Anar al contingut

Bijuesca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bijuesca

Bijuesca és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. Pertanyent a la comarca de la Comunitat de Calatayut, conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

[editar | editar còdic]
Pou de les Chorrada

Integrat en la comarca de Comunitat de Calatayut, se situa a 130 km de Saragossa. El terme municipal està travessat per trams de la carretera nacional N-234 i per la carretera autonòmica A-1502, que permet la comunicació en Berdejo i Torrijo de la Cañada.

El relleu del municipi és el propi del Sistema Ibèric, irregular i pedregoso, suavisat per la presència del riu Manubles i el riu Carabán. L'altitut oscila entre els 1229 m en l'extrem nort i els 870 m a la vora del riu Manubles. El poble s'alça a 920 m sobre el nivell del mar.

Pou Puntilla en el riu Manubles al seu pas per Bijuesca

La zona és una estreta vega formada per l'erosió del riu Manubles. Predomina el paisage de ribera enquadrat entre escarpados rocosos poblats per buitres, àguiles reals i atres rapaces.

El pou de les Chorrada i Pou Puntilla són dos bots d'aigua en el curs del riu Manubles. El primer d'ells aprovechable com a zona de recree i bany.

La font dels Caños és romànica i una de les més belles de la comarca de Calatayut. En la seua part central apareix representat, per mig de tres caños, el rostre d'una jove romànica. Té 24, 26 o 28 caños, segons contem la cara central com un o com tres o li afiggam els aliviaderos dels extrems.

Vista panoràmica de Bijuesca

Història

[editar | editar còdic]

Junt a la fortalea s'alça l'ermita dedicada a la Verge del Castell. És de mampostería i pedra sellar, d'una nau sense travessia i en capçalera plana, en accés porticado. Als peus, s'alça la torre quadrada i arrematada en almenas, que recorda molt a l'atalaya del conjunt defensiu que hi ha darrere d'ella. En el seu interior guarda una talla romànica de el XIII i una atra en alabastre de el XV. Als seus peus, el caseriu, apretat, en algunes cases blanquejades i unes atres que mostren nuet el roig del tapial i de l'atobó.

Pont romànic

En la part baixa del poble està l'iglésia la fàbrica de la qual, de el XVII, es va alçar sobre una atra romànica de la que encara es conserven l'àbsit i magnífics restants de llenços dels sigles XII-XIII, aixina com les dos finestres romàniques: una en un costat, una atra en l'àbsit. En el seu exterior destaca la portada de el XVII, baix un arc romànic. Durant els treballs de restauració de l'any 2003 es varen posar al descobert les bases de les columnes de l'antic temple romànic de el XII (únic en la comarca) i que es poden contemplar en l'interior de la nau del temple.

Cap a mediats de el XIX, el lloc tenia una població de 525 habitants.[1] La localitat apareix descrita en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:


BIJUESCA: l. en ayunt. de la prov., aud. terr. i c g. de Saragossa (18 leg.), part. jud. i adm. de rent. de Ateca (6), dióc. de Tarazona (9): sit. á vores del r. Manubles en la falda d'una elevada roca que s'alça per la part de el S. i rodejat ademas d'atres zeros de menor altura: combátenle principalment els vents de el N. i O., i el seu clima és frio i propens á calenturas tifoideas i tercianas. Té 180 cases, ademas de la de ayunt. i presó, distribuïdes en varis carrers i places, i una escola de primeres lletres dotada en 1,500 rs., á la que concorren 80 discípuls: té també una igl. parr. (Sant Miguel), servida per un capítul de 4 beneficiats, dels quals en el dia hi ha 2 vacants i un sacristan: el cementeri ocupa un parage ventilat fòra de la pobl.: tocant á esta, i á les márg. del espresado r. Manubles, hi ha una bella font en 24 caños que li donen nom, de les bones aigües del qual usen els vec. per a beure i demés usos domèstics, aprofitant igualment per a donar impuls á les rodes d'un molí harinero: un suntuoso santuari molt venerat fins a de els hab. dels pobles circunvecinos, corona la pobl. trobant-se sit. en lo mes elevat d'ella. El seu térm. confina per N. en el de Berdejo (1/2 leg.); per E. en el de Clares (1 1/2); per S. en el de Torrijo (1/2), i per O. en el de Carabantes (1). Dins del seu jurisd. es troba la venda de Bijuesca o del Indiano, sit. 3/4 de díst. per la part de el N. i a 1 1/2 leg. en el camí que de Ateca dirije á Soria, una atra cridada de Tonas. El terreny participa de mont i horta, i la seua calitat és bona; el mont és de molta estension i es troba poblat de carrasques per la part de S. i O., i cobert ademas de yerbas de pastura; l'horta fertilizada pel repetit r. Manubles, que per al seu pas té 2 ponts de pedra canteria, solament s'aprofita en la sembra de llegums. camins: creua el térm. el que de Calatayut conduïx á Soria i es troba en estat regular, els demas són mals i locals. correu: es rep de Calatayut per balijero els dumenges i dijous, i es despacha els dimecres i dissabtes. prod.: blat, ordi, avena, yeros i judias de bona calitat; cria ganado lanar, cabrio i de cerda, caça abundant de conills, llebres i perdius, alguns cérvols i peixca de bones i moltes truchas i barps. ind.: ademas de 3 molins harineros i 3 batanes, hi ha 4 fáb. de jabon, pero de mala calitat per fer-ho solament en les heces de l'oli. comerç: el mes considerable és la compra que es fa del ganado de cerda per a recria, i aprofitar la molta bellota que produïxen les carrasques del mont. pobl. 110 vec. 525 alm. cap. prod. 1.320,000 rs. imp.: 79,000. cnotr. 17,813.
(Madoz, 1846, pp. 316-317)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Madoz, 1846, pp. 316-317.