Batalla de Chaul
La batalla de Chaul va ser una batalla naval entre els portuguesos i una flota dels mamelucos egipcíacs en març de 1508 en el port de Chaul en l'Índia. La batalla va acabar en una victòria dels mamelucos. Va seguir al sege de Cananor, en la que una guarnició portuguesa va resistir en èxit un atac dels governants de l'Índia del sur. També va ser la primera derrota naval portuguesa en l'Oceà Índic.[1]
Preludi
[editar | editar còdic]Abans, els portuguesos havien segut principalment actius en Calicut, pero la regió del nort de Gujarat era inclús més important per al comerç i un intermediari essencial per al comerç entre l'est i l'oest: els Gujaratis duyen espècies de les Moluccas aixina com seda de la China, i després ho venien als egipcíacs i àraps.[2]
No obstant les intervencions portugueses en el propòsit de monopolisar el comerç estaven interrompent el comerç de l'Oceà Índic, amenaçant els interessos àraps aixina com interessos veneciano en el comerç de les espècies, i que els era possible per al portuguesos a vendre a preus més baixos que els venecians en el comerç de les espècies en Europa. Venècia va trencar per això les relacions diplomàtiques en Portugal i escomençat a buscar maneres per a contrarrestar la seua presència en l'Oceà Índic, enviant per a això un embaixador als mamelucos egipcíacs.[3] Venècia va negociar per a que els aranzel egipcíacs anaren més baixos per a que hi haguera millor competència en els portuguesos i va sugerir que es prengueren "remeis ràpits i secrets" contra els portuguesos. El sobirà de Calicut, el Zamorín, també va enviar un embaixador per a demanar ajuda contra els portuguesos.[4]
Com tenien poc en poder naval, els mamelucos varen tindre que dur fusta del Mar Negra per a construir els barcos, dels quals la mitat varen ser interceptats pels soldats de l'Orde de Sant Juán de Jerusalem en Rodas, per lo que només una fracció de la flota prevista podrà ser reunida en Suez.[2] La fusta era llavors transportada per terra en l'ajuda de camellos i reunida en el Suez de la part de la Mar Rojo, a on era convertida en una flota de guerra naval baix la supervisió de constructors veneciano.[4]
Preparacions
[editar | editar còdic]La flota mameluca va partir finalment en febrer de 1507 baix el mando d'Amir Husain Al-Kurdi per a contrarrestar l'expansió portuguesa en l'Oceà Índic i va aplegar en el port indi de Diu en 1508 en acabant de que hi haguera retarts de sometre a la ciutat de Yeda.[2] La flota consistia de sis barcos redons i de sis galeras grans cridades galleasses. 1500 combatents estaven a bordo, entre ells es trobava també l'embaixador del Zamorin de Calicut, Mayimama Mārakkār.[4]
La flota tenia com a missió unir-se en Malik Ayyaz, un ex esclau rus, que estava al servici del Sultan Mahmud Begada del Sultanato de Gujarat, que era cap naval i governador de Diu.[2] La flota també planejava unir-se en el Zamorin de Calicut i després atacar i destruir totes les possessions portugueses en la costa hindú, pero el Zamorin, quí esperava a la flota mameluca en 1507, ya havia deixat el lloc.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]- Batalla de Cananor
- Índia portuguesa
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Tide of Empires: 1481–1654 Peter Padfield p.62ff
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Foundations of the Portuguese empire, 1415–1580 Bailey Wallys Diffie p.234ff
- ↑ Foundations of the Portuguese empire, 1415–1580 Bailey Wallys Diffie p.230ff
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Logan, William (2000). Malabar manual, 3rd AES reprint edició, Asian Educational Services. OCLC 50117065. ISBN 81-206-0446-6.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Subrahmanyan, Sanjay: The Portuguese Empire, 1500-1700. A Political and Economic History. London: Longmans. 1993. ISBN 0-582-05068-5. (anglés).
- Monteiro, Saturnino: Portuguese Siga Battles Volume I – The First World Siga Power. 1139-1521. Lisbon: Editora Sá dona Costa. 2000. ISBN 9789899683600 (anglés).
- Pissarra, José: Chaul i Diu, 1508 i 1509: O Domínio do Índic. Lisbon: Tribuna dona História. 2002. ISBN 9789728563851. (portugués).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Chaul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.