Bijuesca
Bijuesca és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. Pertanyent a la comarca de la Comunitat de Calatayut, conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
Geografia
[editar | editar còdic]Integrat en la comarca de Comunitat de Calatayut, se situa a 130 km de Saragossa. El terme municipal està travessat per trams de la carretera nacional N-234 i per la carretera autonòmica A-1502, que permet la comunicació en Berdejo i Torrijo de la Cañada.
El relleu del municipi és el propi del Sistema Ibèric, irregular i pedregoso, suavisat per la presència del riu Manubles i el riu Carabán. L'altitut oscila entre els 1229 m en l'extrem nort i els 870 m a la vora del riu Manubles. El poble s'alça a 920 m sobre el nivell del mar.

La zona és una estreta vega formada per l'erosió del riu Manubles. Predomina el paisage de ribera enquadrat entre escarpados rocosos poblats per buitres, àguiles reals i atres rapaces.
El pou de les Chorrada i Pou Puntilla són dos bots d'aigua en el curs del riu Manubles. El primer d'ells aprovechable com a zona de recree i bany.
La font dels Caños és romànica i una de les més belles de la comarca de Calatayut. En la seua part central apareix representat, per mig de tres caños, el rostre d'una jove romànica. Té 24, 26 o 28 caños, segons contem la cara central com un o com tres o li afiggam els aliviaderos dels extrems.

Història
[editar | editar còdic]Junt a la fortalea s'alça l'ermita dedicada a la Verge del Castell. És de mampostería i pedra sellar, d'una nau sense travessia i en capçalera plana, en accés porticado. Als peus, s'alça la torre quadrada i arrematada en almenas, que recorda molt a l'atalaya del conjunt defensiu que hi ha darrere d'ella. En el seu interior guarda una talla romànica de el XIII i una atra en alabastre de el XV. Als seus peus, el caseriu, apretat, en algunes cases blanquejades i unes atres que mostren nuet el roig del tapial i de l'atobó.

En la part baixa del poble està l'iglésia la fàbrica de la qual, de el XVII, es va alçar sobre una atra romànica de la que encara es conserven l'àbsit i magnífics restants de llenços dels sigles XII-XIII, aixina com les dos finestres romàniques: una en un costat, una atra en l'àbsit. En el seu exterior destaca la portada de el XVII, baix un arc romànic. Durant els treballs de restauració de l'any 2003 es varen posar al descobert les bases de les columnes de l'antic temple romànic de el XII (únic en la comarca) i que es poden contemplar en l'interior de la nau del temple.
Cap a mediats de el XIX, el lloc tenia una població de 525 habitants.[1] La localitat apareix descrita en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Madoz, 1846, pp. 316-317.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bijuesca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.