Biaix de negatividad
El biaix de negatividad[1]es referix a l'efecte que es produïx quan, havent successos neutrals o positius d'igual intensitat, els de naturalea negativa (pensaments desagradables, emocions, interaccions socials o events traumàtics) adquirixen un pes major en els estats i processos sicològics de les persones.[2][3][4] És dir, alguna cosa molt positiu normalment tindrà menys impacte en el comportament i en pensament de les persones que alguna cosa igualment emocional pero negatiu. Este tipo de biaix cognitiu s'ha investigat des de molts camps diferents, incloent la formació de tals com: atenció, aprenentage, memòria, presa de decisions i riscs.
Per un atre costat, es coneix també com a biaix de negatividad la tendència dels mijos de comunicació a donar notícies de penalidades o de conflictes front a atres notícies de caràcter més positiu.[5]
Conceptes
[editar | editar còdic]Paul Rozin i Edward Royzman varen crear quatre elements del biaix de negatividad per a explicar la seua formació: potència negativa, desigualtat negativa, domini negatiu i diferenciació negativa.[4]
La potència negativa es referix al concepte de que davant la possibilitat d'igual magnitut, els elements, events, etc. positius i negatius no destaquen d'igual forma. Rozin i Royzman indiquen que esta característica del biaix de negatividad solament es pot demostrar empíricamente en les situacions que són mesurables, tals com comparar la temperatura davant una emoció positiva o negativa.
En la desigualtat negativa, els events negatius es perceben com més negatius respecte als events positius es perceben com més positius quant més propenc (en temps o espai) és l'event en qüestió. Per eixemple, l'experiència negativa d'una intervenció dental es percep més negativa quant més s'acosta la data de l'intervenció (en este eixemple s'assumix que l'event és igualment positiu i negatiu). Rozin i Royzman indiquen que esta característica és distinta de la potència negativa perque hi ha evidència de desigualtats negatives respecte a les positives inclús en els casos en els que la potència negativa és baixa.
El domini negatiu descriu la tendència de la combinació d'elements o events positius i negatius cap a una interpretació global més negativa de la que caldria esperar si s'analisaren els elements positius i negatius de forma individual. En térmens de Gestalt, el tot és més negatiu que la suma de les parts.
La diferenciació negativa és consistent en les evidències que sugerixen que la conceptualización de la negatividad és més elaborada i complexa que la de la positividad. Per eixemple, l'investigació indica que el vocabulari negatiu és més ric descrivint experiències afectives que el positiu.[6] Ademés, sembla que s'ampren més térmens per a descriure emocions negatives que positives.[7][8] El concepte de diferenciació negativa és consistent en l'hipòtesis movilisació-minimalización[9] que postula que els events negatius, degut la seua complexitat, requerixen movilisar més recursos cognitius per a tractar l'experiència afectiva i un major esforç per a minimisar les seues conseqüències.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kanouse, D. E., & Hanson, L. (1972). «Negativity in evaluations.» En E. E. Jones, D. E. Kanouse, S. Valins, H. H. Kelley, R. E. Nisbett & B. Weiner (Eds.), Attribution: Perceiving the causes of behavior. Morristown, NJ: General Learning Press.
- ↑ (2001).Review of General Psychology.5(4)
- 323–370.doi:10.1037/1089-2680.5.4.323.Consultat el 19 de novembre de 2014.
- ↑ (1992).European Journal of Social Psychology.22(5)
- 425–434.doi:10.1002/ejsp.2420220502.Consultat el 19 de novembre de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 (2001).Personality and Social Psychology Review.5(4)
- 296–320.doi:10.1207/S15327957PSPR0504_2.Consultat el 19 de novembre de 2014.
- ↑ «El morbo de l'informació negativa: mit o realitat - Itemadrid.net».
- ↑ (1971).European Journal of Social Psychology.1(4)
- 455–474.doi:10.1002/ejsp.2420010405.Consultat el 19 de novembre de 2014.
- ↑ Averill, J. R., (1980). «On the paucity of positive emotions.» En K. R. Blankstein, P. Pliner & J. Polivy (Eds.), Advances in the study of communication and affect, Vol. 6 (p. 745). New York: Plenum.
- ↑ (1966).Journal of General Psychology.75(1)
- 65–78.doi:10.1080/00221309.1966.9710350.Consultat el 19 de novembre de 2014.
- ↑ (1991).Psychological Bulletin.110(1)
- 67–85.doi:10.1037/0033-2909.110.1.67.Consultat el 19 de novembre de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sesgo de negatividad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.