Anar al contingut

Biestable

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Biestable
Erro al crear miniatura:
R1, R2 = 1 kΩ
R3, R4 = 10 kΩ

En electrònica, biestable, flip-flop o latch és un circuit multivibrador, que té dos estats estables i pot almagasenar energia. Es pot fer que canvie d'estat per mig de senyals aplicades a una o més centres de control i té una o huit eixides. És l'element d'almagasenament bàsic en llògica seqüencial. Estos circuits biestables són components fonamentals d'eixos sistemes electrònics digitals com les memòries de les computadores, dispositius de comunicació digital i molts atres tipos de sistemes.

Els circuits biestables tenen la capacitat de permanéixer en un de dos estats possibles durant un temps indefinit en absència de destorbament.[1] El pas d'un estat a un atre es realisa variant les seues entrades. Depenent del tipo de dites entrades els biestables es dividixen en:

  • Asíncronos: solament tenen entrades de control. El més amprat és el biestable RS.
  • Síncronos: ademés de les entrades de control posseïx una entrada de sincronisme o de rellonge.

Si les entrades de control depenen de la de sincronisme es denominen síncronas i en cas contrari asíncronas. Per lo general, les entrades de control asíncronas prevalen sobre les síncronas.

L'entrada de sincronisme pot ser activada per nivell (alt o baix) o per flanc (de pujada o de baixada). Dins dels biestables síncronos activats per nivell estan els tipos RS i D, i dins dels actius per flancs els tipos JK, T i D.

Els biestables síncronos actius per flanc (flip-flop) es varen crear per a eliminar les deficiències dels latchs (biestables asíncronos o sincronisats per nivell).

Biestable RS

[editar | editar còdic]

Descripció

Erro al crear miniatura:
Cronograma del biestable RS.

Dispositiu d'almagasenament temporal de 2 estats (alt i baix), les entrades principals del qual permeten en ser activades:

  • R: el borrat (reset en anglés), posada a 0 o nivell baix de l'eixida.
  • S: el gravat (set en anglés), posada a 1 o nivell alt de l'eixida

Si no s'activa cap de les entrades, el biestable permaneix en l'estat que posseïa despuix de l'última operació de borrat o gravat. En cap cas deurien activar-se abdós entrades al mateix temps, ya que açò provoca que les eixides directa (Q) i negada (Q') queden en el mateix valor: a baix, si el flip-flop està construït en portes NOR, o alt, si està construït en portes NAND. Açò comporta dos inconvenients. Per un costat, està en contradicció en el requisit implícit que es demana, a saber, que Q siga la negació de Q'. Per l'atre, si es desactiven abdós entrades, es produïx una condició de carrera lo que pot provocar oscilacions inestables a l'eixida, o be terminar anant cap a algun dels estats estables pero sense possibilitat de predir-ho (condició que es coneix com metaestabilitat). Per això, en les taules de veres, l'activació d'abdós entrades es contempla com a cas no desijat (N. D.).

Biestable RS (Set Reset) asíncrono

[editar | editar còdic]

Solament posseïx les entrades R i S. Es compon internament de dos portes llògiques NOR o NAND, segons es mostra en la següent figura:

Erro al crear miniatura:
Biestables RS Asíncronos en comportes NOR i NAND

Biestable RS (Set Reset) síncrono

[editar | editar còdic]

Ademés de les entrades R i S, posseïx una entrada C de sincronisme la funció del qual és permetre o no el canvi d'estat del biestable.

En la següent figura es mostra un eixemple d'un biestable síncrono a partir d'una asíncrona, junt en el seu esquema normalisat:

Erro al crear miniatura:

La seua taula de veres és la següent:

Taula de veres biestable RS
C R S Q (NOR)
0
X
X
q
1
0
0
q
1
0
1
1
1
1
0
0
1
1
1
N. D.
X=no importa

Biestable D (Data o Delay)

[editar | editar còdic]

Erro al crear miniatura:

El flip-flop D resulta molt útil quan es necessita almagasenar un únic bit de senyes (1 o 0). Si s'afig un inversor a un flip-flop S-R obtenim un flip-flop D bàsic. El funcionament d'un dispositiu activat pel flanc negatiu és, per supost, idèntic, excepto que el dispar té lloc en el flanc de baixada del pols del rellonge. Recorde que Q seguix a D en cada flanc del pols de rellonge.

Per a això, el dispositiu d'almagasenament temporal és de dos estats (alt i baix), l'eixida del qual adquirix el valor de l'entrada D quan s'activa l'entrada de sincronisme, C. En funció del modo d'activació de dita entrada de sincronisme, existixen dos tipos:

  • Actiu per nivell (alt o baix), també denominat registre o passador (latch en anglés).
  • Actiu per flanc (de pujada o de baixada).

l'equació característica del biestable D que descriu el seu comportament és:

Qsiguiente=D

i el seu taula de veres:

D Q Qsegüent
0 X
0
1 X
1
X=no importa

Esta bàscula pot vore's com una primitiva llínea de retardo o una retenció d'orde zero (zero order hold en anglés), ya que les senyes que s'introduïxen, s'obtenen en l'eixida un cicle de rellonge despuix. Esta característica és aprofitada per a sintetisar funcions de processament digital de senyals (DSP en anglés) per mig de la Transformada Z.

Eixemple: 74LS74

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Steven H. Strogatz (2001). Nonlinear Dynamics and Chaos, Westview Press. ISBN 9780738204536.