Berat
Berat (en albanés: Berat o Berati) és un municipi i una ciutat d'Albània, capital del comtat de Berat. Durant el règim comuniste li la va conéixer com "la ciutat de mil finestres" o com "la ciutat museu".
Berat posseïx tres caixcos antics: Mangalem, Gorica i Kalaja i moltes mesquites i iglésies. En 2008, l'Unesco va declarar el centre històric de la ciutat Patrimoni de la Humanitat, en una denominació conjunta en el centre històric de Gjirokastra.[1] També és sèu episcopal ortodox.
El municipi es va crear en 2015 per mig de la fusió dels antics municipis de Berat, Otllak, Roshnik, Sinjë i Velabisht, que varen passar a ser unitats municipals.[2] Té una població total de 60 031 habitants (2011), en un àrea total de 379.98 km².[3] La població en els seus llímits de 2011 era de 32 606 habitants.[4]
Situació i llocs d'interés
[editar | editar còdic]Berat està ubicada junt al riu Osum, que rodeja a la vall central albanés per una alvançada de nivell. Sobre un alt estratègic es troba el castell, que ademés d'albergar una chicoteta ciutat, posseïx vàries iglésies i mesquites. Al seu costat contrari està la plaça històrica del Gorica. Baix del castell les pomes del Mangalem aixina com el centre de la ciutat, hui en expansió. Anteriorment la ciutat tenia numerosos edificis circulares desenrollats en el règim comuniste.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat és considerada la més antiga d'Albània, en un assentament que havia existit des de el VI, quan va ser un poblat-fortalea de la tribu dels ilirios en l'antiga frontera entre Iliria i Epiro. Conegut com Antipatrea, esta tribu va ser eliminada pels romans en el II La ciutat es va convertir en part de la frontera inestable del Imperi bizantí durant la caiguda del Imperi romà i, junt en el restant de la península balcànica, és destruïda i novament invadida per eslaus i atres tribus "bàrbares". Durant el periodo bizantí, va ser coneguda com Pulcheriopolis.
Els búlgars varen capturar la ciutat en el IX pero varen anar finalment expulsats en el XI. Durant el XIII, va caure en mans de Miguel I Ducas, el governador del Despotado de Epiro. Va ser tornada als serbis en 1345, els qui la renombraron Beligrad ("ciutat blanca"), de la qual deriva el seu nom actual. l'Imperi otomà la va conquistar en 1450 i la va retindre fins a 1912. No obstant no va ser retinguda baix control directe durant este periodo: en 1809, el tirànic Ali Pasha, d'orige albanés, es va apoderar de la ciutat i la refortificó.
Durant el periodo del govern otomà, Berat va caure en un decliu sever. A finals de el XVI hi havia solament 710 casas. Al començament de el XVII es va recuperar i es va convertir en un gran centre artístic d'escultura maderera. Durant el XIX, Berat va jugar una part important en la renovació nacional albanesa.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Historic Centres of Berat and Gjirokastra». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ Law nr. 115/2014
- Archivat el 24 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Interactive map administrative territorial reform». Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2017. Consultat el 4 de giner de 2017.
- ↑ 2011 census results [1] archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Berat.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Berat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.