Anar al contingut

Batisteri de Cremona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batisteri de Cremona

El batisteri de Cremona (Plantilla:Lang-it) és un batisteri —edifici destinat al rito del batisme cristià— italià de el XII que està situat junt a la catedral de Cremona i tanca pel sur la plaça de la catedral. Té 34 metros d'altura i un diàmetro de 20.50 metros; la planta de l'edifici és octagonal, en referència numerológica al huit (una referència al cult de sant Ambrosio de Milà, que simbolisa l'Octau Dia de la Resurrecció i, des de llavors, el Batisme, l'unió del sèt, el temps, més l'un, Deu). En el Duomo i el seu campanar, el famós Torrazzo vaig donar Cremona —símbol de la ciutat i la torre més alta a principis de l'Itàlia moderna— constituïxen un dels conjunts més emblemàtics de l'Itàlia del nort de la transició romànic- gòtic lombardo, l'últim evident en la preferència per les parets de rajola nuetes.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Wolf-Dietrich-Klebeband Städtebilder G 063 .jpg
La festa del bou (Giovan Maria Cippelli, 1572)

El batisteri de Cremona és un edifici de planta octogonal de color rosat que medix 34 m d'alt i 20,50 m de diàmetro. El seu cim està arrematat per una llanterna.

La seua construcció va començar en 1167 i va ser realisat en mampostería de rajola roja (laterizi). En 1370, va ser colocada l'estàtua de bronze del arcàngel Gabriel que es troba prop de la volta. El seu abovedamiento, en cúpula, va anticipar en casi dos sigles la famosa cúpula de la catedral de Santa María del Fiore. No obstant, va anar durant l'época de la Renaixença, despuix de vàries restauracions i ampliacions, quan l'edifici va prendre l'aspecte actual (varen ser refets, entre uns atres, el paviment, el recobriment en marbre d'algunes parets i el sostre en la volta, la pila bautismal (1531) i el nàrtex (1588) de l'entrada, en estil romànic, obra de Angelo Nani). Sembla que en el XV estava conectat a la catedral per un pòrtic i estava rodejat de llocs.

Exterior

[editar | editar còdic]
La catedral, la frontera de la qual és un dels eixemples més acabats del romànic de tota Europa, i el batisteri

Els costats, vorejats per contraforts angulars en la vora, estan oberts per chicotetes finestres en una o dos llums que solament allaugeren la seua apariència. Tots els costats de rajola també estan marcats per semicolumnas estretes que no conseguixen donar ímpetu a la construcció

Originalment, l'edifici tenia tres portes, pero les del sur i l'est es varen tancar en 1592. Solament queda la porta nort que dona a la plaça. Està composta per un pòrtic en dos lleons, similar al pòrtic alvançat (protiro) del Duomo de Cremona.

El seu revestiment és de marbre que s'assembla a l'apariència de la frontera del Duomo, pero solament en alguns costats ya que uns atres són de rajola roja vist.

En la part superior hi ha una galeria adornada en menuts arcs típicament romànics reprenent alguns elements de la catedral propenca.

En el costat sur estan en el mur les unitats de mida locals de 1388.

Interior

[editar | editar còdic]
Archiu:Paolo Monti - Servizio fotografico - 6357528.jpg
El batisteri vist des de lo alt en una foto de Paolo Monti
Interior de la cúpula

L'interior, construït en rajoles roses, té forma de cúpula gòtica. La llum penetra en l'interior per la llanterna en el sostre, i en la part central de cada costat, per una série de dobles finestres menudes.


L'alçat interior està molt més articulat que l'exterior. En cada u dels costats tres arcs desiguals sobre columnes marquen el nivell més baix, una decoració sòbria sobre el fondo de rajola. De cada capitel s'eleva una lesena plana que s'eleva fins al primer rebanc marcat per un renc continu perimetral de menuts arcs en relleu colgantes. Sobre ella hi ha dos nivells, dos logias que consistixen en finestres geminadas (tres a cada costat, les més chicotetes més altes), també dividides per rebancs en arcs. Solament la doble série de biforas centrals (finestres de dos vans) allumena, ya que les atres dobles finestres que les acompanyen són cegues.

La pila bautismal central consistix en una conca octogonal monolítica de marbre roig de Sant'Ambrogio vaig donar Valpolicella, prop de Verona, obra de Lorenzo Trotti (1527). Està coronada en una estàtua dorada del Crist risorto. (Crist resucitat).

Un crucifix del trecento donació d'una germandat en 1697 domina l'altar situat front a l'entrada. En els costats, dos altars, un a l'esquerra en una Madonna Addolorata ( Verge Dolorosa) atribuïda a Giacomo Bertesi, i l'atre a la dreta, dedicat a Sant Blas (encarregat per la germandat ciutadana dels cardadores de llana entre 1592 i 1599).

Dos estàtues de fusta que representen a Sant Filippo Neri i a Sant Giovanni Battista, obres de Giovanni Bertesi, aixina com atres estàtues i restants de l'época medieval completen el patrimoni.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons