Anar al contingut

Batán (pedra de moldre)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batán (pedra de moldre)
Archiu:Piedra batan arequipa.jpg
Batán usat per a fer ocopa.

El batán o maray és un utensili de cuina lítico prehistòric utilisat en Perú,[1] Bolívia[2] i el nort de Chile per a moldre diferents tipos de grans, llegums i chiles. Li'l coneix també com pecana en algunes regions del sur occidental de Bolívia i del nort d'Argentina.

Característiques

[editar | editar còdic]

Consta d'una pedra plana major que pot aplegar a uns 40 cm d'alt i fins a 60 cm de diàmetro o costat, el batán mateix; i una pedra per a moldre cridada ungla o mama i a voltes en Perú pero no es confonguen. La més chicoteta és cridada wawa. L'ungla se sosté en abdós mans i s'engrunsa sobre els aliments. Segons lo que es vullga fer en ell, se sosté el pes de l'ungla llaugerament sobre el batán, se li deixa eixercir el seu pes o es pressiona. També es modulen els moviments en moldre. El mòlt es pot fer en sec o en aigua o oli.[3]

Bolívia

[editar | editar còdic]
Archiu:Batán de mano. caps block 3
Batán de mà en ají

Molts tipos d'aliments són processats d'esta manera en les vivendes de l'occident bolivià, es va estendre als departaments de Cochabamba, Tarija i part de Santa Creu. L'us més comú és per a moldre la llajwa. Per a la població d'esta zona la llajwa feta en batán té un sabor superior a la preparada en licuadora. S'usa també, entre atres coses per a descascarar els grans del seu salvat, per a netejar la quinua del seu alcaloide, per a trencar (chanka en quechua) grans, esclafar i trizar la papa plana i inclús per a fer farina en chicotetes cantitats. El seu us és tan prevalente que inclús en moderns edificis de departaments en la ciutat de La Pau es conta en un chicotet batán incorporat en el amoblado de cuina.


Referències

[editar | editar còdic]