Beacon Explorer-A
Beacon Explorer-A, també conegut abreviadament com BE-A i com Explorer S-66A va ser un satèlit artificial de la NASA dedicat a l'investigació de l'ionosfera terrestre. Va ser llançat el 19 de març de 1964 per mig d'una eixida Delta des de Veta Canyar, pero un fallo de la tercera etapa va impedir l'inserció en òrbita del satèlit, que va caure en l'oceà Atlàntic sur.
Objectius
[editar | editar còdic]L'objectiu de Beacon Explorer-A era estudiar l'ionosfera terrestre.
Característiques
[editar | editar còdic]Beacon Explorer-A tenia forma de prisma recte octogonal de 24,5 cm d'alt per 45,7 cm de diàmetro. Portava una sonda electrostàtica, una baliza de radi, un reflector làser passiu i un experiment de navegació.
Referències
[editar | editar còdic]- Wade, Mark. «BE» (en anglés). Consultat el 23 d'agost de 2009.
- NASA. «Beacon Explorer-A» (en anglés). Consultat el 23 d'agost de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Beacon Explorer-A» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.