Besante

En l'Edat Mija, el terme bezante o besante (del antic francés besant, del llatí bizantius aureus) es va usar en Europa occidental per a descriure vàries monedes d'or de l'est, totes derivades en última instància del solidus romà. La paraula prové del grec Βυζάντιον (Byzántion), antic nom de Constantinopla, la capital del Imperi bizantí

Els "bezantes" originals varen ser les monedes d'or produïdes pel govern de l'Imperi Bizantí, primer el nomisma i des de el XI el hiperpirón. Posteriorment es referix als dinares d'or produïts pels governs islàmics. A la seua volta, les monedes d'or falcades en el Regne de Jerusalem i el Comtat de Trípoli es varen denominar "bezantes sarracenos", ya que es varen modelar segons el dinar d'or. Es dia “bezante blanc” a la moneda falcada en electro en el Regne de Chipre basada en la tráquea bizantina.^{^[1]}

El terme "bezante" en referència a les monedes és comuna en les fonts des dels sigles X a el XIII. A partir de llavors, s'ampra principalment com unitat de conte i en contexts lliteraris i heràldics.^[2]:3

Història medieval

Les monedes d'or rara volta es falcaven en l'Europa occidental de l'Edat Mija, fins a el XIII, usaven preferentment argent i bronze. Les monedes d'or varen ser produïdes casi contínuament pels bizantino i els àraps medievals. Estos circulaven en el comerç d'Europa occidental en números menuts. En Europa occidental, les monedes d'or bizantines eren molt apreciades. Estes monedes d'or eren comunament cridades bezantes. Els primers "bezantes" varen ser les monedes bizantines solidi. Més vesprada, el nom es va aplicar a la hiperpyra, que va reemplaçar als solidi a fins de el XI. Mentres el nom de hiperpyron era utilisat pels grecs medievals tardans, el nom de bezante va ser usat pels comerciants llatins medievals tardans per a la mateixa moneda. Els italians també es referien a ella com perpero o pipero (Derivat de hiperpirón).

Des de el XII en avant, el terme bezante també es referia a les monedes de dinar d'or falcades pels governs islàmics. Les monedes islàmiques es varen modelar a partir del solidus bizantí durant els primers anys posteriors a l'inici de l'Islam. El terme bezante es va usar a finals de l'era medieval per la República de Venècia per a referir-se al dinar egipcíac d'or. Marque Pol va usar el terme "bezante" en el relat dels seus viages a Àsia Oriental quan va descriure les monedes del dinastia Yuan al voltant de l'any 1300.^[3] Un manual d'un comerciant italià de data 1340, Pratica della mercatura per Pegolotti, va usar el terme Bisant per a monedes del nort d'Àfrica (incloent Tunis i Trípoli), Chipre, Armènia i Tabriz (en el noroest d'Iran hui), mentres que va usar el terme perpero / pipero per al bezante bizantí.^[4]

Encara que per lo general el "bezante" medieval era una moneda d'or, els texts llatins medievals també es referixen a monedes d'argent. Els bezantes d'argent a sovint es dien "bezantes blancs".^[5] Ocasionalment en llatí se'ls cridava "bezantes de miliaresió" / "bezantes miliarenses". De la mateixa manera que els bezantes d'or, els bezantes d'argent es referien a les falcades pel govern bizantí o d'un govern àrap, i no per un govern llatí, i l'us del terme es llimitava a l'Occident llatí.

Bezantes en heràldica

En heràldica, un roel d'un color dorat es coneix com un bezante en referència a la moneda. De la mateixa manera que moltes figures heràldiques, el bezante es va originar durant l'era de les creuades, quan els cavallers d'Europa occidental varen entrar en contacte en les monedes d'or bizantines. Durant la Quarta Creuada, la ciutat de Constantinopla va ser saquejada per les forces occidentals. Després d'este saqueig molts dels cavallers, sense dubte, havien obtingut un generós botí. Este event va tindre lloc en les albors de l'adopció generalisada d'escuts d'armes per part dels cavallers, per lo que pugues haver segut un símbol obvi per a que molts dels creuats retornats els usaren en les seues noves armes. Quan les el escut d'armes estava plena de bezantes, s'utilisa el terme bezantée o bezanty.

Referències

↑ Peter Edbury, "Ernoul, Eracles and the Beginnings of Frankish Rule in Cyprus, 1191–1232", Medieval Cyprus: A Plau of Cultural Encounter (Waxmann, 2015), p. 44.
↑ Philip Grierson, "Bezant", The Oxford Dictionary of Byzantium (1991).
↑ Henry Yule i Henri Cordier. The Travels of Marque Pol: The Complete Yule-Cordier Edition. Third edition (1903), revised and updated by Henri Cordier. Plain Label Books. p. 1226-1227. ISBN 1-60303-615-6.
↑ La Pratica della Mercatura, by Francesco Balducci Pegolotti, dated 1343, full text online in Italian at MedievalAcademy.org.
↑ Bezant The Penny Cyclopaedia of the Society for the Difussion of Useful Knowledge, Volume 4, year 1835.

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Besante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Peter Edbury, "Ernoul, Eracles and the Beginnings of Frankish Rule in Cyprus, 1191–1232", Medieval Cyprus: A Plau of Cultural Encounter (Waxmann, 2015), p. 44.

[2] Philip Grierson, "Bezant", The Oxford Dictionary of Byzantium (1991).

[YULE-3] Henry Yule i Henri Cordier. The Travels of Marque Pol: The Complete Yule-Cordier Edition. Third edition (1903), revised and updated by Henri Cordier. Plain Label Books. p. 1226-1227. ISBN 1-60303-615-6.

[4] La Pratica della Mercatura, by Francesco Balducci Pegolotti, dated 1343, full text online in Italian at MedievalAcademy.org.

[5] Bezant The Penny Cyclopaedia of the Society for the Difussion of Useful Knowledge, Volume 4, year 1835.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]