Anar al contingut

Begonia boliviensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Begonia boliviensis.jpg
Begonia boliviensis (Begonia boliviensis)

Begonia boliviensis és una espècie de la família de les begonias Begoniaceae, introduïdes a Europa en 1864 per Richard Pearce que la descobrix en els Vages bolivianos, encara que l'espècie havia segut prèviament identificada per Hugh Weddell en la mateixa regió pero no introduïda.[1]

Begonia boliviensis té un interés històric especial per als jardiners, sent una de les espècies usades per John Seden en produir el primer híbrit Begonia × tuberhybrida (begonia tuberosa) fet en Anglaterra, B. × sedenii.[2]

Va ser exhibida per volta primera en el "International Horticultural Show" de París, en maig de 1867, atraent molta atenció a botànics i horticultores, "més que a qualsevol una atra planta vista en tal magnificiente exhibició."[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els talles de Begonia boliviensis ixen d'una corona radicular tuberosa, alcançant una altura d'entre 3 a 5 dm; florés, produïdes en parells o de tres en curtes branques des dels ànguls de les fulls oblicuas i lanceoladas, lluentes anaranjadas/roses, compostes de quatre segments punteados.

Distribució

[editar | editar còdic]

L'espècie és originària de boscs núvols montanos del costat este dels Vages en Bolívia i en Argentina. Li'l troba típicament en ales rocoses prop de cursos d'aigua, a on la competència vegetal és baixa.[3]

En la descripció en Hortus Veitchii es llig:

"Una molt bonica planta en flors caedizas escarlates, de Bolívia, enviades per Richard Pearce, i d'un gran interés per ser una de les espècies originals de les que es poden traure numeroses varietats de jardí, popular en els nostres dies."[4]

El cultivar, Begonia boliviensis Bonfire està àmpliament disponible comercialment i pot usar-se en tests, o en bardices a l'aire lliure. Posseïx flors anaranjadas lluentes, acampanuladas, cobrint la planta des de fins de primavera a fins de l'estiu, en fullage serrat accentuat per màrgens rojos, i alcança 5 dm d'altura.[5]

Hibridació

[editar | editar còdic]

A penes introduïda a Anglaterra, John Seden, el gerent de James Veitch & Sons de Chelsea, Londres, exitosamente va creuar B. boliviensis i una atra espècie andina, creent-se ser B. veitchii. Aixina va ser el primer híbrit de "begonia tuberosa" alcançat en Anglaterra.[2] I eixe nova varietat híbrida es va nomenar B. × sedenii Hort., i va ser distribuïda en 1870, havent segut guardonada en la "Silver Floral Medal" de la Royal Horticultural Society.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Begonia boliviensis va ser descrita per Alphonse Pyrame de Candolle i publicat en Annales dones Sciences Naturelles; Botanique, série 4 11: 122. 1859.[7]

Sinonímia
  • Begonia argentinensis Speg.
  • Begonia boliviensis var. latitepala Irmsch.
  • Begonia boliviensis var. volcanensis L.B.Sm. & Schub[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 James Herbert Veitch (2006 reprint). , Caradoc Done, pp. 455. ISBN 0-9553515-0-2.
  2. 2,0 2,1 , pp. 456.
  3. Bobby J. Ward (2004). [1], Timber Press, pp. 83. ISBN 0-8819269-6-5.
  4. , pp. 231.
  5. «Begonia boliviensis Bonfire». www.greenbeam.com. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2008. Consultat el 14 de novembre de 2008.
  6. Irish Gardening (1909) Vol. 4 p. 98
  7. «Begonia boliviensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de setembre de 2012.
  8. Begonia boliviensis en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Zuloaga, F.O. & O Morrone (eds.) 1996. Catàlec de les plantes vasculars de la República Argentina. I. Pteridophyta, Gymnospermae i Angiospermae (Monocotyledonae), II. Dicotyledonae. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 60, 74, 1999
  • Bailey, L. H. & I. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  • Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  • López, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vaig vore, 1–152. Tesis Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
  • Saravia, I. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
  • Serrano, M. & J. Terán. 2000. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
  • Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]