Anar al contingut

Beta Code

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Beta Code (en anglés lliteralment ‘còdic beta’) és un método de representar, usant sol caràcters ASCII, les lletres i formats presents en texts escrits en grec antic (i atres llenguages arcaics). El seu propòsit no és ser merament una romanización del alfabet grec, sino representar fidelment una àmplia varietat de texts originals, incloent el seu format ademés de caràcters rars o idiosincrático.

El Beta Code va ser desenrollat per David W. Packard a finals dels anys 1970 i adoptat pel Thesaurus Linguae Graecae (TLG) en 1981. S'ha convertit en l'estàndart per a codificar grec politónico i s'usa també en diversos atres proyectes com el Perseus Project (que codifica tots els seus texts en grec antic usant Beta Code,[1] encara que pot reformatearlos de diverses formes en mostrar-los), el Packard Humanities Institute, la colecció de Documentary Papyri de l'Universitat de Duke i el Greek Epigraphy Project de les universitats de Cornell i Ohio. Sistemes com Sophokeys per a teclejar Beta Code pero general glifos grecs directament en el text introduït (en lloc de quan es compon o mostra) són cada volta més populars, lo que ha fet que el Beta Code, en algunes variacions, s'haja convertit en una espècie de disposició de teclat universal per a l'escritura en grec politónico.

Codificació

[editar | editar còdic]

Alfabet grec

[editar | editar còdic]
Alfabet grec estàndart en la seua equivalència en Beta Code
Mayúscula Beta Code Nom de la lletra Minúscula Beta Code
Α A Alfa α - Β B Beta β B
Γ G Gamma γ G
Δ D Delta δ D
Ε I Épsilon ε I
Ζ Z Dseda ζ Z
Η H Eta η H
Θ Q Zeta θ Q
Ι I Iota ι I
Κ K Kappa κ K
Λ L Lambda λ L
Μ M La meua μ M
Ν N Ni ν N
Ξ C Xi ξ C
Ο O Ómicron ο O
Π P Pi π P
Ρ R Rho ρ R
Σ S Sigma medial σ S, S1
Σ S Sigma final ς S, S2
Ϲ S (*S3) Sigma lunada ϲ S (S3)
Τ T Tau τ T
Υ O Ípsilon υ O
Φ F Fi φ F
Χ X Ji χ X
Ψ I Psi ψ I
Ω W Omega ω W
  • El Manual de Beta Code TLG usa lletres ASCII mayúscules per a representar lletres gregues. Una variant (usada pel Perseus Project) usa lletres ASCII minúscules en el seu lloc. En abdós casos, la lletra ASCII sense modificadores representa una lletra grega minúscula, i deu afegir-se un asterisc per a indicar que la lletra és mayúscula.
  • En general, és suficient un caràcter S per a codificar la lletra sigma, interpretant-se com a final si va al final d'una paraula o seguida d'una puntuació, i com a medial en atres posicions. En cas que esta desambiguaació automàtica no siga correcta s'usen els còdics S1 i S2.
  • Els còdics *S3 i S3 per a la sigma lunada estan obsolets i no apareixen en els texts nous. TLG considera la sigma lunada un glifo alternatiu per a les sigmas medial i final i ho unifica en estos, usant S i S (o, si és necessari, S1 o S2, segons siga apropiat).

Puntuació

[editar | editar còdic]
Puntuació
Puntuació Beta Code Nom
. . Punt
, , Menge
· : Dos punts (punt mig)
; ; Signe d'interrogat
' Apòstrof
- Guion
_ Ralla

Accents i diacrítics

[editar | editar còdic]
Accents i diacrítics del grec politónico
Diacrític Beta Code Nom Eixemples Codificats com
  ̓ ) Esperit suau ἐν I)N
  ̔ ( Esperit asprós ὁ, οἱ O(, OI(
 ́ / Accent agut πρός PRO/S
  ͂ = Accent circunflejo τῶν TW=N
 ̀ Accent greu πρὸς PROS
  ̈ + Diéresis προϊέναι PROI+I/NAI
  ͅ &#; Iota subscrita τῷ TW=&#;
  ̄ & Llarga μαχαίρᾱς MAXAI/RA&S
  ̆ ' Breu μάχαιρᾰ MA/XAIRA'

Eixemple

[editar | editar còdic]

Estos són els quatre primers voreσvos de l'Ilíada d'Homero en la seua transcipció en Beta Code.

  • Μῆνιν ἄειδε, θεά, Πηληϊάδεω Ἀχιλῆος
  • *MH=NIN A)/EIDE QEA *PHLHI+A/DEW *)AXILH=OS
  • οὐλομένην, ἣ μυρί᾿ Ἀχαιοῖς ἄλγε᾿ ἔθηκε
  • OU)LOME/NHN, H( MURI/' *)AXAIOI=S A)/LGE' I)/QHKE
  • πολλὰς δ᾿ ἰφθίμους ψυχὰς Ἄϊδι προΐαψεν ἡρώων,
  • POLLAS D' I)FQI/MOUS YUXAS *)/AI+DI PROI/+AYEN H(RW/WN,
  • αὐτοὺς δὲ ἑλώρια τεῦχε κύνεσσιν
  • AU)TOUS DE I(LW/RIA TEU=XE KU/NESSIN
  1. «Greek Font Display Help» (en anglés). Perseus Project.


Referències

[editar | editar còdic]