiguetat en 3000 anys per lo que seria un objecte contemporàneu a les cultures Paracas i Chavín. També s'especula que seria un adorn que portarien només els gobernant incas.

Atres estudis realisats pel doctor Juliol C. Tello en 1923 varen indicar que l'iconografia del disc es relaciona en el deu Wiracocha. Ademés, el historiador anglés Clements R. Markham en el seu llibre The Incas of Peru (1910), va argumentar que el disc podria tractar-se d'un calendari llunar relacionat en les festes i cerimònies de cada més de l'any.

Descobriment i destí

Rèplica en gran tamany de l'objecte, exhibit en el desaparegut Museu de la Nació en Llima.

L'objecte d'or va ser regalat per un personage cusqueño al president junt en un tupo i atres objectes antics. El historiador anglés Clements R. Markham va conéixer la peça en diàlec en el president el 25 d'octubre de 1883 i va realisar un dibuix de la mateixa. En el XX, el historiador Juliol C. Tello va realisar investigacions i va averiguar que totes les peces regalades a Echenique varen ser enviades a Santiago de Chile i extraviades en un incendi. No obstant, el disc va reaparéixer en poder del coleccioniste alemà Eduardo Graffon qui en 1912 ho va vendre a un atre coleccioniste cridat George G. Heye qui ho va obsequiar al Museu de l'Indi Americà en Nova York a on va ser registrat baix el número 3/4875.

Restitució

Des de 2017, les autoritats peruanes han gestionat la devolució al Perú de la peça d'or, que s'exhibix en la sèu de Washington D. C. del Museu de l'Indi Americà.

En 2019 l'Institut Smithsoniano, gestor del museu nortamericà, va accedir a realisar el préstam de la peça per a una exhibició itinerant en Cusco.

Entrega de l'artefacte al alcalde de Cusco Víctor Boluarte per part del president del Perú Francisco Sagasti durant la cerimònia del Inti Raymi en la fortalea de Sacsahuamán.

El 19 de juny de 2021, any del Bicentenario de l'Independència del Perú, la peça dorada va ser restituïda al Perú en una cerimònia de presentació en Palau de Govern en l'assistència del president Francisco Sagasti i representants de la cancilllería peruana i del Ministeri de Cultura, Víctor Boluarte, alcalde del Cusco i, Lisa Kenna, embaixadora d'Estats Units.

Va ser tornada oficialment al poble cusqueño i als pobles originaris, representats en l'alcalde de Cusco Víctor Boluarte, per part del president del Perú Francisco Sagasti el 24 de juny durant la cerimònia del Inti Raymi en la fortalea de Sacsahuamán.

Bibliografia

• Angles Vargas (1988). Història del Cusco Incaico Tom I, Llima: Industrialgrafica S.A..