Berthierina
La berthierina és un mineral de la classe dels filosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la caolinita-serpentina”. Va ser descoberta en 1832 en Hayange en la regió de Lorena (França),[1] sent nomenada aixina en honor de Pierre Berthier, geoquímico i minealogista francés —en l'honor del qual també es va nomenar el mineral berthierita en la que no deu confondre's—. Sinònims poc usats són: septechamosita o "chamosita tipo-K".
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un aluminosilicato de ferro i alumini en aniones adicionals d'hidroxilo. La seua estructura molecular és de filosilicato en capes de caolinita compostes d'anells de tetraedres i octaedres.[2]
Pot presentar-se en dos politipos, que solen formar una série de solució sòlida entre abdós:
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees magnesi i titani.[5]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Àmpliament distribuït, es troba com a mineral comú en sediment marins no metamorfizados, aixina com en sols lateríticos i polars.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: glauconita, clorita-vermiculita interestratificadas en mica-smectita, siderita o calcita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1832).en Traité Élémentaire de Minéralogie, 2ª edició, (París).
- 128-129.
- ↑ (1990).Clay Minerals.25
- 93-98.
- ↑ Berthierina-1H
- ↑ Berthierina-1M
- ↑ (1985).The Canadian Mineralogist.23
- 213-220.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Berthierina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.