Batalla de Éfeso

Archiu:Map Greco-Persian Wars-ru.svg

Batalla de Éfeso

La batalla de Éfeso (498 a. C.) va ser una batalla de la rebelió jónica en la que el sátrapa Artafernes va derrotar a les forces dels insurrectos jonios, venjant aixina el lloc de Sardes.

Preludi

Els grecs jónios, aliats llavors al poderós Imperi persa, s'havien sublevat contra els perses a instigació d'Aristágoras de Mileto. Despuix del tumult, ell havia viajat duent la petició d'ajuda per les ciutats gregues. Esparta havia rebujat enviar qualsevol tipo de respal pero Atenes va acordar enviar 20 barcos, i Eritrea, que devia un deute de honor al milesio, va enviar cinc. L'eixèrcit combinat jónico, ateniense i eritreo va sitiar i va cremar Sardes. Aristágoras no havia participat en esta missió, pero havia permaneixcut en Mileto i va confiar el mando dels jónios al seu germà Charopines i a un atre ciutadà cridat Hermofanto, durant el lloc de Sardis, els perses havien oferit resistència, i els jonios i els seus aliats s'havien retirat cap als seus barcos en Éfeso.

La batalla

Despuix de la destrucció de Sardes, Artafernes, que fins a llavors havia conseguit amagar-se en la seua acrópolis junt en una forta guarnició durant el sitie, va reunir a un eixèrcit persa per a perseguir als rebels jonios. Va seguir de prop a l'eixèrcit grec que es retirava a Éfeso (que estava a aproximadament a tres dies de Sardes). Els grecs varen formar fòra de les muralles de la ciutat per a rebre l'atac persa. Varen aguantar lo que varen poder, pero els perses varen eixir victoriosos. Molts dels grecs varen ser assessinats, incloent el comandant eritreo Eualcides.

Referències

• Herodotus, The Histories, Book Five, chapter 102. (Proyecte Gutenberg)