Diu
Diu, Dicea o Dike (en grec: Δίκη, Díkê)[1] és, en la mitologia grega, la personificació de la «Justícia», com a voltes és traduït.[2] La deesa representa la justícia en el món humà. En algunes fonts romanes apareix en el nom de Astrea (en grec: Ἀστραία o Ἀστραίη, llatí: Astraea). El seu equivalent en la mitologia romana era Iustitia, que també s'adapta com a «Justícia». En els texts órficos també pot aparéixer com Diceósina.
Família
[editar | editar còdic]Segons la Teogonía d'Hesíodo, era una filla de Zeus i Temis:
«En segon lloc [Zeus], es va dur a la lluenta Temis que va parir a les Hores, a Eunomía, a Diu i a la floreciente Irene, les quals protegixen les collites dels hòmens mortals; i a les Moiras, a els qui el prudent Zeus va otorgar la major distinció».[3]
Mentres la seua mare representava la justícia divina, ella personificaba la justícia en el món dels hòmens. Els poetes romans, en canvi, i sempre en contexts sobre catasterismes, la feyen filla d'Astreo i Eos:
«Hesíodo la crida filla de Júpiter (Zeus) i Temis. Arato diu que es creu que és filla de Astreo i Aurora (Eos), que va viure en l'época de l'Edat d'Or dels hòmens i va anar el seu líder».[4]
Hesiquía (Ἣσυχια), açò és, la «Tranquilitat» d'esperit, era la seua filla alegórica, sense que es mencione consorte algun.[5]
Per als órficos Justícia (Dike) és engendrada per Llei (Nomos) i Pietat (Eusebia).[6]
Descripció
[editar | editar còdic]Diu vigilava actes dels hòmens i s'acostava al tro de Zeus en planyences cada volta que un juge violava la justícia.[7] Era l'enemiga de totes les falsetats, i la protectora de la sapient administració de la justícia.[8] En freqüència li la crida auxiliar o consellera (πάρεδρος - paredro - o ξύνεδρος) de Zeus.[9]
En les tragèdies, Diu apareix com una divinitat que castiga severament tota injustícia, vés-la pel manteniment de la justícia i penetra en els cors dels injusts en l'espasa feta per a ella per Aisa.[10] En este paper està estretament relacionada en les Erinias,[11] encara que el seu comés no és solament castigar l'injustícia sino també recompensar la virtut.[12] L'idea de Diu com a personificació de la justícia es desenrolla en major perfecció en els drames de Sófocles i Eurípides. Va ser representada sobre el cofre de Cípselo com una bella deesa, tirant d'Adicia (l'injustícia) en una mà mentres en l'atra subjectava la vara en la que la colpejava.[13]
En el poema de Parménides li la nomena junt a la seua mare Temis, i rep l'epítet de "la dels múltiples castics".
En el nom de Astrea apareix en i Estacio, Silvas 14, 2.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Mitologia|20px|Vore el portal sobre Mitologia]] Portal:Mitologia. Contingut relacionat en Mitologia.
- Temis
- Iustitia
- Adicia
- (99) Dike
Bibliografia
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En llatí: Iustitĭa
- ↑ Manuel F. Galiano, La transcripció castellana dels noms propis grecs (apartat 283); segona edició; Societat espanyola d'estudis clàssics (1969): «Problema difícil és el de si no es farà necessari traduir, en lloc de transcribir els noms de diversos sers mitològic més o menys lligats en determinats actes i qualitats abstractes o objectes o substàncies determinades (...); recomana la forma «Justícia» i que «Diu» sona lleig, pero vàlit.
- ↑ HESÍODO: Teogonía 901.
- ↑ De Astronomica II, 25 (Verge)
- ↑ PÍNDARO: Píticas (Πυθιόνικοι) viii.1. Cf. Biblioteca mitològica i.3.1. HIGINO: Faules 183. DIODORO SÍCULO: Biblioteca de Història v.72.
- ↑ Rapsòdia órficas, fr.159 (Kernel), citat en Hermias, sobre Platón, Fedro 154, 14 (Couvr.)
- ↑ V: Treballs i dies 239 i ss.
- ↑ Himnes órficos 42, 61.
- ↑ SÓFOCLES: Edipo en Colon 1377. PLUTARCO: Vides paraleles; Alejandro 52. FLAVIO ARRIANO: Anábasis d'Alejandro Magne iv.9. Himnes órficos 61, 2.
- ↑ ESQUILO: Les coéforas i ss.
- ↑ ESQUILO: Les euménides 510.
- ↑ ESQUILO: Agamenón 773.
- ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia v.18. Cf. EURÍPIDES: Hipólito 1172.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dice» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.