Betonica officinalis
La betónica (Betonica officinalis) és una chicoteta espècie de planta en flors pertanyent a la família Lamiaceae. És nativa d'Europa a on creix en boscs, pastures i campiñas.
Característiques
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea perenne que alcança els 65 cm d'altura en raïl grossa i leñosa. Brots quadrats, peluts en els seus fulls basals dispostes en roseta en un llarc peciol, forma de cor i recia nervadura en relleu en vores dentados. Les florés apareixen en juny-agost i són de color roig o rosa i es reunixen en una mechó terminal densa. La corola és tubular.
Història
[editar | editar còdic]Antonius Musa, mege del Emperador Augusto, en un tractat mèdic de l'época indicava que la Betónica era una cura certa per a a lo manco quaranta malalties diferents. En l'Edat Mija es plantava en iglésies i monasteris i es penjava del coll per la creència de que protegia dels mals esperits.
La planta és comuna en la part meridional d'Europa, sent catalogada com oficinal en temps passats.
Propietats
[editar | editar còdic]- En us extern utilisada para cicatriuar feridas infectades o supurantes.
- En us intern com astringente per a les diarreas, casos de palpitaciones, migranya i neuràlgias.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Betonica officinalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 2: 573, en 1753.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]Vejau: Betonica
officinalis: epítet llatí que significa "oficinal, medicinal, de venda en herbarios".[2]
Subespecies i varietats
[editar | editar còdic]Comprén 4 subespecies i 2 varietats acceptades:
- Betonica officinalis subsp. haussknechtii Nyman, 1890
- Betonica officinalis subsp. officinalis
- Betonica officinalis subsp. skipetarum Jáv., 1921
- Betonica officinalis subsp. velebitica (A.Kern.) Nyman, 1889
- Betonica officinalis var. algeriensis (de Noé) Ball, 1878
- Betonica officinalis var. serotina (Host) Nyman, 1881
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: albutrónica, beltrónica, betonica, betónica, betónicao, betrónica, bretónica, bretoña, salima fina, sàlvia, llacor, selima fina, vetónica.[3]
Galeria
[editar | editar còdic]-
En el seu hàbitat
-
Vista de la planta
-
Detall de l'inflorescència
-
Detall de l'inflorescència seca
-
Ilustració de l'espècie en Flora Batava of Afbeelding en Beschrijving van Nederlandsche Gewassen, Jan Kops i Christiaan Sepp, Vol. 11, p. 838, 1853.
-
Placa 2125 de l'espècie en The Botanical Magazine, William Curtis, Vol. 47, 1820.
-
Ilustració de l'espècie (baixe el sinònim Stachys officinalis) en Bilder ur Nordens Flora, Carl Axel Magnus Lindman, s. 574, Estocolm (entre 1917 i 1926).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Betonica officinalis» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2024-12-02.
- ↑ «odontolomus - opacus» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2015-02-23.
- ↑ «Stachys officinalis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 2009-11-27.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pink, Alfred (1 abr 2004). [1] (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Betonica officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.